No us indigneu tant

Las not¨ªcies neixen, creixen, es reprodueixen i moren, massa vegades, sense deixar rastre. Nosaltres tamb¨¦ morim una mica amb les not¨ªcies. Ens commouen, ens molesten i fins i tot ens escandalitzen, per¨° al final, passen. Per aix¨°, n'hi ha que ¨¦s millor tractar-les amb una certa dist¨¤ncia. La tardor ¨¦s un bon moment perqu¨¨ ¨¦s pragm¨¤tica. L'estiu endureix les not¨ªcies per pur contrast amb la festa. Avui, qui es recorda dels homes i dones, de les fam¨ªlies senceres que estan travessant Turquia, el Mediterrani, Gr¨¨cia i els Balcans? S¨ª, tots una mica. Fins quan? I recordar-ho, qu¨¨ significa?

Portem en el record la imatge del nen ofegat a la platja. N'estic segur perqu¨¨ ¨¦s una imatge brutal, i aquest adjectiu tan usat i gastat ¨¦s l'¨²nic que descriu la situaci¨® amb una certa just¨ªcia. Recordem la seva posici¨® a les fotos i potser la roba que portava. I, per descomptat, recordem la indignaci¨® col¡¤lectiva, tan sentida com ef¨ªmera i, en no poques ocasions, teatral, exagerada.

Amb els primers freds, el record de les indignacions de l'estiu fa una mica de vergonya. No perqu¨¨ no cregui en la sinceritat de la reacci¨® i en la bondat dels indignats que les protagonitzen, sin¨® perqu¨¨ hi ha signes evidents que en no poques ocasions es tracta de reaccions i bondats epid¨¨rmiques. Fins i tot contraproduents. Si fossin profundes no es mostraria indignaci¨®, es mostraria comprom¨ªs, un comprom¨ªs continuat i allunyat dels focus. La indignaci¨® busca projectar una imatge d'enteresa, l'aprovaci¨® ideol¨°gica, l'acord grupal. El comprom¨ªs requereix moltes hores i poc d'aparador.

Aquest estiu he comprovat amb una certa estupefacci¨® el sobtat inter¨¨s pels refugiats que travessaven Europa. Durant anys he vist arribar fins a Espanya desenes d'immigrants que arribaven de pa?sos en estat de guerra o de viol¨¨ncia continuada. De Sierra Leone, per exemple, que ha estat l'escenari d'una de les guerres m¨¦s cruentes que hi ha hagut i que han afectat immigrants liberians. De Mali, un pa¨ªs on els problemes del nord ja han deixat de ser not¨ªcia. Dels qui han creuat el Marroc i han arribat a Ceuta i Melilla, una travessia que podria considerar-se mitja guerra.

Els mitjans tamb¨¦ prefereixen que les males not¨ªcies siguin llunyanes, les nostres no venen

Cap reportera hongaresa els ha fet la traveta. No ha calgut, n'hi ha prou amb una bona relaci¨® ¨Csignifiqui el que signifiqui¨C amb el Marroc perqu¨¨ no els quedin forces per intentar grimpar per les tanques. A m¨¦s, els mitjans tamb¨¦ prefereixen que les males not¨ªcies siguin llunyanes, les nostres no venen. Potser ¨¦s per aix¨° que, malgrat que existeixen, malgrat que tots els tenim a pocs metres molts cops al dia, no representen cap not¨ªcia. Els trobem al camp, dormint entre llocs enrunats o als carrers de les grans ciutats, furgant en contenidors i empenyent carros plens de ferralla. Per¨° s¨®n invisibles. Ja no provoquen cap indignaci¨®.

Jo tamb¨¦ m'apunto a tancar els CIE, nom¨¦s faltaria. S¨®n una barbaritat i la indignaci¨® em surt tan barata com a qui xiscla?m¨¦s. Fer-se c¨¤rrec de la dignitat di¨¤ria, ja ho saben, ¨¦s menys divertit que un concert de Manu Chao o una excursi¨® antiglobalitzaci¨®. Hem demanat una quota de refugiats, fins i tot ens hem indignat per la lentitud de les gestions, per¨° costa molt acceptar que hi hagi un fons de sinceritat i comprom¨ªs veient centenars, milers d'immigrants malvivint al nostre pa¨ªs sense un m¨ªnim pla d'acolliment i acompanyament. Quants refugiats volen? Si no s¨®n primmirats amb el grau de viol¨¨ncia que els acompanya crec que omplirem uns quants autobusos en pocs dies.

L'¨²ltima proposta, alemanya, ¨¦s pagar 3.000 milions d'euros a Turquia perqu¨¨ faci com el Marroc oriental. Vist el regateig dels seus socis comunitaris, la cancellera Merkel ha decidit eurificar la solidaritat necess¨¤ria i s'ha preguntat quant estem disposats a pagar per no tenir pena. Diria que el paquet inclour¨¤ el silenci administratiu sobre les accions contra el poble kurd. Aylan, el nen ofegat era kurd. Kobane ¨¦s kurda. Els kurds de S¨ªria tenen molts motius per fugir de S¨ªria. Els de Turquia, de Turquia. I els kurds del Sahel, del Sahel.

No culpo Merkel m¨¦s del que em culpo a mi mateix. N'hi ha prou de passejar per Barcelona o pel Segri¨¤ per no fer-ho. Comencem a recollir gent, comencem pels que tenim m¨¦s a la vora, ni que sigui per dignitat. La vergonya ¨¦s tan gran que hi ha refugiats per a tothom.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor