Extraradi a examen

La paraula la va posar en circulaci¨® Pablo Iglesias, fent m¨ªting?a tot drap en una pla?a de Rub¨ª. Va caure com una bomba, perqu¨¨ feia temps que no es parlava en aquests termes. Extraradi t¨¦ connotacions, sona a un cert grau de marginaci¨®. Vaig trobar-ne una definici¨® espl¨¨ndida a Google: ets a l'extraradi si una vegada a l'any vas al centre a veure els llums de Nadal, i quan la llegeixes te n'adones que parla d'un m¨®n caducat. Remet a un temps de timidesa social, de no atrevir-se, de saber que res no et pertany. Tornava amb tren a Barcelona, a la nit, i a Mollet es va omplir el vag¨® de joves que anaven a les festes de la Merc¨¨: totes les tribus estaven est¨¨ticament representades i en pac¨ªfica conviv¨¨ncia. Extraradi? Aix¨° ¨¦s ignorar l'evoluci¨® urbana. Avui hi ha centralitat metropolitana, tot ¨¦s de tots. ?s una revoluci¨®.

No us marejar¨¦ amb dades, per¨° Rub¨ª neix m¨¦s o menys amb Guifr¨¦ el Pil¨®s. Bromes a banda, la poblaci¨® neix integrada al sistema catal¨¤ de ciutats, amb perd¨® de l'anacronisme. Avui aquell sistema ¨¦s real i tangible. Rub¨ª t¨¦ la seva primera f¨¤brica el 1824 i l'obra la fa l'arquitecte principal del Vall¨¨s, Llu¨ªs Muncunill. Aquesta dada no ¨¦s banal, perqu¨¨ Rub¨ª no pertany a l'?rea Metropolitana, sin¨® que gravita entorn del Vall¨¨s i el Vall¨¨s t¨¦ vida pr¨°pia, ¨¦s un m¨®n consistent, articulat. Per¨° continuem: el 1919 ja t¨¦ ferrocates, ¨¦s a dir, una connexi¨® que no ¨¦s la del ministeri, ¨¦s la l¨ªnia de Terrassa. El transport ¨¦s clau en l'encaix amb la ciutat de refer¨¨ncia. Aleshores Rub¨ª ja tenia burgesia local, amb les seves torres modernistes, algunes presents, espectaculars, i algunes altres d'estiuejants: predi i capital. I tenia vida cultural, simbolitzada ¨Cper anar r¨¤pid¨C en el c¨¨lebre Esbart Dansaire.

Ara, baixo dels FCG a l'estaci¨® de la pla?a Pearson, l'insigne de l'electricitat. La ciutat que em rep t¨¦ una est¨¨tica urbana justeta, de carrers petits amb voreres molt estretes, cases d'arrebossat ocre amb poca altura. Rub¨ª va sumar uns 40.000 habitants en deu anys, una migraci¨® que es va acomodar a la vora de la riera ¨Cencerclant la ciutat, de fet. La inundaci¨® del 62 s'ho va endur tot aigua avall, no em vull ni imaginar quants morts hi va haver. Avui la riera continua sent un terreny poc presentable. Est¨¤ canalitzada, hi ha ponts, per¨° la fistona la carretera; no s'ha fet un parc fluvial, sin¨® una mol¨¨stia sense paisatge. Els autobusos s¨®n model Barcelona. Vaig buscant el centre, perqu¨¨ ¨¦s la nova urbanitzaci¨®, les crescudes civilitzades, les que van teixint l'orgull de les poblacions, que ¨¦s precisament el que esborra el concepte d'extraradi. No s¨®n perif¨¨ria de res, s¨®n el seu propi centre.

Rub¨ª t¨¦ una orografia complicada, perqu¨¨ no nom¨¦s baixa cap a la riera, sin¨® que t¨¦ un altre desnivell en paral¡¤lel, salvat per escales d'obra. Sobre aquest altipl¨¤ longitudinal hi ha la part rica, les torres modernistes que ara s¨®n equipaments culturals. L'extraradi, en la definici¨® cl¨¤ssica, ¨¦s la ciutat dormitori, com aquells horribles conglomerats xinesos amb milers de pisos per¨° sense ciutat. ¡°?s un lloc horrible per¨° ¨¦s un lloc¡±, remarcava Richard Sennet en un seminari del CCCB. Un lloc, un punt d'arrelament. Per¨° a Rub¨ª s'hi nota la planificaci¨®, el llapis corrector, la m¨¤scara contra les ulleres urbanes. Hi ha l'extensi¨® de cases obreres, per¨° tamb¨¦ places i un mercat met¨¤l¡¤lic, enorme, i aquella burgesia que estava somiant amb fer una ciutat jard¨ª. Avui molta gent ve a Rub¨ª per viure als afores, enmig del verd.

Mentrestant, camino per uns pisos flamants, modestos i macos. D'una porteria en surt un noi negre alt¨ªssim, amb gorra i una eleg¨¤ncia natural. Es creua amb un aborigen m¨¦s fornit i xoquen les mans en un gest d'amistat. Parlen en catal¨¤, que ¨¦s una llengua que a Rub¨ª se sent poc. Per¨° davant del Casino estan ballant sardanes. Les perif¨¨ries, diu Renzo Piano, s¨®n plenes de problemes, per¨° tamb¨¦ plenes d'energia positiva. Quan fa un temps que passeges i has ajustat les expectatives a l'est¨¨tica dominant, hi trobes una harmonia, una pretensi¨® de bellesa, el seu propi llenguatge. No s¨¦ quins s¨®n els problemes de Rub¨ª, per¨° aqu¨ª ning¨² no est¨¤ segregat de res. ¡°Aquesta ¨¦s la Catalunya aut¨¨ntica¡±, va dir Pablo Iglesias, un concepte execrable. Totes les Catalunyes s¨®n aut¨¨ntiques i totes s¨®n centre d'alguna cosa.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.