El dret d¡¯asil

Los europeus saben qu¨¨ ¨¦s ser refugiat: francesos, alemanys... Aqu¨ª, sense anar m¨¦s lluny, per a un dem¨°crata s¨®n inoblidables les imatges d'Agust¨ª Centelles dels republicans espanyols que fugien de Franco, maltractats als camps del sud de Fran?a. All¨° va ser una vergonya per a les democr¨¤cies liberals. En aquest tr¨¤gic estiu del 2015, una nova vergonya internacional ha aparegut amb tota la cruesa als mitjans audiovisuals.

Dia rere dia, moren a les aig¨¹es del Mediterrani un nombre ingent persones que amb l'esperan?a d'arribar a les costes europees d'It¨¤lia o Gr¨¨cia fugen de la guerra de S¨ªria, de la viol¨¨ncia del sinistre Estat Isl¨¤mic i d'altres conflictes que condemnen al partiment sirians, afganesos, kurds, iraquians, africans, etc¨¨tera. Tots ells, sotmesos a l'extorsi¨® de les m¨¤fies que organitzen a preus desorbitats uns viatges que de vegades els condueixen a un tr¨¤gic final.

No ¨¦s nom¨¦s responsabilitat europea per¨° per raons geogr¨¤fiques la q¨¹esti¨® dels refugiats ¨¦s, abans de res, un problema immediat de la Uni¨® Europea. La seva resposta global encara ha d'arribar. Per¨° s¨ª que ho ha fet la particular d'alguns estats: construcci¨® d'un mur ¨Cun altre!¨C entre Hongria i S¨¨rbia; a Gr¨¨cia, gasos lacrim¨°gens contra refugiats amb els seus fills i ancians a les cues per demanar asil; Fran?a enforteix a Calais la vigil¨¤ncia del t¨²nel del canal de la M¨¤nega perqu¨¨ el Regne Unit ¨Cun interessat outsider de la Uni¨®¨C es desent¨¦n del problema hum¨¤; a Espanya, les tanques de Melilla i Ceuta i la discussi¨® mesquina amb els socis europeus per unes rid¨ªcules quotes d'asil. La cancellera Merkel, despr¨¦s d'estar callada durant un quant temps, recorda ara, arran dels atacs xen¨°fobs de l'extrema dreta, que sense la cooperaci¨® en l'acolliment dels refugiats perilla la lliure circulaci¨® dels ciutadans europeus per una bona part del territori de la Uni¨® (Schengen).

L'actitud de les seves autoritats posa de manifest la falta d'una pol¨ªtica exterior unit¨¤ria per fer front al problema hum¨¤, jur¨ªdic i pol¨ªtic

L'actitud de les seves autoritats posa de manifest la falta d'una pol¨ªtica exterior unit¨¤ria que pugui fer front amb efic¨¤cia al problema hum¨¤, jur¨ªdic i pol¨ªtic derivat de la crisi. El recent frac¨¤s per arribar a un acord sobre les quotes de refugiats que cada Estat hauria d'estar en disposici¨® de donar asil, i tota la disputa mesquina que l'ha envoltat, mostra la seva incapacitat pol¨ªtica per donar resposta al repte dels conflictes b¨¨l¡¤lics a la seva ¨¤rea d'influ¨¨ncia m¨¦s propera. Per exemple, que a S¨ªria el fet que un s¨¤trapa com Baixar al-Assad pugui encara mantenir-se en el poder fa recaure una greu responsabilitat en els actors decisoris de la pol¨ªtica internacional. Sens dubte els Estats Units, la Xina, R¨²ssia, per¨° tamb¨¦ la Uni¨® Europea. I ¨¦s aqu¨ª on el projecte d'una uni¨® pol¨ªtica amb veu pr¨°pia en l'escena internacional ¨¦s inexistent.

En el terreny jur¨ªdic la regulaci¨® europea del dret d'asil requereix una revisi¨®. D'acord amb la Convenci¨® de Viena del 1951, la condici¨® de refugiat potencialment beneficiari de l'asil ¨¦s atribu?da a qui t¨¦ temors fundats de ser perseguit al seu pa¨ªs per motius de ra?a, religi¨®, nacionalitat, pertinen?a a un grup social o per opinions pol¨ªtiques. Fugir de la guerra ¨¦s una causa leg¨ªtima per demanar l'asil. A la Uni¨® Europea, el Reglament 343/2003 del Consell, de 18 de febrer de 2003, sobre la concessi¨® de l'asil determina que l'Estat que hagi expedit al sol¡¤licitant un document de resid¨¨ncia o visat que estigui vigent ser¨¤ el responsable de la sol¡¤licitud d'asil.

Qui fuig de la guerra no pot escollir l'Estat on desitjaria obtenir l'asil. La realitat del drama actual ¨¦s que els estats on arriben els refugiats no s¨®n precisament una pot¨¨ncia econ¨°mica de la Uni¨® que els permeti aportar-los garanties d'una vida digna. Sembla evident que, a m¨¦s del comprom¨ªs pol¨ªtic sobre les quotes que cada Estat membre?ha d'assumir, seria necess¨¤ria una reforma de la regulaci¨® del dret d'asil que flexibilitz¨¦s, amb regles objectives, les normes per determinar l'Estat responsable de la sol¡¤licitud d'asil, perqu¨¨ al sol¡¤licitant li quedi un cert marge d'elecci¨® per sol¡¤licitar-lo. La Uni¨® Europea i la comunitat internacional no poden mirar cap a una altra banda davant aquesta nova vergonya.

Marc Carrillo ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra.