Les paraules fereixen

El cas de Mary Beard ¨¦s paradigm¨¤tic. El vaig seguir fa un any, quan diversos mitjans, The?New Yorker, The Guardian o la BBC es van fer ress¨° d'una confer¨¨ncia que aquesta prestigiosa investigadora del m¨®n cl¨¤ssic, professora de Cambridge, col¡¤laboradora del TLS i infatigable divulgadora de la vida a l'Antiga Roma, va impartir al British Museum. Tenia per t¨ªtol Oh Do Shut Up Dear (Vinga, calla, estimada) i en aquesta l'autora feia un prolix recorregut a trav¨¦s de la hist¨°ria de com els homes han tractat de fer callar la veu de les dones. De l'Odissea a la seva pr¨°pia experi¨¨ncia, perqu¨¨ Mary Beard, una senyora de 60 anys que s'ha passat gaireb¨¦ tota la vida estudiant detalls sorprenents sobre les societats antigues, es va convertir de sobte en una celebritat televisiva a trav¨¦s de Meet the Romans, un programa divulgatiu que li va ensenyar amb sang com la nostra naturalesa no ¨¦s menys agressiva que la d'aquells vells imperis que avui tenim per m¨¦s cruels. El seu programa va provocar una allau de cr¨ªtiques insuportable. El m¨¦s extraordinari ¨¦s que aquestes cr¨ªtiques no es referien al contingut en si, sin¨® al seu aspecte f¨ªsic. La nostra professora t¨¦ un aire no gaire diferent del de moltes erudites lliurades des de la seva tendra joventut als assumptes intel¡¤lectuals: llueix una esvalotada cabellera blanca, les dents criden l'atenci¨® per irregulars, es permet detalls exc¨¨ntrics en el cal?at o les ulleres, i, la cosa que ha resultat m¨¦s indignant per a alguns, mostra un aplom impactant pel que fa al llenguatge corporal. A ella li importa un rave no ser bonica, per¨° no els passa el mateix a alguns cr¨ªtics televisius que, ignorant els ensenyaments que generosament pret¨¦n difondre, es van dedicar des del principi a descriure la vestimenta poc cool de la s¨¤via dama. Amb m¨¦s cruesa encara s'hi va referir la gossada tuitera, entre la qual van abundar els comentaris sobre la seva suposada lletjor.

¡°Puta pudent. Segur que la teva vagina fa f¨¤stic¡±. Aquesta va ser un de les interessants piulades que la senyora Beard va recollir. El curi¨®s ¨¦s que fent cas om¨ªs de la llei no escrita que aconsella els personatges p¨²blics no mirar el que se'n diu a les xarxes, aquesta dona, que s'havia educat en el feminisme actiu dels setanta, va posar fil a l'agulla i va decidir plantar cara als seus detractors. Alg¨² la va ajudar a localitzar l'autor de tan feridor missatge: era un estudiant, tenia 20 anyets. Beard va cridar la seva mare i hi va parlar. Tamb¨¦ va parlar amb l'autor d'una web que va penjar una foto de la investigadora amb una vagina sobreimpresa a la cara. Va xerrar amb ells i amb d'altres i va publicar en el seu blog la cr¨°nica d'aquestes converses que, finalment, van formar la interessant¨ªssima pe?a que va llegir al Museu Brit¨¤nic sobre el silenci imposat a les dones quan tracten de freq¨¹entar territoris tradicionalment masculins.

De sobte, aquesta dona hiperactiva, brillant, vehement, es va convertir en una lluitadora contra un sistema davant el qual les altres ens sentim desarmades. El dia en qu¨¨ una emin¨¨ncia de Cambridge va cridar l'estudiant que la va qualificar de puta i va parlar amb ell i amb la seva mare per mi ¨¦s tan hist¨°ric com aquell acudits de romans, a l'estil Monty Python, sobre els quals la historiadora ha escrit algun suc¨®s assaig. L'agressiu tuiter es va disculpar de cor. La seva grolleria s'hi va girar en contra perqu¨¨ despr¨¦s que Beard la fes p¨²blica si s'introdueix el nom de l'estudiant a Google apareix l'inoblidable insult. Una taca en el curr¨ªculum. Ella, sempre sorprenent, ha reclamat el perd¨® per a qui, tot i ofendre-la tan cruament, va mostrar penediment: aquelles paraules, tot i ser intolerables, no poden arru?nar una vida.

Beard s'ha convertit en una figura emblem¨¤tica per a moltes dones. La jove poeta Megan Beech va escriure un poema, When I Grow Up I want to be Mary B. (Quan creixi vull ser Mary B.), que podeu trobar recitat per la seva autora a YouTube. I ¨¦s que quan algunes creien que el feminisme actiu estava mort trobem que hi ha molts motius per ressuscitar-lo.

Mary B. es va mirar al mirall i va fer recompte de tots aquells insults que estava rebent, ¡°lletja, grassa, vella, puta, pudent, desagradable, mal vestida, mal cardada, homenot¡­¡±. Fan mal, oi? Es podria escriure un assaig sobre les mil maneres d'ofendre una dona. Per¨° una vegada que la nostra hero?na va afrontar la duresa dels insults va comen?ar a relacionar-los amb una tradici¨® que ve d'antic: no es tracta del que una dona digui, sin¨® que parli. I llavors va decidir investigar sobre la naturalesa de qui insulta. Qu¨¨ pensar¨ªeu del vostre marit, fill, germ¨¤ o del vostre millor amic si us assabent¨¦ssiu que ¨¦s autor d'unes paraules tan repugnants? Jo em sentiria desassossegada. I passaria a explicar-li el que no va aprendre de nen: que les paraules fereixen.