Els 25 anys de la UPF

Desmemoriat, nom¨¦s em vaig recordar del 25¨¨ aniversari de les primeres classes de la llavors nova Universitat Pompeu Fabra quan vaig rebre una invitaci¨® del meu rector a un sopar per celebrar-ho aquest mes d'octubre. La commemoraci¨® ¨¦s potser prematura. 250 anys d'hist¨°ria, no 25, permeten cavil¡¤lar si una universitat ha aportat alguna cosa realment valuosa a la cultura perdurable. ?s cert, les avaluacions cient¨ªfiques necessiten menys temps, per¨° 25 anys encara s¨®n insuficients: la mitjana d'edat d'un premi Nobel de f¨ªsica ¨¦s de 55 anys, 58 en els casos de qu¨ªmica o fisiologia i medicina. Els nostres primers alumnes en deuen tenir ara uns 43. I, encara m¨¦s b¨¤sic, els advocats sabem que ning¨² no ¨¦s un bon jutge de la seva pr¨°pia causa: com podria jo avaluar una universitat on m'hi he deixat la maduresa? Nom¨¦s puc cantar-la i demanar ajuda per a d'altres.

Enric Argullol, el primer rector de la UPF, va fer b¨¦ gaireb¨¦ tot el m¨¦s fonamental: va escollir els fundadors, i all¨¤ estaven sopant, per exemple, el primer jurista de Catalunya ¨Cque ¨¦s a m¨¦s el m¨¦s cort¨¨s d'Espanya¨C i el seu economista s¨¨nior m¨¦s substancial, un antic catedr¨¤tic a Berkeley i a Harvard, encara conseller en funcions. Argullol nom¨¦s es va equivocar amb qui escriu aix¨°, tot sigui dit sense una fingida mod¨¨stia.

La UPF es va fundar amb vocaci¨® d'influir en les ci¨¨ncies socials. De seguida es va proposar fer-ho sobre les ci¨¨ncies de la vida. Finalment, va atacar les tecnologies, per¨° no va gosar mai afrontar els reptes de les ci¨¨ncies dures de la naturalesa. Els nostres ve?ns ens aclaparaven; per exemple,?s¨®n molt bons en f¨ªsica. Les promocions d'estudiants que any rere any trien la UPF la retraten millor que els seus professors: hi ha sis estudis amb una nota de tall de selectivitat d'11,50 o m¨¦s. ?s un indicador ¨²til encara que esbiaixat, perqu¨¨ la nota de tall, ¨¦s a dir, la qualificaci¨® de l'¨²ltim de la llista dels nous alumnes admesos de primer en cada estudi dep¨¨n del nombre de places ofertes per la universitat i, despr¨¦s, hi ha estudis molt bons, per¨° poc sol¡¤licitats. En tot cas, si una universitat programa una carrera que tamb¨¦ ofereixen d'altres, per¨° per la qual no opta gaireb¨¦ ning¨² amb bones notes, hauria de fer-s'ho mirar. Falten diners, per¨° bastants dels que tenim els llencem.

Despr¨¦s, a la UPF li passa una mica com a la ciutat de Barcelona, ja que es pot descentrar f¨¤cilment i?derivar cap a una ¡°universitat objecte¡±. M¨¦s del 60% dels estudiants estrangers que acull la UPF v¨¦nen a uns cursets de tres mesos fuga?os i fascinants, i diuen que aquesta ciutat ¨¦s fabulosa (i encara m¨¦s si tens divuit o vint anys). Deu ser mania de professor vell, per¨° tot i que me'ls estimo molt a tots, prefereixo els qui v¨¦nen a Barcelona a estudiar per aprendre coneixements substanciosos o pr¨¤ctics que els qui ho fan per fer turisme cultural i vital.

Finalment, la meva universitat, com probablement totes les altres universitats p¨²bliques ¨Ca Espanya n'hi ha unes cinquanta, a m¨¦s de trenta i escaig de privades¨C ¨¦s captiva dels seus funcionaris. Aix¨° s'ha notat molt en els anys durs de la crisi, ja que als funcionaris universitaris nom¨¦s ens han redu?t el sou. En tota la resta som intangibles. El pes de les retallades ha recaigut molt m¨¦s en els m¨¦s pobres d'entre els treballadors de la universitat, en els empleats d'empreses subcontractades de neteja o similars que compleixen la seva tasca cada dia amb nosaltres, els bramans, per¨° s¨®n invisibles. Les universitats han redu?t molt les partides pressupost¨¤ries dels invisibles, ja que podien fer-ho. El resultat ha estat paor¨®s, sobretot perqu¨¨ aquesta gent no pot ni queixar-se, perqu¨¨ no t¨¦ cap representaci¨® en un claustre universitari. Tamb¨¦ ho han pagat m¨¦s que nosaltres els antics professors associats, els contractes dels quals no han estat renovats, o els joves o postjoves professors no funcionaris, amb unes carreres que han estat congelades des de bon comen?ament. Si la cultura necessita un quart de mil¡¤lenni per avaluar-se i la ci¨¨ncia, mig segle, les pol¨ªtiques socials es pateixen cada dia.

Per aix¨° acabo amb un cant a la pol¨ªtica. Ens aniria millor si el poder real a les universitats estigu¨¦s m¨¦s repartit entre el Govern de torn, els funcionaris universitaris i la societat civil. Un dels dos o tres millors sistemes universitaris p¨²blics del m¨®n ¨¦s el de la University of Calif¨°rnia, on el governador de l'Estat nomena el president del seu board of regents per a un mandat de 12 anys, com tamb¨¦ passa amb 18 dels seus 26 membres. A Catalunya, ¨¦s una reforma viable.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la UPF