La bielorussa Svetlana Aleksi¨¦vitx, premi Nobel de Literatura

L'escriptora bielorussa Svetlana Aleksi¨¦vitx, de 67 anys, ¨¦s la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2015. El dictamen de l'Acad¨¨mia sueca destaca que "la seva obra polif¨°nica ¨¦s un monument al valor i al patiment del nostre temps". L'escriptora i periodista ha retratat en llengua russa la realitat i el drama de bona part de la poblaci¨® de l'antiga URSS, aix¨ª com de Txern¨°bil, la guerra de l'Afganistan i els conflictes del present. ?s molt cr¨ªtica amb el Govern bielor¨²s.

Nascuda a Ucra?na, ¨¦s filla d'un militar sovi¨¨tic d'origen bielor¨²s. Quan el seu pare es va retirar de l'Ex¨¨rcit, la fam¨ªlia es va establir a Bielor¨²ssia. Aleksi¨¦vitx va estudiar Periodisme a la Universitat de Minsk i despr¨¦s va treballar en diferents mitjans de comunicaci¨®. Es va donar a con¨¨ixer amb U voin¨ª ne j¨¦nskoe lits¨®?(La guerra no t¨¦ rostre de dona), una obra que va finalitzar el 1983, per¨° que, per q¨¹estionar clix¨¦s sobre l'heroisme sovi¨¨tic i per la seva cruesa, nom¨¦s va arribar a publicar-se dos anys m¨¦s tard gr¨¤cies al proc¨¦s de reformes conegut com la perestroika. L'estrena de la versi¨® teatral d'aquella cr¨°nica descarnada al teatre de la Taganka de Moscou, el 1985, va marcar una fita en l'obertura iniciada pel dirigent sovi¨¨tic Mikha?l Gorbatxov.

Molt influ?da per l'escriptor Al¨¦s Adam¨®vitx, que considera el seu mestre, Aleksi¨¦vitx aborda els seus temes amb la t¨¨cnica del muntatge documental. La seva especialitat ¨¦s deixar fluir les veus ¨Cmon¨°legs i corals¨C entorn de les experi¨¨ncies de "l'home roig o l'homo sovieticus¡± i tamb¨¦ ¡°postsovi¨¨tics¡±. L'obra d'Aleksi¨¦vitx gira entorn de la Uni¨® Sovi¨¨tica per descompondre aquest concepte en destins individuals i compartits i, sobretot, en trag¨¨dies concretes. Aleksi¨¦vitx es mou en el terreny del drama, explora les viv¨¨ncies m¨¦s terribles i desolades i s'aproxima una vegada i una altra a la mort. El 1989 va publicar?Ts¨ªnkovie m¨¤ltxiki?(Els nois del zinc) sobre l'experi¨¨ncia de la guerra a l'Afganistan i per escriure aquesta obra va rec¨®rrer el pa¨ªs entrevistant mares de soldats que havien mort en la contesa. El 1993 va publicar Zatxar¨®vannie sm¨¦rtiu?(Captivats per la mort) sobre els su?cidis dels qui no havien pogut sobreviure a la fi de la idea socialista. El 1997 va ser el torn de la cat¨¤strofe de la central nuclear de Txern¨°bil a Voces de Chern¨®byl, publicat en castell¨¤ el 2006 per Editorial Siglo XXI.

Aquest any acaba de sortir El temps de segona m¨¤. El final de l'home roig, publicat en catal¨¤ per l'editorial Raig Verd (amb traducci¨® de Marta Reb¨®n). En aquest nou document, Aleksi¨¦vitx es proposa ¡°escoltar honestament tots els participants del drama socialista¡±, segons diu al pr¨°leg. L'escriptora afirma que l'homo sovieticus?segueix encara viu i no ¨¦s nom¨¦s rus, sin¨® tamb¨¦ bielor¨²s, turcman, ucra?n¨¨s, kazakh... ¡°Ara vivim en diferents Estats, parlem en diferents lleng¨¹es, per¨° som inconfusibles, ens reconeixen de seguida. Tots nosaltres som fills del socialisme¡±, afirma, referint-se als qui s¨®n els seus ¡°ve?ns per la mem¨°ria¡±. ¡°El m¨®n ha canviat completament i no est¨¤vem prou preparats¡±, ha dit en una entrevista recent a Le Monde. Atrapada encara a l'espai sovi¨¨tic, Aleksi¨¦vitx indaga amb angoixa i patiment el final d'una cultura, una civilitzaci¨®, uns mites i unes esperances.

Cr¨ªtica amb el r¨¨gim del president bielor¨²s Aleksandr Lukaixenko, l'escriptora resideix la major part del temps a l'estranger i ¨²ltimament viu a Alemanya, on el seu ¨²ltim llibre ha tingut un gran impacte.