Mendoza submergeix el seu detectiu en la corrupci¨®

Explica Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) que moltes de les coses que posa en boca dels seus personatges a El secreto de la modelo extraviada (Seix Barral), el cinqu¨¨ lliurament de la s¨¨rie de novel¡¤les protagonitzades pel seu detectiu ¡ªsense nom, perqu¨¨ ho prefereix aix¨ª¡ª, que va iniciar el 1978 amb El misterio de la cripta embrujada, se li acudeixen caminant per la ciutat: ¡°Per exemple, quan passejo per la Rambla o el passeig de Gr¨¤cia i m'adono que s¨®c l'¨²nic que no s¨®c estranger¡±. Potser despr¨¦s d'una d'aquestes experi¨¨ncies, l'escriptor va decidir que un dels personatges de la nova obra opini que ¡°Barcelona ¨¦s capital de la quincalla?i de la idi¨°cia¡±.

Unes anades i vingudes d'un detectiu desastr¨®s que intenta esbrinar el que ha passat en l'aparent assassinat d'una model en el qual t¨¦ molt a veure una trama de corrupci¨® que bateja com la societat secreta APALF, els membres de la qual conspiren des del poder pol¨ªtic i econ¨°mic en l'etapa tardofranquista per controlar el desenvolupament de Barcelona. I amb una segona etapa que entronca amb els temps actuals, amb alguns d'aquells corruptes a la pres¨® o encausats: ¡°No hi ha una segona intenci¨® ni un sobreent¨¨s; ¨¦s una realitat com qualsevol altra. Barcelona t¨¦ turistes, fa calor, i tamb¨¦ tenim corrupci¨®¡±. Corruptes, afegeix l'escriptor, que surten de la burgesia catalana, ¡°que ¨¦s la que sempre ¨¦s aqu¨ª i fa ballar a tots la m¨²sica que volen¡±. ¡°Jo no s¨¦ si tenim els pol¨ªtics que ens mereixem, per¨° s¨ª que tenim els delinq¨¹ents que ens mereixem. Per cert, uns estafadors d'estar per casa que no fan enginyeria financera, sin¨® m¨¦s aviat lampisteria financera¡±, fa broma Mendoza, que treu ferro al moment actual: ¡°La corrupci¨® ja hi era i ara s'estan prenent les mesures correctives. I jo no crec que aix¨° sigui dolent, perqu¨¨ als dolents se'ls ha de castigar¡±.

El novel¡¤lista, que ha tingut a la capital catalana mat¨¨ria primera per a la seva extensa obra, basteix a?El secreto... la trama polic¨ªaca que envolta la desaparici¨® d'una model i la seva reaparici¨® en un per¨ªode de temps que va de l'¨¨poca preol¨ªmpica (inicis dels vuitanta) a l'actualitat. Un flashback que utilitza per descriure els canvis socials i, en certa manera, urbans amb la seva ironia i cops d'humor caracter¨ªstics. Alg¨² s'imagina Jesucrist amb bici amb la inscripci¨® INRI en una placa o pol¨ªtics corruptes que celebren una reuni¨® conspirativa la cara tapada amb una careta de Pina Bausch?

No hi falten certa dosi de malenconia, ni situacions estramb¨°tiques i absurdes que protagonitzen personatges que bateja amb noms absurds, com ¡°la senyoreta Westinghouse¡± que en la novel¡¤la primer ¨¦s travesti, despr¨¦s coronel de la Gu¨¤rdia Civil i en la seva etapa final locutor del programa de r¨¤dio de la ultradreta La Ense?a.

Un sorneguer Mendoza, autor de novel¡¤les com La verdad sobre el caso Savolta ¡ªque Seix Barral ha reeditat ara amb el t¨ªtol Los soldados de Catalu?a i?que la censura no va deixar passar el 1973¡ª o La ciudad de los prodigios, no s'imagina el seu detectiu resolent un enigma en una futura Catalunya independent: ¡°No em puc imaginar res, perqu¨¨ els novel¡¤listes anem sempre al darrere de la realitat¡±.

El llibre va ser presentat ahir a la Pedrera, un dels edificis de Gaud¨ª al qual peregrinen milers de turistes a Barcelona i que en la novel¡¤la es presenta com un lloc segur per parlar ¡°perqu¨¨ no hi ha ning¨²¡±. ¡°?s veritat, perqu¨¨ fa 40 anys aquest edifici estava abandonat; fins i tot tenia un bingo i un bar de mala mort. Costa de creure que all¨° s'hagi convertit en una destinaci¨® tur¨ªstica de primer ordre de tot el m¨®n¡±, apunta.

Diu l'escriptor que, encara que es pugui desprendre certa nost¨¤lgia en alguns dels seus personatges en aquesta ¨²ltima obra, ell no se sent, en canvi, gens nost¨¤lgic: ¡°Jo no s¨®c d'aquells que diuen que abans tot era millor. Senzillament, les coses canvien. I malgrat la m¨¤scara tan amable d'aquesta ciutat al passeig de Gr¨¤cia i les zones que visiten els turistes, hi ha altres cares molt m¨¦s conflictives als barris. I s¨ª, confesso que m'irrita el t¨°pic publicitari de Barcelona, ciutat de festes i congressos. En aix¨° coincideixo amb els meus personatges que ¨¦s la imatge de la ciutat de quincalla¡±.