Ja es pot viure per sempre, per¨°...

Ja es pot viure per sempre. Per¨° aix¨° t¨¦ dues pegues ¨Ca part que primer cal morir¨C: no ¨¦s tan bo com sembla i nom¨¦s passa en una novel¡¤la.

Es tracta de Los que sue?an, una ambicios¨ªssima obra de l'escriptor, guionista i director de cinema canari Elio Quiroga, que va rebre ahir a Sitges el premi Minotaure de literatura fant¨¤stica, un guard¨® que per segona vegada consecutiva es vincula al festival de cinema de la localitat. El jurat del Minotaure va decidir el premi el juliol passat per¨° s'ha esperat al festival i que la novel¡¤la estigui editada (des del dia 6) per entregar-lo. Es d¨®na la circumst¨¤ncia que Quiroga a m¨¦s concursa en el festival amb un curtmetratge, Sirena negra, que es va projectar ahir.

Los que sue?an ¨¦s una obra que pot semblar desconcertant i en la qual l'autor ha posat moltes de les idees i obsessions que el ronden des de fa 15 anys. S'obre amb una hist¨°ria de terror que recorda El resplendor (un matrimoni a?llat amb un nen petit que veu fantasmes terror¨ªfics) per, despr¨¦s d'un tour de force digne de Psicosi, evolucionar despr¨¦s cap a la ci¨¨ncia-ficci¨® i transitar per camins sorprenents, com un m¨®n futur en el qual hi ha la possibilitat de viure una exist¨¨ncia eterna en un univers virtual. Aquest nou desenvolupament, el gruix de la novel¡¤la, mostra influ¨¨ncies variades com les de Philip K. Dick, Frederik Pohl i Stanislaw Lem.

¡°?s com ser a casa¡±, va dir ahir a aquest diari Quiroga sobre el fet que el premi, dotat amb 6.000 euros, li hagin donat al Festival de Cinema. Va assenyalar que la novel¡¤la tracta ¡°el contrast entre desig i realitat¡±, i ¡°no deixa de mostrar un m¨®n cap al qual anem, en el qual pots obtenir qualsevol desig, fins i tot aconseguir el mateix cel, l'eternitat, tot i que per descomptat aix¨° implica un risc¡±. Amb ironia digna de Pohl, Quiroga narra la indignada i violenta reacci¨® de les religions davant l'oferta empresarial de vida eterna virtual que les deixa sense clientela.

L'escriptor recalca que part de la seva hist¨°ria es pot veure com una veu d'alarma davant el progressiu control de les nostres vides per part de les empreses que regeixen l'esfera virtual i que cada vegada s'immisceix m¨¦s en la privadesa individual, posant en joc llibertats civils b¨¤siques i fent la feina bruta als Estats.

Del pas del terror a la ci¨¨ncia-ficci¨®, diu que li agrada jugar amb els g¨¨neres i admet que la primera part de la hist¨°ria, amb troballes com aquests fantasmes fets de pols, ¨¤cars, restes de pell, p¨¨l i trossos d'insectes (vaja, el que s'acumula als racons si no passes l'aspirador) ¨¦s una bona novel¡¤la d'horror embrion¨¤ria.

Quant al cinema i la literatura destaca els nombrosos vasos comunicants. Conv¨¦ que es necessitaria un Kubrick per fer una pel¡¤l¨ªcula de Los que sue?an, ¡°gaireb¨¦ impossible de portar al cinema¡±.