Gaud¨ª no estava sol

Barcelona t¨¦ vuit edificis Patrimoni de la Humanitat. Tots modernistes: sis d'Antoni Gaud¨ª i dos de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, creats en un moment molt determinat, a la fi del segle XIX i la primera d¨¨cada del segle XX, en el qual la ciutat va viure un moment de creixement urban¨ªstic enorme. Per¨° aquests arquitectes no estaven sols. Les seves creacions, que admiren i sorprenen encara els barcelonins i els milions de persones que visiten la ciutat cada any, van ser possibles gr¨¤cies a tot un ex¨¨rcit d'artesans i industrials. La Pedrera reivindica en l'exposici¨® Modernisme. Art, tallers i ind¨²stries (fins al pr¨°xim 7 de febrer) el paper d'aquests petits genis que van dominar les arts del vidre, la forja, la fusta, els teixits o la joieria i van saber materialitzar els dissenys m¨¦s innovadors de la modernitat en objectes meravellosos.

Filigranes a La Pedrera

Durant el recorregut de l'exposici¨® poden es veure enormes fotografies que mostren molts objectes modernistes als seus llocs d'origen. En un dels racons hi destaca una imatge de 1927 projectada del mateix pis noble de La Pedrera, un habitatge d'1.500 metres quadrats en la qual vivien el matrimoni format per Pere Mil¨¤ i Rosario Segim¨®n; cosa estranya perqu¨¨ no eren gaire favorables a deixar-la fotografiar. La imatge forma part de la iniciativa La Pedrera In¨¨dita que impulsa la propiet¨¤ria de l'edifici, la Fundaci¨®?Catalunya La Pedrera per recuperar aspectes del passat d'aquest edifici centenari. La imatge t¨¦ la virtut de mostrar una part del primer pis en el qual s'observen els bells cels rasos del sostre, aut¨¨ntiques filigranes de guix en relleu que avui han desaparegut pr¨¤cticament. La foto permet veure com el sostre, ondulant i retor?at descendeix, en una esp¨¨cie de columnes i acaba unit a un dels paravents de fusta i cristall que l'arquitecte va dissenyar per compartimentar els espais. "Es pensava que havien desaparegut als anys seixanta, en concret a partir de 1966 quan els propietaris de llavors, la Immobili¨¤ria Proven?a, van llogar tota la planta a la companyia d'assegurances Northern. Fins i tot l'arquitecte Leopoldo Gil Nebot que va fer la reforma ha hagut de sentir m¨¦s d'una vegada que aquesta empresa va ser la responsable; fet que sempre ha negat", explica Silvia Vilarroya, responsable de La Pedrera In¨¨dita.

Uns documents que ha recuperat Vilarroya de la C¨¤tedra Gaud¨ª de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya demostren que aquest acte de vandalisme va ser obra de la mateixa propiet¨¤ria de l'edifici Rosario Segim¨®n.

Als vuit mesos de morir Gaud¨ª, el 23 de mar? de 1927, Segim¨®n va encarregar la reforma del pis principal a Jos¨¦ Bay¨®, l'encarregat de dur a terme l'obra uns anys abans. En els documents s'hi pot llegir que va pagar 4.458 pessetes per ¡°derrocar els altells, cels rasos, treures les llates dels sostres, arrencar les llates dels parquets i els aplanats, treure escala del vest¨ªbul, descollar canonades i conduccions d'electricitat, derrocar tots els envans, baixar les portes i vidrieres al soterrani i treure enderrocs¡±. En una altra p¨¤gina es concreta que els sostres rasos a eliminar eren els de la sala de festes, el vest¨ªbul, el despatx, el fumador, el menjador, el dormitori i el corredor. En total: 532,50 metres quadrats. La reconstrucci¨® va ser obra de Modesto Casta?¨¦, de gustos m¨¦s anodins i cursis que Gaud¨ª. Per sort, la zona de servei es va salvar i avui ¨¦s l'¨²nica que els conserva i permet veure aquesta meravella.

El Modernisme sembla inundar-ho tot a Barcelona perqu¨¨ ¨¦s gaireb¨¦ omnipresent en aquesta ciutat. Per aix¨° sorpr¨¨n saber que l'¨²ltima exposici¨® que es va organitzar de forma global sobre aquest estil decoratiu i arquitect¨°nic, m¨¦s enll¨¤ de les seves figures m¨¦s destacades com Gaud¨ª, Puig i Cadafalch o Dom¨¨nech i Montaner va ser el 1964, fa m¨¦s de mig segle. ¡°Des del 2010 ten¨ªem clar que vol¨ªem revisar-ho i tornar a mostrar-ho en gran, incorporant tot el que s'ha anat investigant i coneixent. I no hi havia cap altre lloc millor que a La Pedrera, l'edifici de Gaud¨ª on les gaireb¨¦ 200 peces dialoguen perfectament amb l'edifici i amb l'exterior¡±, explica la comiss¨¤ria de l'exposici¨®, la catedr¨¤tica Mireia Freixa.

En aquesta exposici¨® no nom¨¦s s'hi mostren peces excepcionals d'aquest moviment que es va viure a Barcelona i Catalunya i a gaireb¨¦ tot Europa, el Modern Style. Tamb¨¦, els diferents processos, des dels primers dissenys fins al resultat final en vidrieres, com l'excepcional coneguda com de les Dames, que ha cedit el Museu de Cerdanyola; la forja, visible no nom¨¦s dins sin¨® tamb¨¦ fora de la sala d'exposicions en les incre?bles baranes que va crear Gaud¨ª per a La Pedrera, incorporades com una pe?a m¨¦s de l'exposici¨®; paviments hidr¨¤ulics, com els hiperconeguts que encara es poden trepitjar al passeig de Gr¨¤cia i que van ser creats per Gaud¨ª per a la Casa Batll¨® tot i que es van acabar utilitzant a La Pedrera. Una rajola de les que es mostren t¨¦ un dels motlles amb qu¨¨ les fabricava la casa Escofet. Tamb¨¦ hi ha teixits i vestits utilitzats tant per la gent del carrer com per la burgesia, la gran impulsora d'aquestes obres d'art modernistes i, per descomptat, joies, en les quals despunten les creacions de la fam¨ªlia Masriera.

60 museus i col¡¤leccionistes

Freixa i el grup Gracmon de la Universitat de Barcelona que lidera, han posat fil a l'agulla i presenten el modernisme de forma desestructurada i posant l'accent en els petits elements. Aix¨ª podem veure vidrieres burgeses, rescatadas de comer?os de la ciutat o d'habitatges de modests particulars; t¨¨cniques perdudes com la del vidre cloisson¨¦ (format a for?a de petites boletes de cristall) que nom¨¦s l'ebenista i decorador Francesc Vidal i els seus sabien crear; elements arquitect¨°nics; llums i llits de Gaspar Homar, cadires de Gaud¨ª i Vidal creades per cases destacades, per¨° tamb¨¦ de bars com les creades per Thonet ¡°perqu¨¨ el modernisme va arribar a tothom¡±, remarca Freixa. Taules, estores, enagos, estovalles, botins, bastons, salers i enciameres de plata. Segons Freixa, que ha recorregut Catalunya revisant el material d'aquest per¨ªode, ¡°nom¨¦s s'exposa el 2% del material que s'ha vist¡±. Les peces provenen de 60 museus i particulars, que continuen donant ¨²s a aquestes obres d'art, que per uns mesos han cedit per compartir-les amb tothom.