Els cicles antisistema

Els laberints ideol¨°gics poden argumentar el contrari, per¨° l'experi¨¨ncia hist¨°rica il¡¤lustra que l'antisistema caduca molt abans que el sistema. El sistema resisteix i evoluciona; l'antisistema es desnodreix i es va volatilitzant. Un de tants errors gen¨¨tics de Podem ¨¦s acollir-se, almenys inicialment, a les tesis del chavisme, com si les escenificacions funestes de Ch¨¢vez o Maduro ¨Ccontra la seguretat jur¨ªdica, les llibertats o l'estabilitat econ¨°mica¨C poguessin reproduir-se algun dia a la Moncloa. Fins i tot sense aquestes dosis abundants de chavisme, sembla predictible que el populisme esquerr¨¤ de Podem s'anir¨¤ fragmentant fins a entrar en un proc¨¦s irreversible d'evaporaci¨®.

El seu primer impuls tamb¨¦ t¨¦ alguna cosa a veure, per¨° no de manera determinant, amb la crisi socialdem¨°crata. Aquest ¨¦s un factor inevitable perqu¨¨ el populisme, a dreta i esquerra, no ¨¦s reformista sin¨® rupturista, mentre que la socialdemocr¨¤cia es basa en la convicci¨® que el sistema ¨¦s reformable des de dins i aix¨ª es va perfilant l'Europa comunit¨¤ria, gr¨¤cies a l'h¨¤bil consens entre socialdem¨°crates i democristians, fins al punt que d'aquesta manera s'ha anat sustentant l'Estat del benestar. A la llarga, donar per fet que el chavisme pot penetrar en la societat espanyola ¨¦s tan absurd com pensar que un pot desmantellar l'Estat del benestar sense que passi res. A Espanya, existeix l'afegit ¨Ctamb¨¦ evaporable¨C del populisme incentivat per la iniciativa secessionista d'Artur Mas, en contradicci¨® amb els trets possibilistes i de pacte que eren propis del catalanisme cl¨¤ssic en els seus moments positius.

La crisi del 2008 ha generat descontentaments leg¨ªtims que, igual que les corrupcions proliferants, han anat aportant vots ¨Cmolts¨C als populismes, per¨° en cap cas anant m¨¦s enll¨¤ de la pulsi¨® de protesta, perqu¨¨ l'alternativa populista hist¨°ricament no aporta solucions, sin¨® que m¨¦s aviat desemboca en nous problemes i frustracions. Avui, la greu crisi migrat¨°ria permet denunciar la tardan?a de la Uni¨® Europa a l'hora d'instrumentar una pol¨ªtica conjunta d'immigraci¨®. Per¨° quines s¨®n les alternatives? En quin cas s'han formulat solucions efectives i plausibles? Aqu¨ª s'aixeca l'esquerra caduca que ha trencat amarres amb l'esquerra possible.

Donar per fet que el chavisme pot penetrar en la societat espanyola ¨¦s tan absurd com pensar que un pot desmantellar l¡¯Estat del benestar sense que passi res

S'argumenta que Europa ¨¦s una vella xaruga afligida d'esclerosi o que l'eurozona ¨¦s la cova d'Al¨ª Bab¨¤. ?s l'oferta pol¨ªtica que ha portat Gr¨¨cia a punt del desastre, causant una deterioraci¨® econ¨°mica al conjunt d'Europa. Rebotat del socialisme governamental a Fran?a, l'eloq¨¹ent M¨¦lenchon diu que si cal escollir entre l'euro i la sobirania nacional ell es queda amb la sobirania nacional. No ¨¦s casual que de manera coincident s'expressi Marine Le Pen, despr¨¦s d'haver desnonat el seu pare. Integrar-se a l'eurozona ¨¦s un acte de sobirania popular de cada Estat membre; no s'ha integrat qui no ha volgut.

Aix¨ª i tot, s'insisteix que l'euro ¨¦s el culpable de tot. En la seva concepci¨® i avarada es van produir imperfeccions i asimetries, per¨° ¨¦s aix¨ª exactament com avan?a la Uni¨® Europea, pel m¨¨tode de prova i error, a partir de l'¨¤rdua concertaci¨® d'interessos nacionals de vegades contraposats, desnivells econ¨°mics, realitats demogr¨¤fiques i composicions parlament¨¤ries de signe molt variat. A It¨¤lia, una personalitat tan caracter¨ªstica de l'esquerra jur¨¤ssica com Stefano Massina desitja un desmantellament de l'euro, una cosa molt semblant al que reclama Oskar Lafontaine, l'home de l'esquerra impossible a Alemanya.

Despr¨¦s, fora de l'eurozona, es d¨®na el cas de Jeremy Corbyn, nou l¨ªder del laborisme brit¨¤nic. Les seves proclames populistes han recaptat adhesions en la vella milit¨¤ncia del seu partit ¨Cun partit en estat de xoc per lesions m¨²ltiples¨C i li donen molt impacte medi¨¤tic. ?s curi¨®s: declina el populisme conservador antieuropeista del partit de Nigel Farage i agafa impuls el laborisme d'esquerra de Corbyn. Mentrestant la gran promesa virtual que va ser el grec Varoufakis es retira a les seves casernes d'hivern, deixant enrere terra cremada.

A inicis de la crisi del 2008, la Fundaci¨® Friedrich Ebert, de matriu socialdem¨°crata, va advertir de l'emerg¨¨ncia dels populismes d'extrema esquerra, en diferents formats, per¨° confluents en l'estrat¨¨gia ecosocialista, en la postulaci¨® dels valors postmaterialistes enfront de la cobd¨ªcia dels mercats i apostant per una mobilitzaci¨® populista de signe antielitista. No ¨¦s una paradoxa que sigui aix¨ª com castes improvisades hagin pogut arribar a les alcaldies de Madrid o Barcelona.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.