El cas dels catalans

L'esperan?a del sobiranisme catal¨¤ ¨¦s aconseguir que des de fora l'ajudin a resoldre el que no ha aconseguit solucionar des de dins. La mediaci¨® o almenys la pressi¨® internacional sobre el Govern de Rajoy ¨¦s el clau roent al qual s'aferra el moviment que encap?ala Artur Mas. Per aconseguir-la ha desplegat ingents recursos a trav¨¦s d'un servei diplom¨¤tic ofici¨®s, enc¨¤rrecs a consultores i ag¨¨ncies de relacions p¨²bliques, aix¨ª com notables esfor?os en els seus contactes amb els mitjans de comunicaci¨® internacionals.

El resultat ¨¦s satisfactori pel que fa a ress¨°, per¨° decebedor quant a la resposta de governs i institucions. Les grans dates sobiranistes han situat el conflicte al mapa internacional, tacant les primeres p¨¤gines i ocupant el prime time audiovisual amb les not¨ªcies de Catalunya i notablement amb l'¨²ltima i m¨¦s destacada, com ha estat la celebraci¨® d'unes eleccions amb prop¨°sits plebiscitaris.

Si el balan? en pres¨¨ncia informativa ¨¦s bo, no ho ¨¦s el dels articles editorials, reflex de les idees compartides per les grans formacions pol¨ªtiques i els governs que compten al m¨®n. La idea secessionista ha merescut reconvencions m¨¦s o menys expl¨ªcites des dels governs dels Estats Units, Alemanya, Fran?a i el Regne Unit, a m¨¦s de la Comissi¨® Europea, en molts casos sota el mantra que es tracta d'un assumpte intern, exactament el mur que pret¨¦n saltar el sobiranisme amb la idea d'una intervenci¨® exterior.

El Govern catal¨¤ explica aquesta dificultat pels esfor?os del Govern espanyol per obstaculitzar la difusi¨® del proc¨¦s, fins i tot amb la compra de suports. No s'ha de descartar que alguns gestos amistosos hagin estat premiats des de Madrid, per¨° aquesta ¨¦s una explicaci¨® que es queda curta davant la dificultat generalitzada amb qu¨¨ ensopega el sobiranisme a l¡¯hora de trobar simpaties exteriors.

La dificultat primordial ¨¦s d'ordre geopol¨ªtic en un m¨®n on la integritat dels Estats i la intangibilitat de les fronteres compten com a valors pol¨ªtics que cal preservar. A les secessions cl¨¤ssiques sempre actuaven agents i interessos estrangers, que han deixat d'existir en l'¨¨poca de la cooperaci¨® europea, quan ning¨² t¨¦ inter¨¨s en una Espanya afeblida o disminu?da territorialment.

En l'¨¤mbit europeu, aquesta secessi¨® ofereix a m¨¦s la perspectiva d¡¯enclavar entre Fran?a i Espanya una naci¨® irredemptista amb reivindicacions territorials i fins i tot prop¨°sits d'extensi¨® de la ciutadania al Rossell¨®, la Cerdanya francesa, les Balears, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les comarques aragoneses de parla catalana; un projecte que nom¨¦s t¨¦ avui comparaci¨® a l'Hongria de Viktor Orb¨¢n.

El conjunt de la UE tampoc no t¨¦ cap mena d'est¨ªmul per acceptar-la. L'entrada d'un nou soci implica recon¨¨ixer-li el dret de veto que es mant¨¦ en un bon nombre de cap¨ªtols, com la pol¨ªtica exterior i seguretat, ciutadania, fiscalitat indirecta, part dels assumptes de just¨ªcia, seguretat i protecci¨® social, finances de la UE i adhesi¨® de nous membres. L'ingr¨¦s de Catalunya a la UE significaria acceptar que l'actual veto espanyol es convert¨ªs en dos, o fins i tot tres o quatre en el cas m¨¦s que probable que altres comunitats aut¨°nomes ho demanessin.

Catalunya ¨¦s una de les regions europees m¨¦s pr¨°speres i envejables des de tots els punts de vista. Per a la UE seria dif¨ªcil evitar l'emulaci¨®, obrint les portes a un escenari de fragmentaci¨® sense fi. Malgrat el desplegament propagand¨ªstic sobre l'Estat hostil que pateix Catalunya, no hi ha arguments amb credibilitat internacional per defensar que la secessi¨® remeiaria una situaci¨® d'injust¨ªcia i de violacions de drets humans i pol¨ªtics, ¨¦s a dir, que la secessi¨® pos¨¦s fi a un status quo insostenible com va passar amb Kosovo.

Les velles idees d'emancipaci¨® nacional, recuperaci¨® d'unes llibertats nacionals arrabassades per la for?a o l'autodeterminaci¨® dels pobles colonitzats no tenen cap sentit per a una opini¨® internacional molt ben informada sobre el nivell d'autogovern que t¨¦ Catalunya i la recuperaci¨® de la seva llengua i de la seva cultura. Espanya no ¨¦s una pres¨® dels pobles, segons va titular aquesta setmana el diari zuriqu¨¨s NZZ (Neue Z¨¹rcher Zeitung).

L'¨²nic argument que finalment s'ent¨¦n ¨¦s el de les transfer¨¨ncies fiscals, per¨° la seva acceptaci¨® obre les portes al fet que totes les regions riques de la UE es vulguin tamb¨¦ "emancipar" de les m¨¦s pobres. Tot aix¨° explica la mala acollida internacional del cas i la seva acotaci¨® a un problema intern que, certament, deixaria de ser-ho el dia en qu¨¨ afect¨¦s l'estabilitat de la zona euro, cosa que al seu torn desperta nul¡¤la simpatia europea i internacional amb qui la pugui promoure.