¡°La c¨¤mera ¨¦s una pistola que et diu ¡®no em menteixis¡¯¡±

La premi¨¨re barcelonina de Victoria, la pel¡¤l¨ªcula de Sebastian Schipper que arreplega elogis all¨¤ on s¡¯estrena, tancar¨¤ avui una etapa de nomadisme fren¨¨tic per a Laia Costa (Barcelona, 1985). La cat¨¤basi berlinesa del seu personatge li va reportar al juny passat el premi Lola de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Alemany, la primera actriu espanyola amb un Lola al curr¨ªculum. La fita impressiona m¨¦s venint d¡¯alg¨² que va debutar fa nom¨¦s quatre anys (a la s¨¨rie Bandolera) i que avui, tamb¨¦ en mitjans internacionals, s¡¯expressa amb una energia sempre renovable (¡°sobretot si dormo 12 hores¡±).

Pregunta. Has fet teatre en alemany, una pel¡¤l¨ªcula russa en castell¨¤ i angl¨¨s, i ara Victoria en angl¨¨s improvisat. El triomf del poliglotisme?

Resposta. Diuen que si ets biling¨¹e tens m¨¦s facilitat per treballar en altres idiomes. Ara vinc de Nord-am¨¨rica i he estat amb directors de c¨¤sting, i no em situen: n¡¯hi ha que em diuen que s¨®c francesa, dos que em feien polonesa... I quan els dic que s¨®c d¡¯aqu¨ª no s¡¯ho creuen, em diuen que Pen¨¦lope Cruz t¨¦ ¡°m¨¦s accent¡±. Suposo que el fet de tenir m¨¦s vocals en catal¨¤ ens fa m¨¦s f¨¤cil l¡¯aprenentatge. Per fer l¡¯obra de teatre en alemany estudiava cada dia quatre hores amb la veu del professor gravada i m¡¯adormia escoltant-lo. En el cas de l¡¯angl¨¨s, he estat capa? de fer Victoria improvisant perqu¨¨ vaig estar dos anys a l¡¯estudi de Lucy Lennox, la directora de c¨¤sting, que treballa precisament amb la improvisaci¨® en angl¨¨s. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que el director em demanava que en algun moment digu¨¦s frases en castell¨¤ i jo li deia ¡°no em surt!¡±.

P. Victoria est¨¤ gravada com un pla seq¨¹¨¨ncia i amb un to gaireb¨¦ hiperrealista. La naturalitat ¨¦s nom¨¦s aparent?

¡°Aquesta professi¨® ¨¦s una carrera de fons; per

R. El director insistia molt que ell volia ¡°realitat¡±, i la manera de rodar-la hi ajuda molt, perqu¨¨ en alguns moments sembla fins i tot un documental. Per¨° fer una hist¨°ria improvisant i amb una c¨¤mera al costat que et segueix ¨¦s molt complicat. Schipper ens deia que quan has d¡¯estar concentrat en el personatge, i a sobre recordar les parts t¨¨cniques perqu¨¨ no es pot tallar, la c¨¤mera ¨¦s com una pistola que et diu ¡°no em menteixis¡±. Si tens l¡¯objectiu tan a prop i tu fas veure que et passa alguna cosa per¨° ¨¦s fals, la gent ho nota. El director notava de seguida si fing¨ªem, per aix¨° es va preocupar durant els assajos que tots estigu¨¦ssim en aquest to realista que ell volia. Va confiar molt en nosaltres. Sabia que si tots ten¨ªem clar quin era el conflicte, per on hav¨ªem de passar cadasc¨² i on hav¨ªem d¡¯arribar, la pel¡¤l¨ªcula funcionaria.

P. Si en aquest cas el cinema imita els mecanismes de la vida, en qu¨¨ creus que la vida s¡¯hauria d¡¯assemblar al cinema?

R. Jo sempre crec all¨° de la realitat que supera la ficci¨®. Quan treballes un personatge, a vegades pots pensar que all¨° no existeix, per¨° estic segura que existeix molt m¨¦s enll¨¤ del que tu est¨¤s proposant com a actriu. Tota la ficci¨® en general mama de la vida. Hi ha pel¡¤l¨ªcules i llibres que et canvien la manera de pensar i la manera d¡¯entendre el m¨®n. ?s una de les coses que m¨¦s m¡¯agraden de la meva feina: puc entendre realitats que mai no hauria ent¨¨s. Ara s¨®c m¨¦s emp¨¤tica i prejutjo menys. Intento comprendre al m¨¤xim tots els personatges. Jo no m¡¯assemblo gens a la Victoria, ho faria tot al rev¨¦s, per¨° vaig haver de treballar per entendre-la i me l¡¯estimo.

P. A la pel¡¤l¨ªcula la Victoria es veu obligada a perdre la innoc¨¨ncia en una sola nit. Et fa por que la teva carrera tamb¨¦ s¡¯acceleri?

R. Intento evitar-ho. He dit que no a alguns projectes que han arribat. El que ha passat amb Victoria ¨¦s molt especial, per aix¨° necessito tancar b¨¦ aquesta etapa. Aquesta professi¨® ¨¦s una carrera de fons, i per sort tinc algunes ¨¤ncores: la meva parella, la meva fam¨ªlia i les meves amigues del b¨¤squet. Ara m¡¯he traslladat a Miami per raons personals, per la feina de la meva parella, per¨° no per la meva professi¨®. A mi em deixen volar, per¨° no perdre¡¯m. I el fet de no haver estat actriu des de petita hi ajuda molt, fa nom¨¦s quatre anys que hi s¨®c, el cap ja el tenia bastant ben situat.

P. A Polseres vermelles vas interpretar una noia amb c¨¤ncer, i la Victoria viu al l¨ªmit la seva perip¨¨cia. Com es treballa un personatge des de l¡¯extrem?

R. El m¨¦s important en tots els casos ¨¦s entendre qu¨¨ li est¨¤ passant. Amb la Rym vaig treballar amb dues noies que havien perdut un pit. ?s important acostar-te a la realitat del personatge a trav¨¦s de persones que hagin passat per la mateixa situaci¨®. Per preparar la Victoria em vaig mirar documentals de genis preco?os, pianistes que des dels tres anys es passen 18 hores al dia tocant el piano, sense adolesc¨¨ncia. S¨®n vides molt exigents. A la Victoria un dia li diuen al conservatori que all¨° no fa per ella, que ¨¦s bona per¨° no la millor. Aix¨° no surt a la pel¡¤l¨ªcula, per¨° ¨¦s el background del personatge que jo necessito per treballar: aix¨ª puc entendre, per exemple, qu¨¨ li passa per dins quan est¨¤ ballant sola.

P. Vas encarnar una Caputxeta postmoderna. Quins contes t¡¯interessen?

R. Els contes infantils gaireb¨¦ no els recordo. En literatura m¡¯agrada molt Am¨¦lie Nothomb, per¨° a la lectura vaig entrar de manera intensa com a preadolescent amb Isabel Allende. M¨¦s tard recordo que un dia fins i tot vaig faltar a classe perqu¨¨ m¡¯havia passat la nit llegint Como agua para chocolate: a l¡¯escola em van dir que si la ra¨® era la lectura, no era greu que hi falt¨¦s. Tamb¨¦ llegeixo poesia, hi ha un llibre del colombi¨¤ Dar¨ªo Jaramillo que sempre viatja amb mi, es diu Aunque es de noche. El meu preferit ¨¦s el Poema de amor 13, que comen?a: ¡°Primero est¨¢ la soledad / En las entra?as y en el centro del alma...¡±. Directe al cor, directe a la jugular.

P. A la professi¨® que has triat tamb¨¦ hi ha soledat?

R. Ho he experimentat per primer cop ara, amb la promoci¨® de la pel¡¤l¨ªcula. Fa un mes i mig que no s¨®c a casa, he estat a Buenos Aires, Los Angeles, Nova York i Sitges. Ara comen?o a entendre el cas d¡¯algunes actrius que prefereixen a?llar-se. En el cas de Victoria la pel¡¤l¨ªcula m¡¯encanta, per¨° a vegades et toca treballar en projectes que no s¨®n tan interessants, i si he de fer aix¨° cada vegada... Quan vaig arribar a casa fa una setmana, vaig veure la meva parella en pijama, el meu gat al sof¨¤, i em vaig passar dues hores plorant.

P. Despr¨¦s de tantes setmanes sense pausa, qu¨¨ ¨¦s el primer que far¨¤s?

R. Dem¨¤ mateix volo a Sant Sebasti¨¤ per trobar-me amb la meva parella. Penso desconnectar durant cinc dies i dedicar-me a passejar, menjar pintxos i beure txakol¨ª.

?