Rajoy amplia a la resta de partits la ronda de reunions sobre Catalunya

El Govern espanyol ha decidit ampliar finalment la ronda de reunions bilaterals que Mariano Rajoy est¨¤ fent amb altres l¨ªders pol¨ªtics per abordar el problema de Catalunya amb altres formacions amb representaci¨® parlament¨¤ria. El portaveu d'UPyD, Andr¨¦s Herzog, i el l¨ªder d'Uni¨®, Josep Antoni Duran Lleida, seran rebuts dimarts a la Moncloa. La vicepresidenta del Govern central, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, va telefonar ahir a Alberto Garz¨®n, candidat d'Esquerra Unida, tot i que no van aconseguir parlar perqu¨¨ el dirigent de la coalici¨® estava presentant part del seu programa electoral, i encara no han contactat, segons fonts del partit. Rajoy rep avui divendres Albert Rivera (Ciutadans) i Pablo Iglesias (Podem) en la recerca d'un bloc constitucional enfront d'Artur Mas.

En paral¡¤lel a les reunions del president espanyol amb els principals l¨ªders pol¨ªtics, la vicepresidenta va fer ahir una ronda de contactes amb els portaveus parlamentaris. Santamar¨ªa va parlar amb la diputada d'UPyD Rosa D¨ªez; amb el l¨ªder d'Uni¨®, Duran Lleida; amb el diputat d'UPN Carlos Salvador, i amb el del F¨°rum Ast¨²ries, Enrique ?lvarez Sostres.

IU i UPyD havien demanat a la Moncloa que els rebessin, i en les seves respectives peticions reclamen a l'Executiu que no es limiti a convocar reunions bilaterals, sin¨® que busqui el di¨¤leg amb totes les forces constitucionalistes alhora. La federaci¨® d'esquerres fa una crida a conformar una "taula de di¨¤leg" on hi hagi tots representats.

UPyD, amb cinc diputats al Congr¨¦s, havia reclamat la cita amb Rajoy a trav¨¦s de missives de Rosa D¨ªez, la seva portaveu parlament¨¤ria, i del mateix Herzog, candidat a la presid¨¨ncia del Govern espanyol.

Herzog, segons han explicat des del partit, aprofitar¨¤ la trobada per explicar-li al president del Govern espanyol la querella que ha interposat contra els impulsors de la declaraci¨® independentista, que acusa d'un presumpte delicte de conspiraci¨® per cometre sedici¨®. UPyD creu que Espanya viu a Catalunya ¡°un cop d'Estat¡±. Per aix¨° Herzog li traslladar¨¤ a Rajoy la necessitat d'aplicar tots els mecanismes legals possibles, incl¨°s l'article 155 de la Constituci¨® que recull la suspensi¨® de l'autonomia. El candidat d'UPyD resumeix la seva opini¨® amb una frase: ¡°No ¨¦s el moment dels partidismes, sin¨® del patriotisme¡±.

El candidat d'Esquerra Unida, Alberto Garz¨®n, va enviar ahir una carta a les principals forces pol¨ªtiques en la qual va demanar que es conformi una "taula de di¨¤leg" per buscar una "sortida pol¨ªtica, dialogada i negociada al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol". El l¨ªder d'IU, Cayo Lara, es va queixar tamb¨¦ per carta a Rajoy per la "incomprensible" exclusi¨® del seu partit de la ronda de contactes de l'Executiu, at¨¨s que ¨¦s la tercera for?a pol¨ªtica nacional segons els resultats de les ¨²ltimes eleccions generals. L'Esquerra Plural t¨¦ 11 diputats al Congr¨¦s.

Garz¨®n reclama que la taula de di¨¤leg, de la qual haurien de formar part, al seu parer, "totes les forces pol¨ªtiques compromeses amb la sortida dialogada" al conflicte catal¨¤, abordi el debat sobre el problema catal¨¤ entorn de tres plantejaments. El primer, la recerca d'una "f¨®rmula per facilitar una consulta a Catalunya, amb totes les garanties democr¨¤tiques i legals, que permeti al poble catal¨¤ opinar lliurement sobre el seu futur com a naci¨®", assenyalava la carta enviada a la resta de formacions. La federaci¨® d'esquerres defensa una consulta pactada per a Catalunya a l'estil de la qual es va fer a Esc¨°cia, una idea que comparteix amb Podem, amb qui ha concorregut en coalici¨® a les eleccions catalanes, dins de la candidatura Catalunya S¨ª que es Pot. IU i la seva federaci¨® catalana, EUiA, no s¨®n forces independentistes, de manera que advoquen per una consulta a Catalunya, per¨° defensarien l'opci¨® del no a la secessi¨®.

El segon d'aquests punts de debat que planteja IU seria un "model d'Estat federal", dins del qual "les classes populars dels diferents pobles d'Espanya puguin cooperar a la recerca d'una sortida social i justa a la crisi econ¨°mica actual", indica. En tercer lloc, un "full de ruta per a un proc¨¦s constituent republic¨¤, federal i progressista per al conjunt de l'Estat i d'Europa".