El Quebec perd rellev¨¤ncia en el debat pol¨ªtic del Canad¨¤

Vint anys despr¨¦s de l'¨²ltim refer¨¨ndum sobre la secessi¨® del Quebec, la prov¨ªncia franc¨°fona ha deixat de preocupar la resta del Canad¨¤. En la campanya per a les eleccions generals que se celebren aquest dilluns, el sobiranisme quebequ¨¨s ni hi apareix ni es debat. El despla?ament del poder cap a les prov¨ªncies occidentals resta influ¨¨ncia als quebequesos en la federaci¨®. No es preveu una nova consulta a mitj¨¤ termini. El m¨¦s destacat ¨¦s que, si els sondejos l'encerten, el liberal Justin Trudeau, un quebequ¨¨s no independentista, liderar¨¤ el pa¨ªs. Aquesta ha estat la norma durant l'¨²ltim mig segle.

Les eleccions han estat un refer¨¨ndum, s¨ª, per¨° sobre la figura del primer ministre, el conservador Stephen Harper. La campanya ha girat entorn de la pol¨ªtica econ¨°mica i q¨¹estions identit¨¤ries com l'¨²s del nicab, el vel amb el qual algunes dones musulmanes es cobreixen la cara. De la identitat quebequesa i l'encaix de la prov¨ªncia franc¨°fona en un pa¨ªs de majoria angl¨°fona, que des dels anys seixanta va ser una q¨¹esti¨® existencial per al Canad¨¤, ni rastre.

¡°La q¨¹esti¨® nacional quebequesa no ha format part del paisatge pol¨ªtic perqu¨¨ el que es juga ara no ¨¦s la independ¨¨ncia del Quebec sin¨® si volem un govern a l'esquerra o a la dreta¡±, diu, en un caf¨¨ del barri universitari de Mont-real, el professor Alain-G. Gagnon, polit¨°leg a la Universitat del Quebec a Mont-real i especialista en federalisme i nacions sense Estat. ¡°Els independentistes quebequesos, sense haver-se tornat federalistes, en comprometre's amb la pol¨ªtica federal, volen que triomfi l'esquerra. ?s com els escocesos, que durant anys han votat els laboristes. Donaran el seu vot per fer fora els conservadors¡±.

En el llenguatge pol¨ªtic canadenc, els federalistes, identificats amb el Partit Liberal, s¨®n els que s'oposen al sobiranisme i defensen un Canad¨¤ unit. La prefer¨¨ncia progressista de molts quebequesos ¨¦s l'NDP, el partit socialdem¨°crata canadenc, liderat per un quebequ¨¨s angl¨°fon, Tom Mulcair.

La desaparici¨® del Quebec en campanya pot tenir causes m¨¦s profundes, segons l'historiador ?ric B¨¦dard, que el 1995, durant la campanya per al refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, va ser portaveu de la coalici¨® de joves sobiranistes.

¡°El pes estructural del Quebec dins del Canad¨¤ no deixa de disminuir. Aix¨ª que [un partit] pot ser majoritari al Canad¨¤ sense el Quebec. El 2011 Stephen Harper ho va demostrar¡±, diu B¨¦dard. Aquell any, Harper va obtenir la majoria parlament¨¤ria amb nom¨¦s cinc diputats del Quebec. Aix¨° hauria estat dif¨ªcil uns anys abans, quan un bon resultat al Quebec era necessari per obtenir majories a Ottawa, la capital. ¡°Les prov¨ªncies de l'oest s¨®n cada vegada m¨¦s importants demogr¨¤ficament, Ontario pesa enormement¡±, continua l'historiador. ¡°El 1867 [any de la fundaci¨® del Canad¨¤], el Quebec representava el 40% de la poblaci¨® del Canad¨¤. Ara, representa m¨¦s o menys un 23%¡±.

El declivi del Quebec resta pes a la prov¨ªncia en les decisions a Ottawa. Els debats sobre l'encaix constitucional al Canad¨¤, segons B¨¦dard, es tornen ¡°marginals¡± i ¡°perif¨¨rics¡±. El Quebec es queda sense palanques de poder.

Fins i tot dins del Quebec, el debat sobre un nou refer¨¨ndum s'ha ajornat. Els que el promouen, amb el Partit Quebequ¨¨s al capdavant, van perdre el poder en les eleccions del 2014. Els dos refer¨¨ndums celebrats fins ara, el 1980 i el 1995, els va guanyar el no a la separaci¨®. L'¨²ltim, per menys de 60.000. Despr¨¦s d'un dictamen del Tribunal Suprem, el Parlament canadenc va aprovar la Llei de la Claredat, que imposava condicions estrictes per negociar una separaci¨® despr¨¦s d'un refer¨¨ndum.

Desconnexi¨® emocional

Que no hi hagi hagut un altre refer¨¨ndum des de llavors no vol dir que la q¨¹esti¨® estigui tancada per sempre. ¡°Els vincles emocionals que van existir entre el Canad¨¤ franc¨¨s i l'angl¨¨s pr¨¤cticament han desaparegut¡±, va dir el 2012 l'intel¡¤lectual Michael Ignatieff, candidat del Partit Liberal en les eleccions de l'any anterior. ¡°No tenim res a dir-nos els uns als altres [¡­]. Hi ha una mena de contracte d'indifer¨¨ncia m¨²tua, cosa que resulta molt xocant per a alg¨² de la meva generaci¨®¡±.

El professor Gagnon exposa un argument similar quan diu que la generaci¨® de quebequesos de menys de 40 anys, m¨¦s cosmopolita i multicultural que l'anterior, ha desconnectat del Canada. Al mateix temps, en haver crescut en un ambient en qu¨¨ la cultura i la llengua francesa estan protegides, aquesta generaci¨® no veu urg¨¨ncia en la secessi¨®. ¡°?s estrany dir aix¨°, per¨° l'¨¨xit de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica al Quebec fa que la causa independentista perdi impuls¡±, diu Gagnon.

La paradoxa de les eleccions d'aquest dilluns ¨¦s que, mentre que el Quebec quedava fora de la campanya, tres dels cinc candidats a primer ministre ¨CTrudeau, Mulcair i el sobiranista Gilles Duceppe, del Bloc Quebequ¨¨s¨C s¨®n quebequesos. La belle province perd pes, s¨ª, per¨° continua comptant.