El dilema de la CUP

En una cabriola estrat¨¨gica que pocs s'esperaven, Artur Mas va aconseguir for?ar una candidatura unit¨¤ria i imposar la din¨¤mica plebiscit¨¤ria a les eleccions del 27-S. Els electors han donat una majoria parlament¨¤ria al bloc sobiranista, per¨° no una majoria de vots, la qual cosa suposa un greu llast per al full de ruta que preveu la ¡°desconnexi¨®¡± de l'Estat en 18 mesos. El resultat, no obstant aix¨°, ens aboca al que sempre ha estat evident: que a m¨¦s de plebiscit¨¤ries s¨®n eleccions auton¨°miques i per aix¨° ara el problema immediat no ¨¦s com es creen estructures d'Estat, sin¨® com es forma un Govern, amb quin programa i qui es posa al capdavant.

Gr¨¤cies a l'estrat¨¨gia plebiscit¨¤ria, Mas ha aconseguit evitar la rendici¨® de comptes durant la campanya electoral i continua tenint ERC lligada de mans i peus pels pactes preelectorals. Per¨° ara necessita la CUP per formar Govern i, de sobte, el que en la din¨¤mica plebiscit¨¤ria apareixia com una virtut per sumar ¨Cel fet d'abastar un espectre ideol¨°gic ampli¨C, es converteix ara en un gran escull. Entre el liberalisme business friendly de Converg¨¨ncia i el radicalisme anticapitalista de la CUP hi ha una enorme dist¨¤ncia. I el dubte ¨¦s si la CUP es mantindr¨¤ ferma en el seu comprom¨ªs de no investir Mas president o b¨¦ si renunciar¨¤ als seus principis perqu¨¨ el proc¨¦s continu? avan?ant.

Mas intenta arraconar la CUP amb la mateixa estrat¨¨gia amb qu¨¨ va doblegar ERC per pactar la llista ¨²nica: fer-la responsable d'un eventual frac¨¤s del full de ruta independentista si no d¨®na suport a la seva investidura. En el cas de la CUP, malgrat tot, la cosa pot ser que no sigui tan senzilla: demanar-li el vot significa demanar-li que passi per alt les retallades i les pol¨ªtiques que han augmentat com mai les desigualtats socials a Catalunya. Converg¨¨ncia ja s'ha mostrat disposada a parlar d'un pla per abordar l'emerg¨¨ncia social, per¨° ha tingut quatre anys per veure que existia aquesta emerg¨¨ncia i sembla que no se'n va adonar. Tamb¨¦ pret¨¦n que s'oblidi que Mas ¨¦s el dirigent d'un partit acusat de cobrar comissions il¡¤legals; que les investigacions del cas Palau i del cas Teyco han revelat l'exist¨¨ncia a Catalunya de trames corruptes tan extenses i sistem¨¤tiques com les de G¨¹rtel, B¨¢rcenas, P¨²nica o els ERO d'Andalusia. La CUP pot oblidar que Converg¨¨ncia continua sent el partit de Felip Puig?

Tenint en compte la naturalesa de les q¨¹estions que es dirimeixen, s'ent¨¦n que hi hagi tensi¨® interna a la CUP. Els seus dirigents han dit per activa i per passiva que no facilitarien la investidura de Mas. Per¨° ¨¦s nom¨¦s Mas el problema, o el problema ¨¦s Converg¨¨ncia al complet? ?s possible una soluci¨® de comprom¨ªs, com amb els toros, que es prohibeixen les corrides per¨° es mantenen els correbous? S'ent¨¦n que els seus militants tinguin el cor dividit: d'una banda, volen que el proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia continu? avan?ant, per¨° de l'altra, tamb¨¦ saben que si donen suport a Mas, el seu discurs segons el qual volen construir un pa¨ªs nou sobre bases noves perd credibilitat. Quina classe de pa¨ªs ser¨¤ aquest que comen?a amb un pacte amb el partit que representa l'status quo i defensa un model econ¨°mic que destrueix les bases de l'Estat del benestar?

La CUP ha triplicat la seva representaci¨® parlament¨¤ria perqu¨¨ ha sabut atreure molts votants d'Iniciativa

D'altra banda, la CUP ha triplicat la seva representaci¨® parlament¨¤ria perqu¨¨ ha sabut atreure molts votants d'Iniciativa que, sent d'esquerra, volien m¨¦s comprom¨ªs amb la independ¨¨ncia. I molts altres d'ERC que no volien votar a la llista de Junts pel S¨ª precisament perqu¨¨ havia pactat que Mas seria president. Tots aquests electors poden veure's decebuts si la CUP d¨®na suport a la investidura.

Vivim temps accelerats proclius a l'amn¨¨sia i sembla que ja hem oblidat que fa menys de cinc anys Mas era investit president gr¨¤cies a l'abstenci¨® del PSC, per¨° despr¨¦s va pactar amb el PP els pressupostos i un programa econ¨°mic privatitzador que ha mantingut fins a l'¨²ltim moment. En un exercici de funambulisme pol¨ªtic, Mas presenta ara com a ¡°desobedi¨¨ncia¡± un incompliment del d¨¨ficit que en realitat ¨¦s fruit de la seva incapacitat per complir-lo, i s'atribueix com a m¨¨rit propi les mesures fiscals que va haver d'aplicar a partir del 2012 per exig¨¨ncia d'ERC, el seu nou soci.

La CUP pateix ara la pressi¨® del xantatge: si no d¨®na suport a Mas, ser¨¤ responsable del frac¨¤s del proc¨¦s. Per¨° el mateix que es diu de la CUP, es pot dir de Mas. Si ell ¨¦s el problema, no hauria de sacrificar-se i enretirar-se? Per l'¨¨xit del proc¨¦s, s'ent¨¦n.