El coratge moral

No coneixia a l'actor Viggo Mortensen ni de nom, tal ¨¦s el meu desconeixement del cinema actual. Per¨° va ser entrevistat a La Vanguadia fa uns dies i una resposta em va cridar molt l'atenci¨®. Se li preguntava: ¡°Qu¨¦ admira en els altres?¡±. I responia: ¡°El coratge moral, no deixar de fer o de dir el que penses per por de convertir-te en enemic dels teus amics o amic dels teus enemics. No ser presa d'ideologies, d'idees preconcebudes o del que pensin els altres sobre tu¡±. Sempre llegir¨¦ les entrevistes o els escrits de Mortensen, segons sembla un gran actor, en qualsevol cas, un tipus decent.

Quan es diu que, a conseq¨¹¨¨ncia del proc¨¦s separatista, la societat catalana est¨¤ partida per la meitat, dividida i fracturada, no significa que hi hagi dos b¨¤ndols clars en cont¨ªnua lluita entre ells sin¨® que en un b¨¤ndol ha faltat i, amb excepcions, segueix faltant, coratge moral, ¨¦s a dir, arrests suficients perqu¨¨ en un tema, un sol tema, el monotema, dir el que es pensa sense por al fet que et pugui convertir en enemic dels teus amics o amic dels teus enemics.

En una societat liberal, les idees de cadascun no poden ser objecte de cap coacci¨® i poden expressar-se amb total llibertat. Per tant, no cal coratge moral, dir el que es pensa ¨¦s el normal. En la majoria de les q¨¹estions, la societat catalana ¨¦s liberal: un pot ser el que vulgui, opinar com li doni la gana, ser de dretes o esquerres, religi¨®s, ateu o agn¨°stic, heterosexual o homosexual, ¨¦s liberal en tot menys una cosa: en el nacionalisme, la identitat, la llengua catalana, ara la independ¨¨ncia, tot aix¨°.

En aquest punt, mig Catalunya ¨¦s profundament antiliberal i els qui no pensin en veu alta com ells, ¨¦s a dir, d'acord amb els c¨¤nons oficialment prescrits, se'ls deformen les seves idees fins a extrems grotescs, se'ls amena?a per infondre'ls por i, si no rectifiquen la seva conducta, de forma directa o indirecta, gen¨¨rica o concreta, se'ls expulsa de la comunitat. Aix¨° ¨¦s aix¨ª avui, aix¨° ¨¦s aix¨ª des de fa molts anys.

Un ex¨¨rcit d'escrivents al servei del r¨¨gim, emparats en el poder auton¨°mic i amb grans mitjans a la seva disposici¨®, s'encarrega d'aix¨°. I com que els que haurien de parlar callen, la resta de la societat, en les seves relacions privades, calla tamb¨¦ i, en molts casos, d¨®na la ra¨® a aquesta virtual majoria que, al final, ho acabar¨¤ realment sent. ?s la tan famosa, com mal entesa, ¡°espiral del silenci¡±.

L'espiral del silenci ¨¦s un proc¨¦s mitjan?ant el qual un punt de vista arriba a dominar l'escena p¨²blica quan els altres abandonen i emmudeixen

En efecte, l'espiral del silenci ¨¦s un proc¨¦s mitjan?ant el qual un punt de vista arriba a dominar l'escena p¨²blica quan els altres ¡ªencara que al principi siguin majoria¡ª abandonen i emmudeixen. En aquest sentit, com sostenia la soci¨°loga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, en una contesa guanya qui t¨¦ m¨¦s ¡°energia, entusiasme, ganes d'expressar i exhibir les seves conviccions¡±.

No hi ha cap dubte que l'escena p¨²blica catalana ha estat protagonitzada durant d¨¨cades pels nacionalistes, d'uns o altres partits, i els altres, amb excepcions, han anat transigint i acomodant-se a la situaci¨® amb la solidesa i aguant del codony, ¨¦s a dir, amb la moral baixa, l'¨¤nim decaigut, els complexos a flor de pell i admetent culpes imagin¨¤ries. En aquests casos, al final, sempre vencen els m¨¦s en¨¨rgics, els que estan impulsats per un ideal clar, els dotats de l'¨ªmpetu que subministra la virt¨´ maquiaveliana.

Durant 35 anys, s'ha anat creant una situaci¨® en la qual molts catalans han canviat d'idees i han entrat en el consens nacionalista, entre d'altres, per dues conegudes raons: apuntar-se al b¨¤ndol que creuen vencedor i tenir por a quedar socialment a?llat. Per aconseguir-ho, els nacionalistes han seguit una vella estrat¨¨gia: primer, intentar persuadir, si no ¨¦s suficient, amena?ar i, per fi, excloure. L'exclusi¨® d'alguns irradia els altres perqu¨¨ la por psicol¨°gica s'interioritzi i muti en convenciment. D'aqu¨ª l'ampliaci¨® del consens nacionalista.

Entre els qui poden ser escoltats a Catalunya, la por ha ven?ut el coratge moral, aquesta gran virtut, tan admirada per Viggo Mortensen. No ¨¦s estrany, doncs, que els sense veu ni tan sols s'atreveixin a parlar del monotema amb els amics, companys de feina, familiars. Una trista i anormal situaci¨®, mostra de la precarietat democr¨¤tica de Catalunya. Un fossat del qual no ser¨¤ f¨¤cil sortir.