En catal¨¤, naturalment

La m¨¤quina d¡¯encarregar no diu ni ¡°hola¡±, ni ¡°bon dia¡±, ni pregunta ¡°com est¨¤s¡±, sin¨® que et d¨®na feina i sovint no ¨¦s pas la que vols, ans el contrari. Acostuma a ser un article feixuc fora d¡¯hores, de mida i de previsi¨®, cosa normal ara que els diaris s¡¯aprimen i, en canvi, augmenten les seccions toves, les revistes de colors i les edicions digitals, tamb¨¦ a EL PA?S. Un cl¨¤ssic s¨®n els aniversaris, i ara elpais.cat fa un any, un motiu que els seus responsables troben suficient per demanar-te un text per a la celebraci¨®.

La meva resposta habitual acostuma ser un gran assortiment de renecs, a granel, com fan els pagesos, perqu¨¨ no trobo temps per escriure tant i cada article em costa molt. Els interlocutors acostumen a aguantar els meus gemecs, conscients en qualsevol cas que acabar¨¦ claudicant, m¨¦s que res perqu¨¨ no s¨¦ dir mai que no i tampoc em faig pregar gaire. Nom¨¦s demano una mica de marge i bones paraules. I els d'elpais.cat s¨®n molt bona gent, o sigui que vaig acceptar l¡¯enc¨¤rrec despr¨¦s de blasfemar molt, naturalment.

Aquesta vegada vaig dir que s¨ª perqu¨¨ em venia de gust, volia donar les gr¨¤cies per deixar que la secci¨® d¡¯Esports (i molt especialment la N¨¤dia, el Robert i el Jordi) tingui una finestra en un mitj¨¤ que es fa apreciar. ?ltimament no tenim gaire motius d¡¯alegria en l¡¯ofici de periodista, cada cop m¨¦s mal vist, i nom¨¦s fem que criticar el que fan i el que fem, com si res valgu¨¦s la pena. No passa pas el mateix amb elpais.cat, que m¡¯ha perm¨¨s tornar a gaudir amb la columna del Corredisses.

Vaig triar aquest nom en mem¨°ria de Josep Elies Juncosa (1880-1944) i tamb¨¦ perqu¨¨ sempre anem amb presses, amunt i avall, sense pausa per reflexionar una mica sobre el que passa, tamb¨¦ a l¡¯esport catal¨¤ i al Bar?a. No hem agafat encara el to del tot i segurament trigar¨¤ temps que la columna acabi de funcionar del tot, de manera que cal demanar paci¨¨ncia als lectors. Em conformo de moment que jo m¡¯ho passi b¨¦ fent-la sense perdre mai la por del rid¨ªcul ni el neguit de veure qu¨¨ escriure aquesta setmana.

Corredisses m¡¯ha perm¨¨s recuperar la llengua materna, la de la meva vida fins que vaig arribar a EL PA?S, i adonar-me que si no la practiques, si no la cuides ni la mimes, l¡¯acabes maltractant i la perds de mala manera, o sigui que ha estat una sort poder tornar a escriure en catal¨¤, el m¨¦s normal del m¨®n si penses i llegeixes en catal¨¤. Tamb¨¦ he recuperat la familiaritat, i, esclar, la proximitat, a vegades perdudes quan la casa mare ¨¦s molt generalista i queda lluny, no nom¨¦s geogr¨¤ficament.

I molt especialment m¡¯ha perm¨¨s, com a periodista gran i rom¨¤ntic que ja s¨®c, recuperar la idea que una redacci¨® pot funcionar encara com un taller artes¨¤, com diuen els mestres de la talla de Josep Maria Mart¨ª o Enric Gonz¨¢lez. No hi ha res m¨¦s maco que poder controlar tot el proc¨¦s de producci¨®, implicar en la feina redactors i editors, provocar l¡¯inter¨¨s dels sotsdirectors i directors, com quan es funcionava amb una certa disciplina obrera i la nostra vida funcionava per m¨¨rits i per anys, i tamb¨¦ per crits.

Una redacci¨® ha de tenir puntes, gent que agita i d¡¯altres que calmen, bons escriptors i millors periodistes, cr¨ªtics, cronistes i, evidentment, rectors que s¨¤piguen encarregar les coses. I elpais.cat va agafant com la pluja fina, perqu¨¨ ha aconseguit tenir for?a producci¨® pr¨°pia, a vegades tan interessant que s¡¯ha de traduir al castell¨¤ per a l¡¯edici¨® global (no nom¨¦s es tradueix del castell¨¤ al catal¨¤). No es tracta pas de ser furtiu en una mateixa empresa, sin¨® de provocar l¡¯inter¨¨s general.

Les millors publicacions es distingeixen pels seus acabats, i a elpais.cat hi treballen correctors i editors pacients que no nom¨¦s coneixen b¨¦ el catal¨¤, sin¨® que aguanten i cada cop interpreten millor els redactors. Jo sempre m¡¯he sentit molt ben tractat i el Corredisses ha anat agafant vida amb la intenci¨® d¡¯explicar sobretot l¡¯actualitat del Bar?a. La intenci¨® es tenir una mirada neta, clara, si es pot reflexiva, sobre el m¨®n blaugrana, sense pretensions i tamb¨¦ sense cap mena de complex.

L¡¯equip passa per un dels millors moments de la hist¨°ria des que el lidera Messi. El club, en canvi, afronta un repte maj¨²scul: mantenir la singularitat en un m¨®n cada cop m¨¦s global, una apreciaci¨® que es pot estendre a l¡¯esport catal¨¤. Aquest objectiu en certa manera s¡¯assembla al nostre, i d¡¯aqu¨ª ve l¡¯inter¨¨s en la secci¨®, en el projecte del diari, i l¡¯entusiasme que ha despertat a l¡¯hora de donar vida al Corredisses. Aix¨ª ¨¦s que aquest no ¨¦s un enc¨¤rrec, sin¨® una obligaci¨® com a periodistes d'elpais.cat.

A vegades, quan em pregunten per qu¨¨ Messi funciona b¨¦ al Bar?a i no a l¡¯Argentina, responc: perqu¨¨ al Camp Nou juga amb el solfeig apr¨¨s a la Masia i, en canvi, al seu pa¨ªs els m¨²sics toquen d¡¯o?da i, per m¨¦s bons que siguin, l¡¯orquestra no sempre afina. Ja s¨¦ que s¨®c molt pesat amb aix¨° del solfeig, per¨° ¨¦s un detall m¨¦s per entendre la necessitat d¡¯explicar l¡¯univers culer a partir de les seves pr¨°pies claus, i una d¡¯aquestes ¨¦s fer-ho en catal¨¤, la llengua del pa¨ªs i del FC Barcelona.