Una generaci¨® sense assaig?

Les poques contribucions actuals a l¡¯assaig en llengua catalana, i n¡¯hi ha d¡¯excel¡¤lents, no desdiuen el panorama permanent d¡¯una literatura desprove?da, entre altres coses, de forma assag¨ªstica. Tornem a l¡¯absolutisme de la poesia com a c¨²spide de la pir¨¤mide i, de forma ja fins i tot secund¨¤ria, a la c¨¨lebre apel¡¤laci¨® de Sagarra en una confer¨¨ncia de l¡¯any 1925 sobre la crisi de la novel¡¤la catalana. Poc despr¨¦s, Carles Riba insisteix i parla d¡¯una generaci¨® sense novel¡¤la. Despr¨¦s dels fruits il¡¤lustratius de la novel¡¤la rural i del naturalisme d¡¯incipi¨¨ncia urbana, un lapse fluix de narrativa fa sospitar que el Noucentisme ¨¦s refractari a les novel¡¤les. ?Era un buit estrany com deia aleshores algun cr¨ªtic, la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una po¨¨tica hegem¨°nica o la manca del m¨ªnim de p¨²blic indispensable per a la novel¡¤la? Abans, Narc¨ªs Oller confessa el seu ¡°estat de depressi¨® terrible¡± quan el modernisme fa m¨¦s cas a la l¨ªrica que a la narrativa. Era el bric-¨¤-brac de fi de segle, ag¨°nic i sense vincles amb la vida i els personatges d¡¯una societat, la vor¨¤gine de la ciutat real, de la mateixa manera que ara llegim els drames de la novel¡¤la rural com una consist¨¨ncia de la Catalunya profunda per contrast amb les ambival¨¨ncies de Barcelona.

L¡¯assaig t¨¦ ara mateix una vitalitat excepcional en el m¨®n anglosax¨® i tamb¨¦, per exemple, a Fran?a. Passen moltes coses, de complexitat ino?da, i hi ha moltes coses per dir o, vist d¡¯una altra manera, un munt de preguntes per fer. Per¨° a les llibreries de Barcelona predominen els assajos en catal¨¤ sobre les gl¨°ries d¡¯una Catalunya independent. Amb totes les coses que passen al m¨®n, una literatura assag¨ªstica catalanoc¨¨ntrica ve a ser una febre infantil. Una generaci¨® sense assaig? Els editors reconeixen que l¡¯assaig en catal¨¤ t¨¦ molts pocs lectors. Qui sap si la causa ¨¦s la reacci¨® natural enfront de l¡¯hegemonia d¡¯una tem¨¤tica nacionalista o si el lector de Catalunya sol preferir llegir assaigs en castell¨¤. D¡¯altra banda, existiria una premsa en catal¨¤, bona o dolenta, si no estigu¨¦s subvencionada?

Al seu estudi Una generaci¨® sense novel¡¤la, el professor Alan Yates compacta tota aquella hist¨°ria. Cita el cas de C. A. Jordana, noucentista que escriu una narrativa molt p¨¤l¡¤lida i confessa tenir ¡°por a la novel¡¤la¡±. Amb lucidesa, per¨° sense resultats de narrativa pr¨°pia, Carner constata que una societat no pot aspirar ¡°a un veritable to metropolit¨¤ sense reixides invencions novel¡¤l¨ªstiques¡±. El paral¡¤lelisme amb l¡¯actual sequera assag¨ªstica potser no sigui del tot desencertat. ?s m¨¦s: segurament ¨¦s un efecte col¡¤lateral de les prioritats catalanoc¨¨ntriques d¡¯una futura naci¨® ideal enfront de les urg¨¨ncies de la metr¨°poli imperfecta, pecaminosa i mixta.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.