Vell os, nou ¨²s

L¡¯edifici Estel, antiga seu de la companyia Telef¨®nica, va ser adquirit no fa gaire per ser convertit en un edifici d¡¯habitatges. El conjunt ocupa una illa de cases irregular amb un cos alt, davant l¡¯avinguda Roma, i un cos baix sobre el carrer Mallorca entre dos xamfrans. El cas permet un parell d¡¯observacions de cert inter¨¨s. Una ¨¦s sobre el proc¨¦s constructiu que ha perm¨¨s veure aquest edifici i aprendre¡¯n coses.

Ara ja est¨¤ en marxa la seva remodelaci¨®. Atesa la grand¨¤ria, sembla un proc¨¦s de construcci¨® a la inversa, de desmuntatge i enderroc d¡¯elements: ¨¦s la impressi¨® que es t¨¦ quan un es planta a la vorera del davant d¡¯aquesta construcci¨® que ocupa l¡¯amplada d¡¯una illa de l¡¯Eixample amb una al?ada de 16 plantes sobre el carrer. ?s aquesta grand¨¤ria el que permet veure encara elements per desmuntar, altres en proc¨¦s i altres d¡¯acabats. Aix¨° ¨¦s evident en la complexa fa?ana de lames de para-sol met¨¤l¡¤liques que encara ocupen el seu lloc al costat de plantes que ja no en tenen, i ¨¦s ara quan es pot veure el sistema constructiu que la feia possible, amb les seves m¨¨nsules de formig¨® que sobresurten de l¡¯estructura.

Ara, en veure¡¯l enderrocat i desmuntat en parts, ens adonem de l¡¯artifici que representava la fa?ana, amb les seves capes fetes amb lames, balcons i tancaments de fusteria i vidre o d¡¯obra. La reculada del pla de la fa?ana, potser un dels darrers exemples d¡¯aquesta forma de fer fa?anes barcelonina que va durar fins al final dels anys setanta, ajudava a camuflar el volum i, amb l¡¯ajut de les lames para-sol, tamb¨¦ les diferents altures de les plantes, imposades pels usos originals, segons si contenien persones treballant o b¨¦ la maquin¨¤ria de la central. Aquesta difer¨¨ncia d¡¯altura fa que cada quatre plantes d¡¯altura de m¨¤quines equivalgui a sis d¡¯altura d¡¯oficines, sens dubte un dels elements d¡¯inter¨¨s per a un projecte com el que es planteja. Quan l¡¯enderroc i desmuntatge estigui acabat, s¡¯apreciar¨¤ l¡¯edifici amb la seva estructura d¡¯origen; la secci¨® del nou edifici que apareix en el r¨¨tol de l¡¯obra prefigura sens dubte la import¨¤ncia atorgada pels projectistes a l¡¯estructura, que ser¨¤ el punt zero de la seva nova funci¨® i de la seva segona vida.

Per adonar-nos de inter¨¨s d¡¯aquest cada cop m¨¦s habitual modus operandi, cal recordar quin ¨¦s el procediment com¨² per construir un edifici. Primer posem l¡¯estructura en un programa pensat, i en canvi aqu¨ª posem un programa a una estructura que ja existeix. Tota l¡¯arquitectura moderna s¡¯ha basat en un discurs de tipus cient¨ªfic que ha volgut veure en els edificis una barreja de m¨¤quina i organisme, i per caracteritzar el seu aspecte ha recorregut freq¨¹entment a un cos amb pell i ossos. Qu¨¨ pensarien, si veiessin treure la pell i deixar els ossos als edificis per implantar-hi un altre ¨²s? Haur¨ªem raonat de la mateixa manera si hagu¨¦ssim sabut que pod¨ªem actuar com un metge que pot fer un collage amb parts de cossos?

Una segona observaci¨® ¨¦s que es tracta d¡¯un edifici de servei que l¡¯evoluci¨® de la tecnologia ha deixat de banda. M¨¤quines que es tornen miniatures, magatzems que la log¨ªstica ha fet innecessaris, instal¡¤lacions militars que no defensen... L¡¯arquitectura ha donat cabuda a aparells de la mida m¨¦s diversa, per¨° mentre les m¨¤quines neixen, evolucionen i minven, les persones m¨¦s o menys s¨®n les mateixes, i els espais per aixoplugar persones s¨®n encara ¨²tils. Potser ¨¦s per aix¨° que els edificis poden transformar-se m¨¦s o menys f¨¤cilment en habitatges. Parlem molt de flexibilitat, per¨° mentre que la tecnologia no ¨¦s sempre flexible, les persones s¨ª que ho s¨®n. I ara, en un edifici com aquest, amb unes transformacions importants per¨° que no seran radicals respecte a l¡¯edifici, les persones podran habitar aquesta antiga central com abans ho han fet amb f¨¤briques, magatzems de cotxes o cl¨ªniques, casos tots ells amb exemple a Barcelona. La capacitat de la casa per acoblar-se a les situacions mes variades ¨¦s envejable. Amb poc es transforma qualsevol cosa en casa... i el que ¨¦s millor: qualsevol casa es pot transformar en moltes coses. I, si no, pensin quantes llars d¡¯infants i escoles, centres m¨¨dics, oficines, hotels o centres c¨ªvics ocupen velles cases, per cert, gens modernes.