Bowie o l¡¯art del misteri

¡°Prefereixo continuar sent un misteri. Mai explico la meva hist¨°ria i, si ho faig, la vaig canviant cada vegada que alg¨² vol que l'expliqui. No ¨¦s que amagar els fets formi part de la meva imatge; ¨¦s que m'oblido del que he dit el dia anterior i he de tornar-ho a pensar tot¡±. La cita pertany a Andy Warhol, per¨° tamb¨¦ la podria haver dit David Bowie en qualsevol moment de la seva traject¨°ria. Com el seu admirat Warhol, Bowie ha anat canviant el gui¨® del seu personatge segons li ha convingut. Possiblement, ell no s¡¯oblida del que ha dit el dia anterior, per¨° li interessa fer-nos pensar que s¨ª. En canvi, s¨ª que ha triat a consci¨¨ncia ser un misteri. Sobretot, aquests anys, en qu¨¨ la tecnologia ha aconseguit evaporar l'halo enigm¨¤tic que va envoltar les estrelles del segle passat. Subsistir a aquest canvi de costums ¨¦s, ara mateix, una de les estrat¨¨gies de Bowie per sobreviure com a artista en una ¨¨poca en qu¨¨ amb fills i n¨¦ts a l'escena, com James Murphy o Arcade Fire, tamb¨¦ donen lli?ons.

Fa uns dies va saber-se la not¨ªcia: Bowie publicar¨¤ un ¨¤lbum amb nou material d'estudi el 8 de gener. El text, publicat per The Times, precisava que havia estat gravat als estudis The Magic Shop de Nova York i que estava orientat cap al jazz. Gaireb¨¦ de manera immediata, el web de l'artista feia oficial la not¨ªcia ¨Cl'¨¤lbum es titula Blackstar i el 20 de novembre es publicar¨¤ la can?¨® hom¨°nima al disc com a avan?ament¨C i considerava inexacte qualsevol altre comentari. Per¨° no sembla necessari esperar al single per sortir de dubtes. El 6 d'octubre es penjava a YouTube un tr¨¤iler de la s¨¨rie brit¨¤nica The last panthers, il¡¤lustrat pels primers 45 segons de Blackstar. Cap rastre de jazz; nom¨¦s un pila de sintetitzadors i la veu de Bowie processada electr¨°nicament, en el que s'endevina com un d'aquells lents crescendos que l¡¯apropen al seu admirat Scott Walker. No obstant aix¨°, la idea de Bowie acostant-se al jazz no ¨¦s gens desgavellada. Sue (or in a Season of Crime), el senzill que va publicar fa un any, era un exercici en aquest estil fet amb l'acompanyament de The Maria Schneider Jazz Orchestra. No obstant aix¨°, la cara B del mateix, Tis a Pity She Was a Whore,seguia situant-lo en el terreny del rock contemporani.

Sigui com sigui, Bowie va tornar embolcallat en aquella barreja de conjectures i endevinalles que tant li agrada i de la qual sap treure tant partit. El 12 d'octubre, John Giddings, promotor del festival de l¡¯illa de Wight, declarava que el cantant brit¨¤nic li donava allargs quan es trobaven, per deixar clar que no faria gires.

Com ja ¨¦s habitual en aquests casos, les paraules del promotor han acabat interpretades i convertides en una conclusi¨®: Bowie no tornar¨¤ a actuar mai en directe. Qualsevol artista expert a confondre el p¨²blic ¨Ccom Warhol, com Bowie¨C sap que hi ha una part d'aquest treball que es fa sol, sobretot ara que les xarxes socials ho fan per un mateix. ?s cert que un problema card¨ªac va fer que Bowie suspengu¨¦s una gira el 2004, i que va trigar gaireb¨¦ 10 anys a treure el disc seg¨¹ent. Tamb¨¦ ¨¦s cert que no va promocionar en directe aquell ¨¤lbum, The Next Day, ni va dir que tingu¨¦s la intenci¨® de fer-ho.

En realitat, Bowie no ha apuntat mai res sobre aquest tema. A canvi, ha deixat que col¡¤laboradors de confian?a, com el productor Tony Visconti, siguin els que facin conjectures sobre aquest tema davant la premsa. Per¨° Bowie no ha dit mai que no torni a actuar i segurament no ho dir¨¤ mai.

Si un dia decideix tornar als escenaris, encara que sigui nom¨¦s unes hores, ja s'encarregar¨¤ que sigui un esdeveniment global, de la mateixa manera que ho va ser, fa dos anys, el seu retorn per sorpresa quan la gent i els mitjans insistien a donar-lo per moribund. Bowie ¨¦s un gran manipulador fins i tot en circumst¨¤ncies tan macabres.

Tornant a l'¨¤mbit estrictament musical: The Next Day va ser un disc excel¡¤lent, el millor que l'artista havia gravat en molt temps i possiblement, un dels t¨ªtols que caldr¨¤ tenir en compte quan es destaquin peces clau en la seva discografia. Bowie ¨¦s conscient que el seu paper com a transformador de la m¨²sica pop ja ha passat, per¨° que ¨¦s important mantenir la dignitat art¨ªstica.

La possibilitat de produir una nova obra mestra amb 69 anys no ¨¦s necess¨¤riament una quimera, per¨°, per a un home, el llegat art¨ªstic del qual ¡ªreeditat amb diferents excuses una vegada i una altra¡ª sembla que ¨¦s la seva m¨¤xima compet¨¨ncia, una de les coses m¨¦s assenyades que pot fer ¨¦s calcular sibil¡¤linament la manera de relacionar-se amb el seu p¨²blic. I d¡¯aquesta manera continuar sent un misteri.