Atrapat en el temps

El sistema catal¨¤ de partits pol¨ªtics que va sorgir de la transici¨® postfranquista experimenta, des de fa aproximadament un lustre, una metamorfosi tan accelerada que la velocitat dificulta de vegades calibrar-ne la magnitud. Per aix¨° pot ser ¨²til aturar per un moment la visi¨® del film i comparar l'¨²ltim fotograma, el d'ara mateix, amb el corresponent a vint o vint-i-pocs anys enrere. Per exemple, el de l'ol¨ªmpic 1992.

Aquell any, despr¨¦s de les eleccions catalanes del 15 de mar?, Converg¨¨ncia i Uni¨® comen?ava a gaudir de la seva tercera majoria absoluta consecutiva: 70 escons, 16 dels quals pertanyents a Uni¨®. Avui, Uni¨® ¨¦s extraparlament¨¤ria i CDC, convulsionada pels esc¨¤ndols que afecten les seves arrels, es troba semidilu?da dins de Junts pel S¨ª i tamb¨¦ en un proc¨¦s de profunda transformaci¨®. Quant al PSC ¨Cgovernant a tot arreu excepte a la Generalitat¨C, els 40 diputats de llavors (27,5%) encara li donaven?esperances consistents d'aprovar en el futur la seva gran assignatura pendent. Despr¨¦s del 27-S, vots i escons s'han redu?t a bastant menys de la meitat, el cintur¨® vermell ha mudat de color i, una vegada perdut el seu hemisferi catalanista, el partit ¨¦s poc m¨¦s que una federaci¨® auton¨°mica menor del PSOE.

El 1992, Esquerra acabava d'estrenar l'etiqueta independentista, percebuda per molts com un s¨ªmptoma de marginalitat, i els seus intr¨¨pids 11 escons aconseguits semblaven una proesa. Avui, encara que moment¨¤niament eclipsades les seves sigles, ERC ocupa una posici¨® central, i l'independentisme abasta m¨¦s de la meitat de l'arc parlamentari. Iniciativa, per la seva banda, tractava de modernitzar l'her¨¨ncia del PSUC amb resultats modests (6,5%). Ara, els resultats no s¨®n gaire m¨¦s superiors (8,9%), per¨° la marca ICV sembla abandonada en benefici de c¨°ctels d'esquerres d'etiqueta variable. L'any dels Jocs, gaireb¨¦ ning¨² fora d'Arb¨²cies, el Masnou, Banyoles o Valls havia sentit parlar de la sigla CUP, a la qual ara tots festegen i fins i tot Duran Lleida elogia. Rivera i Arrimadas anaven tranquil¡¤lament a col¡¤legi, i de Ciutadans no n'existia ni la idea m¨¦s embrion¨¤ria.

Entre aquests dos escenaris tan dispars (el 1992 i el 2015) nom¨¦s hi ha un partit que continua imp¨¤vid, immutable, com instal¡¤lat en el dia de la marmota: el PP catal¨¤. La mateixa sigla, uns resultats molt semblants?(6%, 8,5%), el mateix discurs, la mateixa marginalitat, id¨¨ntic d¨¦paysement. Amb el sulfuri catedr¨¤tic Vidal-Quadras o amb el x¨¨rif dolent?Garc¨ªa Albiol.

El pen¨®s resultat del PPC en les ¨²ltimes eleccions catalanes ha tornat a posar en relleu els problemes estructurals que corroeixen aquest projecte pol¨ªtic des de fa gaireb¨¦ quatre decennis, m¨¦s enll¨¤ de remuntades espasm¨°diques. I aix¨° que l'escenari semblava ideal: Rajoy a La Moncloa i, aqu¨ª, un desafiament secessionista de deb¨°, no com les intencions ocultes que calia atribuir-li a Pujol; i la participaci¨® gaireb¨¦ del 78%, complint el vell somni d'¡°unes auton¨°miques on es voti tant com en les generals¡±, especialment a la regi¨® metropolitana. Doncs malgrat aix¨°, i malgrat utilitzar tots els aparells de l'Estat, el Partit Popular cau a nivells de vot d'un quart de segle enrere i resulta humiliat per Ciutadans, una for?a sense passat i que tot just est¨¤ deixant de ser local.

L'any dels Jocs, gaireb¨¦ ning¨² fora d'Arb¨²cies, el Masnou, Banyoles i Valls havia sentit les sigles CUP

Quins s¨®n aquests problemes cr¨°nics? Nom¨¦s per resumir-ho: la flagrant i mal gestionada depend¨¨ncia de Madrid. All¨¤, a G¨¨nova 13, han cregut sempre que donar suport a la sucursal catalana significa interposar-se i tutelar sense dissimulaci¨® ni pudor: designar arbitr¨¤riament candidat Garc¨ªa Albiol, i despr¨¦s aixafar la campanya del PPC sota el pes de Rajoy, ministres i barons. La nit del 27-S, alguns quadres del carrer d'Urgell es queixaven de l'excessiva i perjudicial pres¨¨ncia de Don Mariano... A bona hora.

I despr¨¦s hi ha la impossibilitat de consolidar un lideratge solvent, perqu¨¨ (com va evidenciar el cas de Josep Piqu¨¦) si ¨¦s solvent no acceptar¨¤ ser una marioneta. Ara mateix tenim Alicia S¨¢nchez-Camacho convertida en un gerro xin¨¨s... dels de basar tot a cent, decidida a no apartar-se'n si el partit no li garanteix alguna poltrona institucional confortable. I Garc¨ªa Albiol expectant, ignorant si ser¨¤ el nou l¨ªder org¨¤nic o b¨¦ se'l considera amortitzat per la derrota i cal buscar alguna dona jove que competeixi en imatge amb Arrimadas. I el cartell pel 20-N per decidir, i Rajoy desfullant totes les margarides.

Aix¨ª, no hi ha res a fer.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador