L¡¯esperan?a d¡¯un festival de barri

D¨¦u els cria... i l'Esperanzah els ajunta. I aquesta vegada fent gaireb¨¦ ple, ja que la festa va reunir entre d'altres Amparo S¨¢nchez, Joan Garriga, Ferm¨ªn Muguruza i Manu Chao, la cr¨¨me de la cr¨¨me de la consigna solid¨¤ria, especialment els dos ¨²ltims. Al Prat va tenir lloc el miracle, en un parc pres per una multitud que no es va intimidar ni per la humitat, ni per la fresca, ni per les cues ni per un so que b¨¦ podria haver estat m¨¦s potent. Quan hi ha ganes de ser-hi s'hi ¨¦s siguin quines siguin les circumst¨¤ncies, i ha de quedar clar que el p¨²blic d'aquest perfil de festivals altermundistes ¨¦s, malgrat el que la dist¨¤ncia i t¨°pics puguin dibuixar, entregat, educat, divertit i comprensiu. L'assist¨¨ncia que qualsevol promotor de concerts podria desitjar. Davant seu la m¨²sica va fer volar l'estat d'¨¤nim en una nit rodona.

Podria haver-ho estat m¨¦s, ja que la gesti¨® de les mesures implementades en favor de l'ecologia i l'eliminaci¨® de residus en forma de gots abandonats s'hauria pogut fer manifestament millor. La falta de prou punts de venda de la moneda oficial, el Coop, ?amb la imatge de V¨ªctor Jara, la seva ubicaci¨® i el sistema de retorn del got reciclable, aquest, a m¨¦s de Jara, amb Joe Strummer i Ovidi Montllor com a ef¨ªgies, no nom¨¦s va generar cues, sin¨® que aquestes van evitar que el festival augment¨¦s la facturaci¨® de les ?barres. Per¨° l'Esperanzah no passar¨¤?a la hist¨°ria per aquest detall, sin¨® per una nit, una altra m¨¦s, de m¨²sica popular ballable per a aquells que la veuen n¨¦ixer, precisament les classes populars. I aix¨° es va notar fins en un detall si es vol banal: una txapela llan?ada a l'escenari mentre actuava Ferm¨ªn Muguruza va ser retornada despr¨¦s d'haver-se fet servir per aquest, sabedor del que una txapela costa. Un detall que mostra fins a quin punt l'artista sap amb qui tracta.

Malgrat els bons concerts d'Amparo i La Troba Kung-F¨², que van haver d'aixecar una audi¨¨ncia que va comen?ar sent escassa i, per a m¨¦s dificultats, amb la formaci¨® redu?da a quartet, la palma se la van emportar Ferm¨ªn i Manu. El primer va tocar amb una banda japonesa com a grup, Tex and The Sun Flowers Seeds, que com a bons japonesos van tocar com si fossin d'Ataun. Si els bilba?ns neixen on els d¨®na la gana, els japonesos poden semblar el que vulguin, fins i tot bascos. Ferm¨ªn va fer caure la llagrimeta recordant perles del seu repertori tant en solitari com amb Negu Gorriak o Kortatu, entre les quals va destacar La l¨ªnea del frente i Hay algo aqu¨ª que va mal, versi¨® de The Specials gravada per Kortatu, que Ferm¨ªn va dir que no interpretava des de feia 25 anys. Per cert, la banda japonesa d'acompanyament va tocar impecablement un tema que havien comen?at a assajar... el dia abans.

I despr¨¦s Manu?Chao va ser un altre cop una nova i aclaparadora mostra de vitalitat i energia. Veure'l tens, amb els bra?os al?ats, la musculatura tibant i el gest irat emmarcat per una gorra ¨¦s tot un espectacle, multiplicat pels milers de persones que el seguien i, com ell, cridaven "uaio... uaio... o... o". Amb la batedora a tota revoluci¨® i la banda ampliada amb metalls i percussi¨®, les seves dues hores i mitja llargues d'actuaci¨® van ser un remol¨ª, una maced¨°nia de ska, reggae, rumba, rock i foc salpebrada amb les seves falques habituals (?qu¨¦ pas¨®, qu¨¦ pas¨®!, ?qu¨¦ pasa por la calle!) que va liquar la humitat en les herbes. De fet, el que fa Manu en directe ¨¦s una cosa aix¨ª com una sola can?¨® amb m¨²ltiples cares, les cares de tots i cadascun dels espectadors que van cantar a l'esperan?a en un festival de barri.