Sisme catal¨¤

Les eleccions del 27-S no nom¨¦s han provocat una forta turbul¨¨ncia pol¨ªtica de digesti¨® molt dif¨ªcil, perqu¨¨ Catalunya ha quedat dividida aproximadament en dues meitats en una q¨¹esti¨® tan crucial com el de la seva independ¨¨ncia. Tamb¨¦ han suposat un sisme en la composici¨® del Parlament aut¨°nom i en el sistema de partits catal¨¤, bastant estable des de l'inici de la Transici¨®. Una concatenaci¨® de causes, des de l'impacte de la crisi econ¨°mica fins al gir donat per Artur Mas del nacionalisme moderat cap a l'aventura secessionista, que ha trencat les costures de diferents formacions, amb possibles conseq¨¹¨¨ncies per a les legislatives del 20-D i el panorama pol¨ªtic espanyol.

D'entrada, la federaci¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU) ha desaparegut. El seu (ex) soci petit, la democristiana Uni¨®, queda per primera vegada fora de l'hemicicle, a l'espera d'alguna revenja en les generals de desembre. El gran (CDC) ¨¦s un mer residu del que va ser. Sota el mandat de Mas, ha passat en menys de tres anys de 62 diputats a 50, i ara a 28. Nom¨¦s l'alian?a amb Esquerra i alguns afins emmascara l'abast de la cat¨¤strofe. Per¨° el perfil del partit pujolista s'ha dissolt en un magma, dependent d'un lideratge ja no basat en el carisma ¡ªcom el del fundador¡ª sin¨® en la mera ast¨²cia t¨¤ctica i el camaleonisme simbolitzat en el nou abillament descorbatat de l'abans pulcre l¨ªder. La inc¨°gnita es troba en si aconseguir¨¤ capitalitzar per al seu partit l'¨¨xit de Junts pel S¨ª i engreixar aix¨ª el que ha aprimat.

Tamb¨¦ l'ecosocialisme d'Iniciativa ha patit un rev¨¦s contundent, amb prou feines compensat per la seva alian?a amb Podem: ni el conspicu passat de la primera formaci¨® ni el futur ventur¨®s d'aquesta ¨²ltima han impedit el cop. La coalici¨®, que es proposa repetir pel 20-D, haur¨¤ de resoldre algunes ambig¨¹itats sobre la q¨¹esti¨® catalana. Igualment el PP queda arraconat amb el segon pitjor resultat de la seva hist¨°ria.

La radicalitzaci¨® del nacionalisme moderat permet a Ciutadans ¡ªun partit centrista i refractari al catalanisme¡ª el triomf d'encap?alar els no rupturistes i col¡¤locar-se aix¨ª segon a la Cambra, cosa in¨¨dita per a un grup no catalanista. Aix¨° aferma l'aposta d'Albert Rivera pel 20-D, per¨° no resol la incertesa futura que, paradoxalment, el seu ¨¨xit planteja a Catalunya: o modera el seu recel a la catalanitat i es fa m¨¦s transversal, o li ser¨¤ dif¨ªcil prosseguir la seva ruta mete¨°rica.

Al mig, quant a resultats, se situa Esquerra, que amb prou feines avan?a en diputats, per¨° no sacrifica el seu perfil tradicional, i es prepara per devorar els convergents, tot i que s'arrisca a ser erosionat per l'extrema esquerra d'origen i simpaties abertzales, la reeixida CUP, a qui Mas pidola la seva investidura. I el PSC, que resisteix b¨¦ la mala expectativa i el risc de desaparici¨®, per¨° estar lluny de ser el gran partit ¡ªjuntament, i en contra de CiU¡ª del poder en tots els nivells de gobernan?a.

Partits que desapareixen, uns altres que capoten, nous meteors, coalicions de futur incert, radicalisme en al?a i moderaci¨® a la baixa. Aquest ¨¦s el paisatge inquietant que deixa el 27-S. I que imprimeix una greu inc¨°gnita sobre si Catalunya podr¨¤ seguir contribuint ¡ªcom acostumava a fer¡ª a la governabilitat espanyola. Aviat ho sabrem.