L¡¯eclipsi del di¨¤leg

Amb tota seguretat, la data triada per inaugurar l¡¯edici¨® digital d¡¯EL PA?S en catal¨¤ ¨Cel 6 d¡¯octubre del 2014¨C va ser filla de l¡¯atzar i de les circumst¨¤ncies t¨¨cniques; per¨°, per m¨¦s irracional que resulti, haurem d¡¯admetre que va tenir alguna cosa de presagi o de premonici¨®. Mai com en els dotze mesos transcorreguts des d¡¯aquell dia el debat pol¨ªtic catal¨¤ i sobre Catalunya havia estat tan centrat en la hip¨°tesi d¡¯una ruptura pol¨ªtica amb la sobirania espanyola i l¡¯eventual construcci¨® d¡¯una estatalitat pr¨°pia; mai abans el concepte d¡¯independ¨¨ncia havia estat tan invocat i glossat, ja fos a favor o en contra; mai, en definitiva, la q¨¹esti¨® catalana o el problema catal¨¤ ¨Cpresents en la vida p¨²blica peninsular des de fa almenys 150 anys¨C no havien assolit un voltatge dial¨¨ctic tan alt.

M¡¯afanyo a afegir que, segons el meu criteri, el balan? d¡¯aquests darrers 365 dies ¨Co, si es vol, dels tres darrers anys¨C ¨¦s, en diversos sentits, mod¨¨lic. Vull dir que, tot i l¡¯elevada temperatura mediaticopol¨ªtica, malgrat la celebraci¨®, si ens limitem al temps de vida d¡¯elpais.cat, de dues campanyes electorals el maig i el setembre d¡¯enguany, de dues grans mobilitzacions c¨ªviques (el 9-N del 2014 i l¡¯11-S del 2015) amb centenars de milers de persones al carrer, no s¡¯ha produ?t el m¨¦s m¨ªnim incident digne d¡¯aquest nom.

Tot i la bipolaritzaci¨® de les actituds pol¨ªtiques i la visibilitat d¡¯aquestes actituds en l¡¯espai p¨²blic (amb una exhibici¨® sense precedents de banderes, per exemple), pr¨¤cticament cap d¡¯elles no ha estat cremada per defensors de la simbologia contr¨¤ria, ni hi ha hagut episodis de boicot a actes p¨²blics dels rivals, ni una batussa, ni un vidre trencat, ni una paperera vandalitzada. Si existeix, doncs, la tan invocada ¡°fractura social¡± ¨Csegons el meu parer, m¨¦s aviat marcada divisi¨® d¡¯opinions al voltant, aix¨° s¨ª, d¡¯una q¨¹esti¨® transcendental¨C, la suposada fractura s¡¯ha gestionat amb una fredor quasi escandinava.

En canvi, s¨®c de l¡¯opini¨® que ha mancat molt el debat. Entre els representants pol¨ªtics i institucionals a les cambres parlament¨¤ries ha mancat absolutament, aix¨° em sembla dif¨ªcil d¡¯objectar. Per¨° tamb¨¦ el debat entre articulistes, columnistes i altres observadors de la realitat. I no pas per falta d¡¯espais on practicar-lo: elpais.cat ¨¦s un exemple de plataforma tan disponible com poc aprofitada en aquest sentit.

Gosaria dir que el mal exemple dels nostres Parlaments ¨Con ja fa d¨¨cades que ning¨² no conven? ning¨², que cadasc¨² resta impermeable als arguments dels grups rivals i que tothom es posiciona en funci¨® d¡¯un parti pris previ i inamovible¨C ha fet met¨¤stasi en el camp dels opinadors, de manera que els espais de di¨¤leg dels mitjans han esdevingut espais de mon¨°legs paral¡¤lels, on els arguments de cada camp ¨Cunionistes versus independentistes, amb tots els matisos que calguin¨C reboten al camp contrari com en una paret de front¨®.

All¨° que als hemicicles del parc de la Ciutadella o de la Carrera de San Jer¨®nimo s¡¯anomena disciplina de partit ha esdevingut entre nosaltres, els opinadors, una mena de ¡°disciplina de facci¨®¡±. Parlo per mi, naturalment, quan afirmo que, al llarg del darrer any, la contund¨¨ncia i la reiteraci¨® de les invectives de tots aquells que han desqualificat la hip¨°tesi de la independ¨¨ncia des dels angles m¨¦s diversos i els registres m¨¦s hiperb¨°lics m¡¯ha provocat una reacci¨® defensiva que deixava per a una ocasi¨® millor l¡¯exercici de l¡¯autocr¨ªtica, i concentrava tots els esfor?os a trobar i explotar les contradiccions o els punts febles del desplegament unionista. Conv¨¨ncer alg¨² de l¡¯altre camp? Deixar-me persuadir per arguments arribats de m¨¦s enll¨¤ de la trinxera? S¨®n hip¨°tesis dif¨ªcils de preveure quan tens la sensaci¨® que, des de l¡¯altre costat de la l¨ªnia del front, plouen nom¨¦s ep¨ªtets de feixista, reaccionari, corrupte, nord-core¨¤, il¡¤l¨²s o tonto del cul.

No s¨®c especialment optimista pel que fa a la possibilitat de restablir a curt termini la permeabilitat entre els dos b¨¤ndols de l¡¯opini¨® publicada al voltant del plet catalano-espanyol, de recuperar la simple capacitat d¡¯escoltar, d¡¯atendre els arguments (no les desqualificacions) contraris. El di¨¤leg ja constituiria una fase posterior i superior. I tanmateix, sigui quin sigui el cursus pol¨ªtic dels propers mesos, la intercomunicaci¨® i el di¨¤leg serien instruments imprescindibles. Compto que, per recuperar-los, sempre podrem disposar a elpais.cat d¡¯una hospitalitat equilibrada.