Una olla de grills a punt d¡¯esclatar

L¡¯escena transcorre a la casa d¡¯una fam¨ªlia humil del sud de Buenos Aires, en un dia que hauria de ser molt especial perqu¨¨ la filla vol presentar el seu n¨°vio als pares. Aquests porten una vida anodina, avorrida, t¨ªpica: ella parla, ell no l'escolta; ella pregunta, ell menteix; ella calla, ell atorga... La filla sospira per abandonar la casa i sembla que ho ha aconseguit enamorant un bon jan de la noble zona nord. Aquesta fam¨ªlia rabiosament comuna, per¨°, amaga un drap brut: el fill boig. El fill que no pensa el que diu, sin¨® que diu el que pensa. A poc a poc, aniran aflorant el drama, la vergonya de la fam¨ªlia a causa de la clarivid¨¨ncia i de la crueltat innocent d¡¯aquest fill boig. ¡°Si nadie te pregunta, no ten¨¦s por qu¨¦ andar todo el tiempo diciendo lo que pens¨¢s¡±, li recrimina, amargada, la germana. I ens resulta inevitable plantejar-nos preguntes que no tenen res de ret¨°riques: Qui ¨¦s el boig? ?s m¨¦s boig qui viu en la mentida o qui diu la veritat? En respondre aquestes q¨¹estions, captarem un missatge dur, cru, sagnant, que va molt m¨¦s enll¨¤ de la presumpta bogeria: maltractaments, desnonaments, infidelitats, viol¨¨ncia de g¨¨nere, injust¨ªcia social...

¡°Vaig posar la lupa sobre els petits maltractaments quotidians que de vegades passen desapercebuts¡±, explica Nelson Valente. Ell ¨¦s l'¨¤nima de la companyia de Buenos Aires Banfield Teatro Ensamble i autor i director d'El loco y la camisa, una deliciosa, tendra i crua obra de teatre que torna ¨Cdespr¨¦s de visitar el Festival Ulls, la Nau Ivanow i la Villarroel i el vest¨ªbul del Romea¨C per tercer cop a Barcelona, al Teatre Almer¨ªa (fins diumenge). "La grandesa del teatre ¨¦s la de fer-nos veure la realitat, ni m¨¦s ni menys: aquelles frases que se¡¯ns escapen sense adonar-nos del que volen dir, com el cl¨¤ssic ¡®No entens res!¡¯, s¨®n formes de maltractaments¡±.

¡°Quan t¡¯enfrontes a temes tan forts cal digerir-los amb rialles i, despr¨¦s, pensar-hi. L¡¯humor ¨¦s salvador!¡±, diu Nelson Valente

L¡¯humor esdev¨¦ la millor eina per denunciar el drama. ¡°Conjuguem humor amb cops de realitat molt directa¡±, explica Valente. ¡°Quan t¡¯enfrontes a temes tan forts cal digerir-los amb humor i amb rialles i, despr¨¦s, pensar-hi. L¡¯humor ¨¦s salvador!¡±.

L¡¯espectador queda atrapat en la genialitat del fill (presumptament) boig, en la desesperaci¨® cega i la tendresa de la mare, en la intransig¨¨ncia del pare, en els capritxos i les il¡¤lusions de la filla, en la sup¨¨rbia del n¨°vio. Personatges meticulosament estudiats, assajats, viscuts. ¡°M¡¯agrada representar aquesta olla a pressi¨® a punt d¡¯esclatar¡±, diu Valente.

L¡¯obra ¨¦s el millor tast de l¡¯estil argent¨ª que va sorgir del corralito (recorda molt?La omisi¨®n de la familia Coleman, de Tolcachir), amb el p¨²blic molt a sobre de l'escena, com si fos a la mateixa casa dels protagonistes. ¡°La vam crear el 2009 al Caf¨¦ Concert de Buenos Aires¡±, explica l¡¯autor. ¡°All¨¤ f¨¨iem cada setmana una pe?a de 20 o 25 minuts sobre un tema que decid¨ªem i que treball¨¤vem durant la setmana. El tema era la mentida i la cosa va cr¨¦ixer i la vam acabar convertint en una obra m¨¦s llarga¡±. Valente d¨®na sempre veu als actors durant el proc¨¦s de creaci¨® ¡°per desenvolupar els di¨¤legs amb naturalitat¡±. ?s la manera d¡¯aportar al text tot el realisme del m¨®n.