L¡¯atzar del Sis d¡¯Octubre

Els daus de l¡¯atzar ens la juguen sovint i solen parlar a vegades m¨¦s que tots nosaltres plegats. Aquell 6 d¡¯octubre del 1982, quan EL PA?S va imprimir el seu primer n¨²mero de l¡¯edici¨® fabricada a Catalunya per un equip de periodistes catalans, molt pocs recordaven o volien recordar els fets coneguts com els del Sis d¡¯Octubre. Va ser una data triada per atzar la que va fer coincidir aquell 48¨¨ aniversari de la proclamaci¨® de l¡¯Estat Catal¨¤ dins la Rep¨²blica Federal Espanyola a c¨¤rrec del president Companys amb la inauguraci¨® de l¡¯edici¨® catalana d¡¯un diari fins aleshores nom¨¦s editat a Madrid i l¨°gicament en castell¨¤.

Recordo perfectament la nit d¡¯aquella inauguraci¨® de la rotativa de la Zona Franca, amb les autoritats catalanes, encap?alades per Jordi Pujol, i els directius de PRISA, el president Jos¨¦ Ortega Spottorno, el conseller delegat Jes¨²s Polanco, el director Juan Luis Cebri¨¢n i, naturalment, el nostre director a Catalunya i director adjunt del diari Antonio Franco. S¨ª, alg¨² va fer un fugisser comentari privat i sorneguer, sense donar-li m¨¦s import¨¤ncia, sobre la coincid¨¨ncia amb l¡¯aniversari oblidat del desafortunat intent de rebel¡¤li¨® o cop d¡¯Estat d¡¯una autoritat de la Rep¨²blica contra la Rep¨²blica mateixa, per¨° res m¨¦s.

Mai abans de la fundaci¨® de l'edici¨® catalana de EL PA?S, el 1982, cap diari fundat fora de Catalunya havia aconseguit fer-se un forat en el mercat catal¨¤

El moment no era especialment brillant per a l'economia espanyola ni per a la catalana. No acab¨¤vem de sortir de la recessi¨® que havia comen?at amb la gran crisi del petroli el 1973 i a m¨¦s ens endins¨¤vem en una crisi banc¨¤ria de dimensions enormes, nom¨¦s superada per la que ara acabem de passar, que s¡¯emportaria la mateixa Banca Catalana que havia fundat qui era aleshores el president de la Generalitat. Aquell desembarcament, si voleu dir-ne aix¨ª, aportava unes importants inversions en maquin¨¤ria i instal¡¤lacions, un bon grapat de llocs de treball, alguns d¡¯alta qualificaci¨®, i un projecte period¨ªstic nou i din¨¤mic que incorporava un ampli planter de periodistes catalans. Qui podia estar-hi en contra?

Doncs Jordi Pujol, i aix¨ª ho va explicitar uns mesos abans quan Polanco i Cebri¨¢n el van anar a veure al Palau de la Generalitat. Hi havia una q¨¹esti¨® si es vol simb¨°lica: mai abans cap diari fundat fora de Catalunya havia aconseguit fer-se un forat en el mercat catal¨¤ i molt menys havia gosat fer una edici¨® catalana. Per¨° n¡¯hi havia una altra de molt pol¨ªtica o, si voleu, de poder: el president de la Generalitat volia lligar ben curt els mitjans de comunicaci¨® i preferia tenir les empreses i els directius tots ben a prop seu i si fos possible sotmesos a depend¨¨ncies informatives i fins i tot financeres, mitjan?ant la publicitat i les pol¨ªtiques de subvencions. Malgrat tot, el diari va trobar el seu lloc molt r¨¤pidament (tercer en difusi¨® a Catalunya, despr¨¦s de La Vanguardia i El Peri¨®dico) i va demostrar que era bona la intu?ci¨® de Pujol respecte a la seva indocilitat period¨ªstica, dues q¨¹estions que no han canviat pr¨¤cticament trenta-tres anys despr¨¦s.

Hi havia una clara idea respecte a la catalanitat, tal com va quedar expressat en l'edici¨® d¡¯un suplement cultural en catal¨¤, el Quadern

L¡¯edici¨® catalana d¡¯EL PA?S era filla de dues circumst¨¤ncies: una voluntat empresarial que volia construir un mercat period¨ªstic hisp¨¤nic a partir del que fins aleshores havia estat una fragmentaci¨® provincial, i una capacitat tecnol¨°gica que permetia per primer cop a Espanya la multiimpressi¨®, ¨¦s a dir, la transmissi¨® de les planes del diari per via sat¨¨l¡¤lit i la seva impressi¨® simult¨¤nia en diferents punts d¡¯una geografia extensa sense necessitat d¡¯utilitzar els mitjans de transport habituals. Acompanyaven la voluntat empresarial i la tecnologia una clara idea respecte a la catalanitat, tal com va quedar expressat per la immediata edici¨® d¡¯un suplement cultural en llengua catalana, el Quadern, avui encara ben viu, que ja de bon comen?ament va aplegar els millors escriptors i intel¡¤lectuals de l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic catal¨¤, en un moment en qu¨¨ no existia cap altra publicaci¨® equivalent a la resta de premsa escrita en castell¨¤.

Unes i altres circumst¨¤ncies han seguit existint en el projecte que es va fer realitat ara fa un any de llan?ar una edici¨® digital en llengua catalana en peu d¡¯igualtat amb les edicions digitals en castell¨¤ que es fan per a Espanya i per a Am¨¨rica i amb l¡¯edici¨® en portugu¨¨s que es fa per al Brasil. La circumst¨¤ncia tecnol¨°gica, si b¨¦ ha canviat, i de quina manera, ¨¦s la que ens permet tenir una edici¨® digital en catal¨¤ que es pot llegir on time des de qualsevol punt de planeta. I el mateix succeeix amb la voluntat empresarial, fa 33 anys encara nom¨¦s d¡¯abast hisp¨¤nic i ara d¡¯abast global, que concep la cap?alera d¡¯EL PA?S en una doble dial¨¨ctica americana i espanyola i dins la dualitat o doble capitalitat Madrid-Barcelona, la qual cosa vol dir immediatament incloure i recon¨¨ixer la potencialitat i la necessitat de la llengua catalana, tal com s¡¯havia fet ja de bon comen?ament. O per dir-ho d¡¯una altra manera: la projecci¨® en la globalitat europea i americana nom¨¦s pot tenir sentit des d¡¯una idea de la pluralitat ling¨¹¨ªstica i cultural espanyola, tan ben representada per l¡¯exist¨¨ncia de dues capitals com Madrid i Barcelona.

Tot i que EL PA?S no va caure b¨¦ a Palau el 1982, hi havia una sintonia molt m¨¦s forta del que semblava entre els periodistes que el f¨¨iem aleshores i el conjunt de les forces pol¨ªtiques que representaven els catalans al Parlament amb el Govern de la Generalitat al capdavant. Nosaltres vol¨ªem per al nostre diari el mateix que vol¨ªem com a catalans per a Catalunya: la m¨¤xima autonomia a Barcelona, en l¡¯¨¤mbit catal¨¤ de la nostra incumb¨¨ncia, i la m¨¤xima influ¨¨ncia a Madrid, la capital que representava el poder en el conjunt d¡¯Espanya, i aix¨ª ho hav¨ªem d¡¯expressar en la nostra l¨ªnia period¨ªstica i editorial. EL PA?S ja era aleshores el primer diari espanyol. Ara ¨¦s, a m¨¦s a m¨¦s, el primer diari global en llengua castellana (a la qual cal afegir l¡¯angl¨¨s, el portugu¨¨s i el catal¨¤ que tamb¨¦ utilitza el diari). L¡¯ambici¨® period¨ªstica catalana de la nostra redacci¨® significa, doncs, ser forts a Catalunya i a la vegada tenir la m¨¤xima influ¨¨ncia espanyola dins d'un projecte amb ambici¨® internacional. Lluny, per tant, del periodisme capficat en la circumst¨¤ncia local, del periodisme que no t¨¦ cap mena d¡¯ambici¨® global, i naturalment del periodisme que prefereix allunyar-se de la resta d¡¯Espanya o blasmar tot el que vingui de Madrid en lloc d¡¯intentar fer-se sentir i influir-hi.

Vol¨ªem per al nostre diari el mateix que vol¨ªem per a Catalunya: la m¨¤xima autonomia

Hi ha moments en qu¨¨ ¨¦s una tasca prou dif¨ªcil, potser incompresa o fins i tot atacada des de tot arreu. Des d¡¯uns certs mitjans de Madrid, perqu¨¨ tot el que no sigui un mur infranquejable i hostil ¨¦s una concessi¨® i fins i tot una rendici¨® a l¡¯independentisme. Des d¡¯uns altres certs mitjans de Barcelona, perqu¨¨ tot el que no sigui emp¨¨nyer o a com a m¨ªnim cedir educadament el pas en favor del proc¨¦s significa un obstacle que conv¨¦ remoure o en tot cas estovar. Per tant, catalanistes a Madrid i espanyolistes a Catalunya. Res ha canviat des de Palau, el poder catal¨¤, al contrari: amb el proc¨¦s independentista s¡¯han accentuat tots els recels que tenia Jordi Pujol el 1982, quan ens va assenyalar com si f¨®ssim una inger¨¨ncia i ens va marcar per incontrolables; tot plegat aut¨¨ntiques condecoracions a la independ¨¨ncia i a l¡¯honor period¨ªstics.

El fet, en tot cas, ¨¦s que el 6 d¡¯octubre del 2014, l¡¯any del Tricentenari, quan la hist¨°ria ens cridava i tot el m¨®n ens mirava, va comen?ar l¡¯edici¨® digital en catal¨¤, amb l¡¯adre?a digital elpais.cat. I aquest cop s¨ª que es parlava dels Fets d¡¯Octubre, dels quals es complia un aniversari rod¨® i inquietant, 80 anys, i a m¨¦s en parlava tothom referit al president Mas. Ens far¨¤ un Sis d¡¯Octubre?, es preguntaven molts. Alguns creien que ja l¡¯estava fent i fins i tot d'altres voldrien que el fes, encara que aquest cop amb m¨¦s fortuna que Llu¨ªs Companys el 1934.

Un dia com avui ara fa un any, doncs, va arrancar la nova edici¨® digital, i aquest cop amb una representaci¨® institucional una mica diferent. Va presidir l¡¯acte oficial al Macba la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, acompanyada del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en nom de la Generalitat, i naturalment del president de PRISA, Juan Luis Cebri¨¢n, el director Antonio Ca?o i jo mateix, actual director adjunt a Catalunya, com ho han estat abans Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, que tamb¨¦ ens acompanyaven. El conseller de Cultura, i a m¨¦s bon amic meu i de tots nosaltres, va expressar en p¨²blic i en privat la seva satisfacci¨® pel pas period¨ªstic que hav¨ªem fet, que havia d¡¯afavorir necess¨¤riament la llengua i la cultura catalanes i era una clara aposta pel futur del catal¨¤ i de Catalunya.

El conseller de Cultura va expressar la seva satisfacci¨® pel pas period¨ªstic que hav¨ªem fet amb elpais.cat, que era una clara aposta pel futur del catal¨¤ i de Catalunya

En tot cas i al marge de la coincid¨¨ncia, els Fets d¡¯Octubre del 1934 encara ens parlen i ens parlen de manera molt directa als catalans del 2015. Legitimitat i legalitat han de ser les dues cares del mateix full d¡¯un Estat de dret democr¨¤tic. No hi ha democr¨¤cia fora de la regla de joc acceptada per tots. Els primers que l¡¯han de respectar s¨®n els representants elegits segons aquesta regla de joc que nom¨¦s es reforma des de la regla de joc mateixa. No es pot deixar enrere la societat real, la majoria dels ciutadans, com va succeir ara fa 81 anys, i tampoc es pot fer amb la meitat de la ciutadania, com succeiria ara. Cal anar amb molt de compte amb les derives populistes i radicalitzadores. De les gestes ¨¨piques i de les inflamacions patri¨°tiques i revolucion¨¤ries, encara m¨¦s dels messianismes, solen sortir-ne m¨¦s aviat pocs resultats positius i massa disgustos i a vegades dolor, sovint un dolor sense remei.

I un colof¨® gaireb¨¦ exclusivament per a periodistes, que avui en dia, vol dir per a tothom. La responsabilitat de l¡¯ofici ¨¦s immensa. Hi ha un periodisme que peca per acci¨®, per¨° tamb¨¦ pot haver-hi un periodisme que pequi per omissi¨®. La inacci¨®, sobretot quan van maldades, ¨¦s tan determinant com l¡¯acci¨® equivocada. ¡°La clara lli?¨®¡± va ser el t¨ªtol de l¡¯article profundament cr¨ªtic i amargat de Gaziel, que mai va callar ni va pecar per omissi¨®, despr¨¦s d¡¯aquella ensulsiada catalana. Recordem, nom¨¦s per refredar la nostra mirada envers els fets d¡¯aleshores i per relativitzar les passions actuals, que va ser un bon periodista, Josep Maria Massip, qui va escriure la malaurada proclama d¡¯independ¨¨ncia del president Companys. I recordem tamb¨¦ que Massip, excel¡¤lent corresponsal internacional, es va exiliar durant la guerra i va acabar la seva carrera professional escrivint des dels Estats Units per a les planes de l¡¯Abc franquista.