Concentrat de genis
Van Gogh, C¨¦zanne i Picasso, entre els artistes de l'exposici¨® que inaugura la seu de la Fundaci¨® Mapfre a Barcelona
¡°Com veu aquests arbres? S¨®n grocs. Doncs faci servir el groc. Aquesta ombra m¨¦s aviat blava. Pinti-la amb ultramar pur. Aquestes fulles vermelles? Posi vermell¨® al quadre¡±. La conversa, entre Paul Gauguin i el seu deixeble Paul S¨¦rusier, va tenir lloc el 1888 a la localitat de la Bretanya francesa de Pont-Aven i es va materialitzar a?El talism¨¤, una petita joia que conserva el Museu d'Orsay de Par¨ªs en la qual es mostra un paisatge constru?t a trav¨¦s d'una estricta juxtaposici¨® de colors purs i poc reals. Despr¨¦s que S¨¦rusier torn¨¦s del seu viatge va mostrar l'obra als seus col¡¤legues pintors i tots, partint de les propostes de Gauguin, van emprendre una revoluci¨® est¨¨tica en la qual van enarborar l'alliberament de la pintura a trav¨¦s del color.
El talism¨¤, que poques vegades surt del museu franc¨¨s, ha viatjat a Barcelona per participar en El triomf del color. De Van Gogh a Matisse. Col¡¤leccions dels museus d'Orsay i de l'Orangerie, exposici¨® formada per 72 obres mestres signades per alguns dels pintors m¨¦s importants que van viure a cavall dels segles XIX i XX, com Seurat, Signac, Cez¨¢nne o Picasso, a m¨¦s de Van Gogh i Matisse i molts altres que van convertir el seu treball amb el color en un cam¨ª per arribar des de l'impressionisme a la pintura d'avantguarda, distanciant-se, a poc a poc, de la naturalesa per apropar-se a l'abstracci¨®.
On hi havia la Godia
El desembarcament de la Fundaci¨® Mapfre a Barcelona no podria tenir millor presentaci¨®. L'impressionant edifici modernista de la Banca Garriga Nogu¨¦s (Diputaci¨®, 250), situat a l'Eixample i que va acollir la Fundaci¨® Godia fins a l'abril passat, reobre ara convertit en la seu barcelonina de l'entitat madrilenya. I ho fa amb aquesta exposici¨® de tesis que proposa, a partir d'un aut¨¨ntic concentrat de genis, un cam¨ª lineal des dels primers postimpressionistes que van buscar la modernitat en les seves obres. Comissariada per Pablo Jim¨¦nez Burillo ¨Cdirector de l'?rea de Cultura de la Fundaci¨® Mapfre¨C, Guy Cogeval i Isabelle Cahn ¨Cpresident i comiss¨¤ria dels museus d'Orsay¨C, ¨¦s una mostra que podr¨¤ veure's (gratis) a Barcelona fins al 10 de gener. Despr¨¦s, les obres tornaran a Fran?a als seus museus d'origen.
Segons Jim¨¦nez, l'exposici¨® planteja un recorregut que comen?a amb autors com Seurat, que pinten obres plenes de punts de color primaris i dels seus complementaris perqu¨¨ l'ull en faci la barreja ¨°ptica. Tamb¨¦ per pintures de Van Gogh, realitzades durant la seva estada a Par¨ªs, moment que coincideix amb la renovaci¨® de la seva pintura, marcada per la revoluci¨® del color. Ho veiem en un dels seus autoretrats realitzat a la tardor del 1887, convertit en la joia mestra i un de les obres m¨¦s reprodu?des de la mostra. D'aquest moment tamb¨¦ poden veure's obres de Toulouse-Lautrec com Justine Dieuhl, del 1891. El viatge de Gauguin a la Bretanya va donar pas a una nova manera de pintar, m¨¦s sint¨¨tica, amb contorns de siluetes i colors arbitraris, com a?Marina amb vaca (1888) o Els pallers grocs (1889), ¡°on tamb¨¦ es veu l'acostament a la vida rural, lluny de la bull¨ªcia de la ciutat¡±, segons Jim¨¦nez.
¡®Picasso¡¯ banyat de color
L'exposici¨® prossegueix amb la secci¨® anomenada El color en llibertat, amb obres com Dones de Tahit¨ª (1891), de Gauguin, una altra de les joies de la mostra; a m¨¦s dels pl¨¤nols estructurats de colors que culminaran en el cubisme de l'obra de C¨¦zanne, ¡°considerat el pare de la pintura moderna¡±, que queden m¨¦s que patents a?Gerro amb funda de palla, sucrera i pomes (1893). Despr¨¦s de Desmai, una de les ¨²ltimes obres de Claude Monet o Gran nu, de Renoir (1907), l'exposici¨® conclou amb l'impressionant Nu sobre fons vermell (1906), de Picasso, un pintor que en arribar a Par¨ªs va assimilar aquesta revoluci¨® de la pintura que ¨¦s el color, banyant, literalment el llen? amb els tons vermells i vermellons. Jim¨¦nez va ressaltar que, malgrat les retic¨¨ncies primeres, l'edifici modernista ha acabat donant sentit a les obres. ¡°En el mateix moment en qu¨¨ es feien aquestes pintures es constru?a aquest edifici¡±, va reblar.
Un lloguer per cinc anys
Seg¨²n Pablo Jim¨¦nez, director de l'?rea de Cultura de la Fundaci¨® Mapfre, el lloguer de l'edifici de l'antiga Fundaci¨® Godia ¨¦s ¡°per cinc anys prorrogables¡±, per¨° la seva entitat, que compta amb quatre milions d'euros de pressupost anual (la tercera part del total de l'¨¤rea, que explica des d'ara amb tres centres, dos a Madrid i un a Barcelona), ¡°pot plantejar-se fer el salt a una altra seu¡± durant aquests anys.
Quant a les obres propietat de la Fundaci¨® Godia, segons Jim¨¦nez, Liliana Godia va intentar que part de la col¡¤lecci¨® continu¨¦s exposada a la primera planta de l'edifici del carrer de la Diputaci¨®. ¡°Per¨° l'espai que quedava era insuficient i les exposicions que viatjaran de Madrid a Barcelona no s'hi podrien veure completes¡±. Jimenez ha reiterat la intenci¨® de muntar tres exposicions a l'any a Barcelona: dues de fotografia i una de pintura amb obres del nivell d'aquesta primera. Totes, com aquesta de debut, gratis.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
