Un sol poble?

"Un sol poble", coregen els partidaris de Junts pel S¨ª congregats quan Ra¨¹l Romeva surt a celebrar l'agredol?a vict¨°ria en escons de les eleccions ¡°plebiscit¨¤ries¡±. Un sol poble secunda amb fervor el candidat.

El c¨¤ntic ressona fort. Hist¨°ricament, ha estat utilitzat per subratllar el car¨¤cter c¨ªvic i inclusiu del catalanisme, disposat a fer catal¨¤ qualsevol, independentment dels or¨ªgens. En aquest sentit va ser assumit transversalment per totes les forces pol¨ªtiques com a ideal cap al qual convenia encaminar-se, no com a diagn¨°stic d'una realitat sociol¨°gica que seguia presentant m¨²ltiples costures.

Avui s'utilitza com a arma llanc¨ªvola per intentar silenciar veus que assenyalen l'exist¨¨ncia de divisions socials que s'expressen en difer¨¨ncies pol¨ªtiques. Ha convertit en ¡°etnicista¡± qualsevol que gosi posar en relleu que hi ha segments socials, definits pels seus or¨ªgens i llengua no catalana, que tendeixen a votar de forma diferent que els grups amb origen ¡°aut¨°cton¡±. La cosa s'agreuja si aquesta veu d¨ªscola s'atreveix a insinuar que aquests grups sumen a la seva condici¨® cultural un estatus socioecon¨°mic m¨¦s baix.

En altres pa?sos, l'an¨¤lisi de la influ¨¨ncia dels or¨ªgens i la cultura en l'¨¨xit social i el comportament pol¨ªtic ¨¦s un camp central d'investigaci¨® sociol¨°gica. Permetin-me un breu excursus personal. Durant quatre anys vaig residir als Estats Units, formant-me en una tradici¨® sociol¨°gica en la qual estudiar les desigualtats que experimenten immigrants, grups racials i ¨¨tnics minoritaris (hispans, afroamericans, asi¨¤tics) ¨¦s el pa i la sal del treball acad¨¨mic. Bona part de la sociologia nord-americana gira entorn de l'an¨¤lisi dels desavantatges que encara troben aquelles minories a l'escola, els barris, la feina o quan acudeixen a un servei p¨²blic.

La sociologia catalana tamb¨¦ es va plantejar, en el seu moment, aquests temes. Per¨° des de fa uns anys la q¨¹esti¨® s'ha considerat resolta. Sembla tab¨² assenyalar que hi ha catalans amb or¨ªgens familiars en altres zones d'Espanya que tendeixen a experimentar m¨¦s risc de vulnerabilitat. No perqu¨¨ aix¨° sigui fals, sin¨® perqu¨¨ no es pot dir.

Aquest fet xoca amb l'evid¨¨ncia que els ciutadans de pares nascuts fora de Catalunya tenen m¨¦s probabilitat de patir situacions d'adversitat econ¨°mica i laboral. Els nens que parlen castell¨¤ a casa com a llengua preferent obtenen de mitjana puntuacions m¨¦s baixes en les proves estandarditzades de PISA i, en alguns casos, persisteixen difer¨¨ncies quan controlem estad¨ªsticament l'efecte de factors socioecon¨°mics.

Els fills de pares de classe obrera castellanoparlant tenen una probabilitat m¨¦s baixa de desenvolupar una professi¨® liberal o gerencial que els fills de classe obrera catalanoparlant. Comparat amb els valors estad¨ªsticament esperables, pocs ciutadans catalans amb cognoms comuns a la resta d'Espanya (Garc¨ªa, L¨®pez, Rodr¨ªguez, etc¨¨tera) s'asseuran al Parlament o tindran un alt c¨¤rrec de la Generalitat.

M¨¦s curi¨®s encara resulta que es passin per alt les fractures existents en les orientacions pol¨ªtiques d'aquests segments poblacionals. Els catalans catalanoparlants s'han sumat majorit¨¤riament al projecte independentista, mentre que els castellanoparlants, no. Aquestes difer¨¨ncies es corresponen, de manera bastant ajustada, amb difer¨¨ncies semblants en orientacions pol¨ªtiques de diversos grups de renda a causa de la correlaci¨® entre nivell socioecon¨°mic i origen cultural. A grans trets, el suport a la independ¨¨ncia ¨¦s minoritari en els grups m¨¦s desfavorits, al mateix temps que est¨¤ molt est¨¨s en els acomodats.

?s a dir, hi ha un solapament del que en terminologia politol¨°gica s'anomenen clivelles (de l'angl¨¨s cleavage: escissi¨®) culturals i socioecon¨°miques. A aix¨° cal afegir-hi l'exist¨¨ncia de grans difer¨¨ncies territorials en aquestes orientacions, que expressen geogr¨¤ficament i afermen aquestes clivelles. Municipis i barris que conjuntament agrupen centenars de milers de persones, amb poblaci¨® eminentment castellanoparlant i rendes mitjanes baixes (l¡¯Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Nou Barris), presenten nivells de suport a opcions independentistes inferiors al 30%. El vot independentista es concentra en l'¨¤mbit rural i barris acomodats de ciutats de grand¨¤ria mitjana, on sol superar el 60%.

Paradoxalment, mentre es commina a ¡°no tocar¡± aquests temes, intel¡¤lectuals, acad¨¨mics i pol¨ªtics sobiranistes dibuixen difer¨¨ncies essencials, de car¨¤cter ¨¨tnic, entre catalans i espanyols. Es pot llegir orgullosos escriptors proclamar a la premsa que "som millors". Polit¨°legs teoritzen sobre la cultura pol¨ªtica del pacte que suposadament preval a Catalunya davant de la cultura espanyola, procliu a l'encastellament i a jocs de suma zero. Historiadors ens expliquen una suposada hostilitat secular d'Espanya cap a Catalunya, que s'ha materialitzat en tota mena de discriminacions, ultratges i atrocitats. Junqueras assenyala al diari Avui la singularitat dels gens catalans, m¨¦s semblants als de francesos i su?ssos que als de la resta d'espanyols. Artur Mas es refereix a La Vanguardia a l'exist¨¨ncia d'un ADN cultural carolingi a Catalunya, derivat de la seva pertinen?a a la Marca Hisp¨¤nica al segle IX.

Som un sol poble. Un poble singular. Una naci¨® mil¡¤len¨¤ria, en la qual fa nom¨¦s dues d¨¨cades diferents enquestes del CIS acreditaven que ni tan sols un de cada tres catalans preferia el terme?naci¨® per referir-se a Catalunya que?regi¨® o comunitat aut¨°noma. Encara avui, menys del 50% prefereix?naci¨®.

Un sol poble vituperat, humiliat, atacat per un Estat en el qual se sent atrapat. Que diu "prou" i vol emancipar-se, o divorciar-se (va per gustos), malgrat que els votants d'opcions independentistes representin el 36,9% del cens. Resulta ir¨°nic que el sobiranisme es porti les mans al cap quan alg¨² suggereix que el sol poble est¨¤ travessat per profundes divisions. El seu objectiu els ¨²ltims anys ha estat precisament posar sota el focus totes les fissures que hi havia entre Espanya i Catalunya. Especialistes en l'albirament de fissures, incapa?os d'adonar-se de les esquerdes que s'obren sota els seus peus.

El que a Catalunya s'assembla m¨¦s a l'expressi¨® d'un sol poble ¨¦s la voluntat persistent de la majoria de catalans d'ampliar les seves quotes d'autogovern. Una voluntat que, fins fa poc, aconseguia cosir un catalanisme pol¨ªtic transversal. Un catalanisme que necessitem, com l'oxigen, per negociar un nou marc de conviv¨¨ncia amb un espanyolisme dialogant i gener¨®s, que necessitem amb la mateixa urg¨¨ncia.

Pau Mar¨ª-Klose ¨¦s professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa.