La Fiscalia creu que la Generalitat va fer contractes a mida a firmes del 3%

La Fiscalia Anticorrupci¨® creu que Josep Antoni Rosell, n¨²mero dos d¡¯Infraestructures.cat, la licitadora d'obra p¨²blica m¨¦s gran de la Generalitat, ¡°va manipular¡± els expedients de contractaci¨® per afavorir empreses que feien donacions a les fundacions controlades per Converg¨¨ncia. Rosell, que avui passa a disposici¨® judicial, va idear fa quatre anys un sistema que, sota una aparen?a formal immaculada, va permetre beneficiar empreses afins al partit d¡¯Artur Mas.

El 2011, quan Converg¨¨ncia va recuperar el poder a la Generalitat, Rosell va ser nomenat director general d¡¯Infraestructures.cat. I va prendre dues decisions clau. D'una banda, va canviar els criteris per avaluar les ofertes de les empreses: va atorgar molt m¨¦s pes a la part t¨¨cnica (m¨¦s arbitr¨¤ria) que a l'econ¨°mica. De l¡¯altra, va designar una persona d¡¯absoluta confian?a com a cap de l¡¯Oficina T¨¨cnica d¡¯Avaluaci¨®, l'¨°rgan que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, controla i decideix les adjudicacions.

Abans de l'arribada del Govern de Mas i del seu equip, Infraestructures.cat, que llavors es deia Gisa, atorgava a l'oferta econ¨°mica un pes molt m¨¦s superior (70%) que a la t¨¨cnica, cosa que donava a les empreses candidates m¨¦s flexibilitat per aspirar a contractes amb l¡¯Administraci¨®. Rosell va capgirar-ho i la part t¨¨cnica (sotmesa a una valoraci¨® subjectiva) va passar a tenir el pes majoritari en la puntuaci¨® final.

La conseq¨¹¨¨ncia, segons fonts del cas, ¨¦s que el marge d'acci¨® de les empreses en l'¨¤mbit econ¨°mic ¨¦s petit i totes les ofertes acaben sent molt similars. El tot pel tot es juga en l'apartat t¨¨cnic. I aqu¨ª ha exercit un paper decisiu, indiquen les mateixes fonts, l'enginyer Jaume Cortasa. Com a cap de l¡¯Oficina T¨¨cnica d¡¯Avaluaci¨®, Cortasa rebia presumptament instruccions del director general per orientar les adjudicacions. ¡°El paper de Rosell era decisiu, per aix¨° est¨¤ detingut¡±, assenyalen fonts de la investigaci¨®. La Fiscalia est¨¤ recollint informaci¨® d'extreballadors i exc¨¤rrecs de l'antiga Gisa.

Quan Infraestructures.cat licita una obra p¨²blica i les empreses fan les seves ofertes, els t¨¨cnics de l'organisme duen a terme una primera valoraci¨®. Despr¨¦s del seu pas per l'oficina de Cortasa, aquesta valoraci¨® queda ¡°alterada¡±, segons les fonts esmentades.

Tant Cortasa com Albert Farreras, cap de la divisi¨® d'obres hidr¨¤uliques d¡¯Infraestructures.cat des del 2011, van ser fitxats per Rosell. Cortasa havia treballat a Regsega, la societat p¨²blica que va promoure el canal Segarra-Garrigues. I Farreras, a Regsa, una altra firma p¨²blica de planificaci¨® de regs. Els tres havien coincidit en aquesta etapa anterior entre si i tamb¨¦ amb el m¨¤xim responsable actual d¡¯Infraestructures.cat, Joan Llu¨ªs Quer. Aquest ¨²ltim est¨¤ imputat en una altra causa per irregularitats en l'adjudicaci¨® d'un contracte de 7,6 milions.

Acusat ara per la just¨ªcia, Rosell ja va ser assenyalat pel gabinet jur¨ªdic de la Generalitat fa dos anys. I en ocasi¨® d'una altra gran (i pol¨¨mica) adjudicaci¨® del Govern: Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL). El 2013, el gabinet va veure indicis d'il¡¤legalitat en l'actuaci¨® de l¡¯?rgan de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que va elaborar un informe en qu¨¨ anul¡¤lava la concessi¨® d¡¯ATLL a Acciona.

Els advocats van posar en dubte l'actuaci¨® de Rosell, que era un dels membres de la mesa de contractaci¨®, perqu¨¨ va donar a aquest ¨°rgan arguments contra Acciona a esquena de la resta de membres de la mesa.

Rosell va respondre a un correu que el cap de l'organisme li havia dirigit, a ell i a Farreras. El gran competidor d¡¯Acciona per ATLL ¨¦s Agbar. Abans, Rosell ja havia intentat intercedir en l'adjudicaci¨®, quan va proposar millorar la puntuaci¨® t¨¨cnica de l'oferta d¡¯Agbar. L¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua s¡¯hi va oposar. Totes les fonts consultades coincideixen que el conseller de Just¨ªcia, Germ¨¤ Gord¨®, va ser favorable a Agbar.

Rosell va estar present en l¡¯escorcoll de la Gu¨¤rdia Civil en Infraestructures.cat, que es va allargar fins a la nit. ¡°Aix¨° qu¨¨ ¨¦s?¡±, ¡°?s un r¨¤nquing d'empreses?¡±, ¡°I aix¨°, una rebaixa?¡±, van preguntar els agents. Rosell va respondre, per exemple, que aquells r¨¤nquings els confeccionaven les mateixes empreses per demostrar que tenien m¨¦s obres que els seus competidors. Els agents es van endur 26 grans capses del soterrani de l'organisme p¨²blic.