Un catal¨¤, i assass¨ª, molt universal

Ramon Mercader, l¡¯home del piolet s¨®n 600 p¨¤gines d¡¯un bon llibre d¡¯hist¨°ria que sembla una pel¡¤l¨ªcula. No ¨¦s nom¨¦s un treball rigor¨®s, sin¨® que ¨¦s el producte d¡¯una tesi doctoral, i en canvi t¨¦ tots els ingredients d¡¯un film entre l¡¯espionatge i el drama psicol¨°gic. El protagonista va canviant d¡¯identitat, enganya la seva n¨°via, est¨¤ totalment influ?t per la seva mare, comet l¡¯assassinat d¡¯un l¨ªder pol¨ªtic mundial, passa molts anys a la pres¨®, els psic¨°legs diuen que pateix el complex d¡¯?dip, es casa amb la dona que li portava menjar a la pres¨®, potser fins i tot va morir enverinat, i encara m¨¦s coses que potser superarien un guionista inspirat.

I tot aix¨° ¨¦s molt seri¨®s, perqu¨¨ ¨¦s la vida real del barcelon¨ª Mercader, jove militant comunista nascut el 1913 que es va anar endinsant en la vida pol¨ªtica en els anys trenta i va actuar com tants altres en diferents operacions militars a partir de 1936.

La particularitat del personatge comen?a a finals de 1937, quan ¨¦s reclutat pels serveis secrets sovi¨¨tics a inst¨¤ncies de la seva pr¨°pia mare, que estava en ¨ªntima relaci¨® amb Le¨°nid Eitingon, el cap de l¡¯NKVD ¡ªun precedent del KGB¡ª a l¡¯Espanya republicana. Desaparegut misteriosament, Mercader es transmuta en un Jacques Mornard d¡¯origen belga que aparenta estar desinteressat de la pol¨ªtica i que ¨¦s enviat pels serveis secrets sovi¨¨tics per entrar en contacte amb nuclis trotskistes que el poguessin apropar a Trotski, la b¨¨stia negra de Stalin. Aix¨ª, esdev¨¦ company sentimental de Sylvia Ageloff, a qui enganya durant dos anys i a qui utilitza per familiaritzar-se amb l¡¯entorn personal de Trotski a M¨¨xic.

Com explica detalladament Puigvent¨®s, Mercader va ser elegit per assassinar Trotski despr¨¦s que fall¨¦s l¡¯atemptat del pintor mexic¨¤ Siqueiros, el 24 de maig de 1940. Va ser aleshores quan el seu cap Eitingon i la seva mare el van abocar a prendre aquella responsabilitat. Els dos mesos que van passar fins al dia de l¡¯atac mortal ¡ªel 20 d¡¯agost¡ª van ser dur¨ªssims: tenia tremolors, caminava amb lentitud i tenia la mirada perduda. Ho passava malament, per¨° estava conven?ut que ho havia de fer. Quan finalment va clavar el cop de piolet a Trotski, els crits del moribund el van deixar petrificat i per aix¨° el van detenir.

Van comen?ar aleshores 20 anys de reclusi¨® a la pres¨®. ?s en aquesta etapa de la pres¨® mexicana que el llibre aporta m¨¦s documentaci¨® in¨¨dita o poc coneguda, sobretot la del judici, els ex¨¤mens m¨¨dics mentals que van determinar un complex d¡¯?dip i fotografies impactants, com la de l¡¯acarament amb la seva amant o les de l¡¯hospital on va estar ingressat els primers dies. Curi¨®s tamb¨¦ l¡¯estatus de Mercader a la pres¨®, protegit perqu¨¨ no l¡¯assassinessin i tamb¨¦ perqu¨¨ no l¡¯alliberessin. De fet, els sovi¨¨tics li pagaven tot el que pogu¨¦s necessitar a trav¨¦s de Roquelia Mendoza, una noia mexicana desvinculada de la pol¨ªtica que li portava menjar cada dia i amb qui es va acabar casant.

Per evitar l'enrenou que podia suposar la fi de la condemna, les autoritats mexicanes el van alliberar uns mesos abans, convertit en ciutad¨¤ txecoslovac. Arribava aix¨ª a Moscou i passava a ser per primer cop oficialment membre del servei d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia sovi¨¨tic, amb un nou nom, Ramon Iv¨¤novitx L¨®pez, i va ser finalment condecorat amb la medalla d¡¯Heroi de la Uni¨® Sovi¨¨tica.

Tots i els honors, la mort de Stalin el 1953 havia canviat for?a les coses, i no deixava de ser una persona inc¨°moda. Era distant amb els comunistes espanyols que vivien a Moscou, i no acabava de trobar sentit a la seva vida. Per aix¨°, i perqu¨¨ a la seva dona Roquelia no li agradava el fred rus, va marxar ¡ªpr¨¨via autoritzaci¨® del partit¡ª cap a Cuba el 1974, on es faria dir Ram¨®n L¨®pez i va morir quatre anys despr¨¦s, sense fer realitat el seu desig de tornar a Catalunya.

En definitiva, una biografia apassionant, ben constru?da i molt documentada, que explica una manera d¡¯entendre la milit¨¤ncia pol¨ªtica i la subordinaci¨® absoluta a ordres i consignes que comportava fort¨ªssims costos personals, i que forma part de la hist¨°ria del segle XX. Tot en una obra ben escrita que resol moltes contradiccions entre diferents versions publicades fins ara i que recull tots els testimonis possibles per entendre la l¨°gica humana i pol¨ªtica de qui, tristament, va ser un dels catalans m¨¦s universals per haver mort Trotski.