Ai, la classe obrera...

Vull deixar clara la meva simpatia pol¨ªtica i reconeixement al destacat paper que van jugar els sindicats la d¨¨cada passada, quan van ser pr¨¤cticament els ¨²nics que van al?ar la bandera de la defensa dels interessos dels treballadors en el moment en el qual, amb Zapatero, s'estaven iniciant bona part d'aquelles reformes estructurals (cal posar-se a tremolar quan se sent l'expressi¨®) que no van fer m¨¦s que agreujar-se amb el Govern del PP. Per¨°, com escrivia el poeta Jos¨¦ ?ngel Valente, ¡°el pitjor ¨¦s creure que tens ra¨® per haver-la tingut¡±, i el coratge d'aquestes organitzacions davant aquest desafiament no ha tingut continu?tat quan se n'han plantejat uns altres, de signe totalment diferent, per¨° que igualment afecten els treballadors i els sectors socials m¨¦s desfavorits. Penso, ¨¦s clar, en el desafiament independentista, davant el qual els sindicats majoritaris a Catalunya han adoptat una actitud no sempre f¨¤cil d'entendre.

Quan es van aprovar els ¨²ltims Pressupostos presentats pel Govern de CiU la legislatura passada, Oriol Junqueras va fer unes declaracions reveladores per justificar-ne el seu suport: eren uns pressupostos clarament antisocials, per¨° hi donaven suport per no obstaculitzar el proc¨¦s. Es coneix que per al l¨ªder d'ERC el proc¨¦s constitueix un valor absolut per sobre del patiment concret dels ciutadans, que, amb total seguretat, s'hi posar¨¤ remei en el moment en el qual s'aconsegueixi la independ¨¨ncia. El seu profund convenciment no ens ve de nou. A tal grau arriba que, quan al programa Salvados dedicat a ell i que va transc¨®rrer a casa d'una fam¨ªlia sevillana, Jordi ?vole li va preguntar: ¡°Plantejar¨ªeu la independ¨¨ncia encara que pens¨¦ssiu que us anir¨¤ malament?¡±, la resposta de Junqueras no va poder ser m¨¦s rotunda: ¡°Em nego a plantejar aquesta tesi¡±, la qual cosa va provocar el comentari sorneguer d'un dels seus amfitrions: ¡°Et negues a plantejar el que no et ve b¨¦ (...) et crees una pel¡¤l¨ªcula¡±.

Per descomptat que no caldria descartar que alguns dels que prioritzen el proc¨¦s sobre el benestar dels seus conciutadans m¨¦s desfavorits ho fan perqu¨¨, a difer¨¨ncia d'aquests, la seva situaci¨® econ¨°mica particular els permet suportar, sense m¨¦s estretors, uns Pressupuostos com els esmentats. D'una altra manera no s'acaba d'entendre que les declaracions de Junqueras passessin pr¨¤cticament desapercebudes, sense provocar un clam escandalitzat entre els seus.

En tot cas, les organitzacions sindicals no poden inc¨®rrer ni des de lluny en actituds semblants. Des d'aquest punt de vista, el que m¨¦s sorpr¨¨n no ¨¦s que els sindicats majoritaris aqu¨ª s'hagin afanyat a posar el fre a les declaracions dels seus companys de Madrid quan aquests han manifestat les seves reserves respecte al proc¨¦s independentista, i que ho hagin fet acollint-se a les argumentacions m¨¦s habituals del sobiranisme en relaci¨® amb la naturalesa de Catalunya com a subjecte pol¨ªtic, el seu conseg¨¹ent dret a decidir, la import¨¤ncia del principi democr¨¤tic i altres generalitzacions an¨¤logues.

?s sorprenent que els sindicats hagin defugit entrar en un debat que afecta directament no nom¨¦s els seus afiliats, sin¨® tamb¨¦ les classes treballadores en general

El que ¨¦s sorprenent ¨¦s que hagin defugit entrar en un debat ¡ªel de quina forma podria repercutir en la situaci¨® econ¨°mica un escenari de secessi¨®¡ª que afecta directament no nom¨¦s els seus afiliats, sin¨® tamb¨¦ les classes treballadores en general. I ho fa encara m¨¦s sorprenent si es compara amb l'actitud que han adoptat altres agents socials, des de patronals a grans bancs, passant per destacats empresaris, els quals, encara que hagi estat a contracor i defensant els seus particulars interessos, s'ha de recon¨¨ixer que han acabat definint la seva posici¨® sobre aquest tema.

All¨° raonable no hauria estat que els sindicats haguessin fet el mateix i, despr¨¦s d'una an¨¤lisi seriosa i rigorosa, haguessin entrat a valorar pros i contres de la proposta independentista per als sectors als quals representen? En comptes d'aix¨°, van acceptar, ¨¦s de suposar que pressionats per l'oficialisme, la premissa sobiranista que vivim una situaci¨® hist¨°rica excepcional que obliga a aparcar qualsevol altre assumpte i a prioritzar una q¨¹esti¨® d'ordre pol¨ªtic sobre el pr¨°piament sindical.

Per¨° la suposada radicalitat democr¨¤tica que representa aquesta reivindicaci¨® d'una consulta en la qual romanen encastellades les organitzacions sindicals, reivindicaci¨® abandonada ja fins i tot pel mateix independentisme, en realitat no deixa de ser un burlador decisionista per ajornar al m¨¤xim el moment de posar les cartes de cap per amunt i definir la seva posici¨® respecte al model territorial. El 27-S, no obstant aix¨°, va mostrar que l'ambig¨¹itat comen?a a sortir molt cara.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB