L¡¯home que mussitava versos

Mussitant mentre anava amunt i avall de l'habitaci¨®, ?ssip Mandelstam?constru?a versos buscant abans la musicalitat que la paraula. Aquest afany pel ritme va facilitar amb els anys que la seva dona, Nadejda, pogu¨¦s memoritzar-ne la majoria i refer-los, salvant-los, aix¨ª, de l'oblit, primer amb ell a l'exili de Vor¨®nej, i despr¨¦s amb la mort de l'autor de La pedra en un gulag de Sib¨¨ria el 27 de desembre del 1938. ¡°Sonorament, s¨®n tots fascinants i, a m¨¦s, hi ha les seves s¨¨ries paronom¨¤stiques, que he intentat respectar; he procurat que hi hagi un equilibri entre el que diu ell i com dir-ho jo perqu¨¨ soni b¨¦¡±, exposa Jaume Creus (Barcelona, 1950). Amb estudis de m¨²sica i el bagatge d'un centenar de traduccions d'¨°peres, l'adaptaci¨® al catal¨¤ de Mandelstam (existia una versi¨® breu d'Helena Vidal, el 2009) estava en les millors mans. Es pot comprovar a?Poesia completa (Edicions de 1984), la versi¨® m¨¦s exhaustiva avui a Espanya d'un dels grans de l'acteisme, treball herculi al qual Creus ha afegit un segon: m¨¦s de 120 p¨¤gines de notes que rebla amb una exhaustiva cronologia. La lectura d'una desena de llibres sobre i del poeta li donen autoritat suficient per fer-ho.

Al treball herculi de la traducci¨®, Jaume Creus n¡¯ha afegit un segon: m¨¦s de 120 p¨¤gines de notes que culmina amb una

¡°Potser ¨¦s una mica dif¨ªcil desxifrar el seu m¨®n, per¨° encara que no en captis tot el sentit, les seves paraules entren¡±, defensa el traductor. ¡°No ¨¦s tan mental ni fosc, parla de coses concretes, el que ens falta en molts casos ¨¦s el referent; la seva poesia s¨®n projectils de sentit, flaixos de viv¨¨ncies, i aix¨° ell sabia que creava un efecte¡±, mant¨¦. Aquesta acumulaci¨® d'imatges, les par¨¤frasis, els hip¨¨rbatons contribueixen al mite del Mandelstam complex, i Creus ha preservat sempre els continguts i missatges per sobre de metres po¨¨tics i rimes: ¡°Ho he sacrificat quan, buscant l'equilibri, m'ha pesat m¨¦s el valor de les paraules que no pas la seva disposici¨® formal¡±.

¡°?s impossible respirar, el firmament ¨¦s ple de cucs / i ni una sola estrella parla¡±, comen?a Concert a l¡¯estaci¨® (1921). I gr¨¤cies a les acotacions amb les quals Creus ha anat alimentant els poemes, es pot interpretar el vers com a vivencial (Mandelstam tenia greus problemes de cor i asma) i com una metaf¨°rica llan?a pol¨ªtica, d¨ªscol i ambigu com va ser sempre amb el comunisme.

Personatge de car¨¤cter, Mandelstam, com la seva pr¨°pia poesia, buscava la llibertat absoluta. I aix¨° tindria un preu. Tenia tanta voluntat d'aprendre que, amb 20 anys, havent arribat al m¨®n al si d'una fam¨ªlia jueva de Vars¨°via que l'any que ell va n¨¦ixer (1891) es va traslladar a Moscou, es va fer batejar cristi¨¤ per poder matricular-se a la Universitat de Sant Petersburg i saltar-se el numerus clausus que afectava els estudiants jueus, problemes que no va tenir a la Sorbona, on l'havien enviat els seus pares (pelleter, ell; professora de piano, ella) el 1907.

El m¨®n grecollat¨ª, Dante, Puixkin¡­ Aquesta vasta cultura, tradu?da en la seva obra, s'ha esgrimit com una altra barrera de l'opac Mandelstam, que el 1913 publicava el seu primer llibre, La pedra, influ?t per les inquietuds i l'estil que destil¡¤laven el Taller de Poetes i les tert¨²lies liter¨¤ries que freq¨¹entava, en les quals es va trobar Anna Akhm¨¤tova, gran acmeista, aquests que volien aconseguir l'acme, l'ess¨¨ncia, tornant a all¨° mund¨¤, terrestre, una reacci¨® al simbolisme i misticisme dels seus predecessors. Cap problema per desentranyar tot aquest garbuix intel¡¤lectual per Creus, que als 10 anys ja havia llegit la Divina Com¨¨dia i que tamb¨¦ ha tradu?t l'obra completa d'Akhm¨¤tova (Premi Serra d¡¯Or 2010).

La seva poesia s¨®n projectils de sentit, flaixos de viv¨¨ncies, i aix¨° ell sabia que creava un efecte¡±, assegura Creus

M¨¦s dif¨ªcil ho t¨¦ Creus per entendre aquesta enigm¨¤tica capacitat de Mandelstam per llegir, prematurament, el futur, aquesta inexorabilitat de la mort tan present en totes les seves composicions: ¡°I ¨¦s estrany: m¡¯agrada recon¨¨ixer / que respirar no s¨¦ amb prou encert; / aix¨° ¨¦s un boir¨®s enc¨ªs, tot un misteri ¨¦s ¨Cmorir (¡­) / irrevocablement est¨¤ tra?ada/ per al futur la meva eternitat¡±, escriu el 1911, poc abans d'aquests dos altres versos: ¡°?S¨¦ per ventura d¡¯on em ve el plorar? /Jo nom¨¦s s¨¦ cantar i morir¡±. Ho diu molt aviat en la seva vida, una cosa que en aquesta edici¨® es pot apreciar perqu¨¨ recull altres poemes dels seus primers temps que ell no apreciava excessivament. Tamb¨¦ recopila la poesia dels llibres infantils que va fer entre el 1925 i el 1930. Notable ¨¦s la inclusi¨® dels anomenats Versos de circumst¨¤ncies i sat¨ªrics, representaci¨® generosa per¨° no completa davant la dificultat de saber-ne la paternitat.

La poesia de Mandelstam t¨¦ dos enigmes: el pressentiment de la mort i la pulsi¨® enamoradissa (fins a sis dones, entre les quals, la poeta Tsvet¨¤ieva)

Tamb¨¦ ¨¦s complex per Creus explicar-se la pulsi¨® enamoradissa de Mandelstam: fins a sis dones, entre elles la poetessa Marina Tsvet¨¤ieva, cita el traductor, sota les quals el bard va estar a punt de deixar-ho tot i trencar amb la seva dona, amb qui es va casar el 1922. ¡°En tres dels sis casos ¨¦s una actriu, amb un encant especial: cara somrient, dol?a, acollidora¡­ Son l'ant¨ªtesi de la seva dona, que representa tota la seguretat que ell voldria: va ser sempre el seu suport moral i f¨ªsic i per aix¨° no la va deixar mai¡±. Aquestes passions irrefrenables es van traduir en la seva poesia ¡°en les seves composicions m¨¦s mediocres: l'emocionalitat desbordada feia perdre el nord a un poeta molt mental¡±, sost¨¦ Creus.

De baix nivell, en relaci¨® amb el seu propi llist¨® po¨¨tic, s¨®n tamb¨¦ els Tres poemes a Stalin, perillosament ambigus. ¡°Tu sobre mi has de manar,/ de ser subm¨ªs jo tinc el deure./ Honor i nom ben poc m¡¯importen--/ vaig cr¨¦ixer malalt¨ªs i resto feble¡±, arrenca el primer, de maig del 1935. Dues raons el porten a escriure aix¨ª: d'una banda, cada vegada que es for?a a versificar alguna cosa que no surt de l'interior i amb la seva musicalitat, li queda malament: ¡°El convencen que els faci per millorar la seva imatge, per¨° ell no estava conven?ut¡±, puntualitza Creus. L'altre motiu l'arrossega des de la Revoluci¨® Russa del 1917, a la qual se suma per¨° tamb¨¦ li dedica m¨¦s d'un poema cr¨ªtic, com El crepuscle de la llibertat. ¡°Exalta coses que li semblen positives per¨° l'assassinat de la fam¨ªlia del tsar el va repugnar, com a molts russos¡±, contextualitza el seu traductor.

Malgrat que es va adherir a la Revoluci¨® Russa el 1917, els seus poemes a Stalin eren perillosament ambigus: l¡¯assassinat de la fam¨ªlia del tsar el va indignar

Dos episodis van rematar el seu dest¨ª: l'enc¨¤rrec, el 1928, de bastir una traducci¨® definitiva d'un llibre refonent versions de dos autors anteriors que despr¨¦s no van apar¨¨ixer en l'obra final va ser l'espoleta d'una acusaci¨® de plagi en diaris i davant la just¨ªcia, campanya a la qual es van afegir funcionaris del partit i escriptors. Vexat, escriu la Quarta prosa, on critica el nou sistema de govern, i publica una carta oberta als col¡¤legues sovi¨¨tics, en la qual trenca amb la literatura oficial de manera definitiva.

Per¨° el pitjor encara havia d'arribar: fruit de velles picabaralles, Mandelstam clava una bufetada el 1934 a Aleksei Tolstoi. ¡°Era intocable i aix¨°, a m¨¦s de l'afusellament d'un dels seus protectors, va ser el seu certificat definitiu¡±, apunta Creus. Pocs dies despr¨¦s, a mitjan maig, tres policies dels serveis secrets de l'NKVD li requisen els papers i el detenen. En els interrogatoris a la Lubianka ja intentar¨¤ treure's la vida tallant-se les venes amb una fulla d'afaitar i despr¨¦s saltant per una finestra quan ja l'havien condemnat a tres anys de desterrament als Urals. Una conversa telef¨°nica entre Stalin i Pasternak fa que sigui traslladat a Vor¨®nej, on compondr¨¤ els seus Quaderns de Vor¨®nej.

Una dubtosa acusaci¨® de plagi, l¡¯afusellament d¡¯un dels seus protectors i una bufetada seva el 1934 a un ¡®intocable¡¯ del r¨¨gim van certificar la seva caiguda en desgr¨¤cia

La for?a centr¨ªfuga de les purgues estalinistes hi far¨¤ la resta: vetat de fer qualsevol feina, en aut¨¨ntica mis¨¨ria (¡°A la cambra del poeta dissortat/ fan gu¨¤rdia per torns la por i la Musa. / I ve una nit que no coneix albada¡±, escriur¨¤ Akhm¨¤tova despr¨¦s de veure'l el febrer del 1936), desesperat, el 1937 escriur¨¤ l'oda a Stalin, que el fa m¨¦s sospit¨®s¡­ El 1938, el seu cas es tanca condemnant-lo a cinc anys en un gulag per ¡°contrarevolucionari¡±. Als tres mesos, el seu cor no va poder suportar el fred de Sib¨¨ria despr¨¦s d'una mesura profil¨¤ctica que el va deixar gaireb¨¦ sense roba.

Quan va morir, Mandelstam feia 10 anys que no havia vist publicat cap llibre seu. En una revenja t¨¤cita, Creus vol traduir diversos llibres m¨¦s del poeta, com els seus relats autobiogr¨¤fics La remor del temps, la Quarta prosa, El segell egipci?i els seus articles literaris. Per qu¨¨ s'ha de llegir Mandelstam avui? ¡°Vivim moments de reculades socials i de valors, actituds totalit¨¤ries que avui, de manera indirecta, t'anul¡¤len com a persona com li va passar a Mandelstam; ell va ser cr¨ªtic i ho va denunciar en el marc de la seva llibertat absoluta¡±, exposa Creus. Ja ho va pressentir ell mateix (1914): ¡°Hi ha l¡¯escull immutable dels valors/ sobre els errors tediosos dels temps./ Injustament ha caigut la desgr¨¤cia/ sobre l¡¯autor de versos excel¡¤lents¡±.

Enviat a un gulag, va morir al cap de tres mesos: el seu cor no va resistir el fred quan va quedar seminu despr¨¦s d¡¯una mesura ¡®profil¨¤ctica¡¯