Hitler t¨¦ futur

Molts historiadors han indagat sobre l'extermini dels jueus d'Europa durant la Segona Guerra Mundial, per¨° cap fins ara havia estudiat l'Holocaust com una possibilitat de futur, ¨¦s a dir, com un advertiment. ?s evident l'apel¡¤laci¨® moral ¨Cmai m¨¦s!¨C que sempre ha suggerit el genocidi organitzat pel r¨¨gim nacionalsocialista alemany, per¨° l'historiador nord-americ¨¤ Timothy Snyder ha fet un pas m¨¦s en convertir-la en l'estudi de les possibilitats materials en qu¨¨ es podrien repetir en el futur matances massives com les que va patir una part de la poblaci¨® europea fa una mica m¨¦s de 70 anys.

El seu llibre Tierra negra. El Holocausto como historia y advertencia?surt en un moment especialment oport¨², quan Europa s'enfronta a l'arribada de centenars de milers de refugiats a Europa, procedents principalment del Pr¨°xim Orient, un esdeveniment que permet en bona mesura verificar el grau de certesa de les seves teories. Si escau, la tasca de l'historiador ¨Cinterpretar el passat per comprendre?millor el present¨C adquireix una dimensi¨® gaireb¨¦ prof¨¨tica en convertir-se a m¨¦s en un seri¨®s advertiment per al futur.

Els genocidis no sorgeixen per generaci¨® espont¨¤nia com una sobtada erupci¨® del mal al m¨®n, sin¨® que hi ha condicions objectives que els afavoreixen. La m¨¦s evident de totes, per paradoxal que pugui semblar, ¨¦s la debilitat o la retirada de l'Estat dels territoris sobre els quals penja l'amena?a. Snyder ha invertit el lloc com¨² de l'Holocaust com el treball planificat de la maquin¨¤ria burocr¨¤tica d'un Estat totalitari alemany per descriure'l com l'acci¨® desencadenada per una ideologia criminal all¨¤ on les poblacions no disposen de la protecci¨® de l'Estat i de la llei.

Una part d'aquelles condicions es produeixen ara, quan 60 milions de persones, segons xifres de les Nacions Unides, vaguen de frontera en frontera fugint de les matances, les guerres civils i els r¨¨gims totalitaris, i moltes d'elles deixen les seves vides quan intenten aconseguir els pa?sos que puguin proporcionar-los l'asil. Res els fa m¨¦s vulnerables que els territoris sense llei, on l'Estat s'ha apartat, ha estat destru?t o s'ha convertit en una estructura fallida i sense efectivitat, tal com Snyder va poder estudiar i quantificar comparativament respecte a les matances de jueus en el conjunt d'Europa.

En el cor del monstre totalitari nazi o als pa?sos d'Europa occidental ocupats, com Fran?a o els Pa?sos Baixos, els jueus tenien una t¨¨nue protecci¨® que no existia als pa?sos b¨¤ltics, a Pol¨°nia o a la Uni¨® Sovi¨¨tica ocupada pels alemanys, on regnava la simple i brutal llei de la selva. Les matances m¨¦s grans i l'extermini en massa d'Auschwitz es van produir a l'Europa oriental, on els Estats havien estat arrasats, en alguns casos dues vegades, primer per Stalin i despr¨¦s per Hitler, i les v¨ªctimes eren els jueus que havien estat totalment desposse?ts dels seus drets per expulsi¨® dels seus pa?sos o per la desaparici¨® dels Estats.

L'advertiment de Snyder se centra, naturalment, en les condicions pol¨ªtiques perqu¨¨ pugui produir-se de nou un genocidi, per¨° tamb¨¦ apel¡¤la a les consci¨¨ncies individuals. ¡°Si es destru?ssin els Estats, es corrompessin les institucions locals i els incentius econ¨°mics s'encaminessin cap a l'assassinat, pocs de nosaltres mostrar¨ªem un comportament exemplar¡±, assegura. Ni som ¡°¨¨ticament superiors als europeus dels anys 30 i 40¡± ni som ¡°menys vulnerables al tipus d'idees que Hitler va promulgar i va fer realitat amb tant ¨¨xit¡±.

Hi ha una bona consci¨¨ncia europea que ha cosificat l'Holocaust fins a inutilitzar-lo. Hitler ¨¦s la barra de plat¨ª iridiat del mal absolut, l'equivalent del metre que es conserva en el museu de pesos i mesures de Par¨ªs. La comparaci¨® amb Hitler ¨¦s una trivialitat en els debats digitals que ha estat objecte fins i tot de f¨®rmules matem¨¤tiques humor¨ªstiques. Comparar alg¨² amb el f¨¹hrer, la?reductio ah hitlerum, ¨¦s un exercici que es torna contra qui el fa: nom¨¦s qui t¨¦ simpatia amb els nazis pot trivialitzar el mal absolut que va ser el nazisme. El Hitler de la cultura popular t¨¦ alguna cosa del Satan¨¤s medieval. Situat en un nivell insuperable de la perversi¨®, la seva invocaci¨® t¨¦ poders absolutoris o almenys relativitzadors sobre els qui exerceixen el mal contemporani.

Tot aix¨° no ¨¦s casualitat ni pertany ¨²nicament a la cultura popular d'Europa occidental, sin¨® que t¨¦ a l'Europa oriental una pres¨¨ncia especial que Snyder, bon coneixedor i estudi¨®s de R¨²ssia i Ucra?na, tamb¨¦ ha sabut localitzar i denunciar. Hi ha un mite de l'antifeixisme sovi¨¨tic, constru?t sobre un monopoli de la virtut i el control de la mem¨°ria, que contrasta directament amb les matances de civils, jueus i no jueus, perpetrades per l'Ex¨¨rcit Roig a la Pol¨°nia ocupada i despr¨¦s als territoris en disputa amb la Wehrmacht. A m¨¦s d'absoldre els sovi¨¨tics dels seus crims d'aleshores, el mite de l'antifeixisme?es projecta en l'actualitat, a Ucra?na per exemple, mitjan?ant una inversi¨® que converteix els Estats Units, Israel i la Uni¨® Europea en el nou avatar del nazisme combatut per Vlad¨ªmir Putin.

No ¨¦s aquest el m¨¦s inquietant dels advertiments. Segons Snyder, la por contempor¨¤nia a les cat¨¤strofes ecol¨°giques, ¨¤mpliament fonamentada en l'escalfament global o en l'evoluci¨® demogr¨¤fica del planeta, d¨®na una nova versemblan?a a les idees hitlerianes sobre la lluita per la vida encoratjada per ¡°demagogs de la sang i de la terra¡±. Hitler t¨¦ futur.