La correcci¨® de textos, ofici de modernitat

Els correctors de textos hem estat una mica pesats aquests dies. Dimarts passat, 27 d¡¯octubre, es va celebrar el Dia del Corrector, instaurat en la data del naixement d¡¯Erasme de Rotterdam (1467-1536), escriptor, humanista i contuma? corrector, per provar de dignificar, ni que sigui per un dia, la nostra professi¨®. Davant l¡¯omnipot¨¨ncia de la imatge, continua essent vigent la necessitat de garantir una m¨ªnima higiene gr¨¤fica, at¨¨s que tamb¨¦ la pulcritud en el missatge escrit diu molt de nosaltres. Ja pots idear la millor de les campanyes publicit¨¤ries, que res pot atorgar m¨¦s descr¨¨dit que una estupenda falta d¡¯ortografia en l¡¯esl¨°gan central.

Conv¨¦ dignificar la professi¨® perqu¨¨ sembla que els correctors som enemics de la filologia. No se¡¯ns perdona que la modernitat, amb la qual vam n¨¦ixer, infant¨¦s una professi¨® que feia baixar l¡¯imperi de la lletra als tallers manuals i servia per democratitzar l¡¯acc¨¦s al coneixement. Amb anterioritat a la impremta els llibres es copiaven a m¨¤, amb els errors l¨°gics comesos pel copista, els quals es perpetuaven en c¨°pies successives, i fins i tot una disciplina de la filologia medieval, la cr¨ªtica textual i paleogr¨¤fica, rastreja entre aquests errors la manera de determinar quins manuscrits es van reproduir abans que d¡¯altres. Per¨° amb la impremta tot canvia, l¡¯error hum¨¤ deixa de tenir una disculpa i la persecuci¨® de la p¨ªfia pr¨¨via al tiratge de milers de c¨°pies passa a ser una necessitat i una obligaci¨®. M¡¯imagino Gutenberg renegant davant d¡¯una errata en les proves de la seva B¨ªblia.

Potser aquest origen t¨¨cnic, d¡¯operari embrutit de tinta, va relegar durant molt temps la correcci¨® a un lloc marginal en el m¨®n de les lletres, en tant que era vista com una tasca greg¨¤ria del proc¨¦s d¡¯impressi¨®, desenvolupada pels mateixos componedors. Una vella llufa que encara ara actua com una r¨¨mora en la consideraci¨® del m¨¦tier dins els ¨¤mbits filol¨°gics, que la veuen com una mena de formaci¨® professional (com aquell que diu ¡°si fas filologia sempre et pots dedicar a corregir textos¡±), fins al punt que en moltes facultats del ram et pots acabar llicenciant sense saber qu¨¨ ¨¦s el dele¨¤tur ni haver vist unes galerades.

Aquesta visi¨® de la correcci¨® t¨¦ testimonis ben jocosos, com aquell del diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana, que a l¡¯entrada estrall no s¡¯est¨¤ de recordar-se de nosaltres: ¡°El corrector va fer en l¡¯obra un gran estrall¡±. Amb amics aix¨ª no ¨¦s estrany que el desprestigi secular acab¨¦s generant una mena d¡¯autoodi, d¡¯acomplexament en la pr¨°pia consideraci¨® com a professionals. Especialment a Catalunya ¡ªsuposo que pel paper transcendent que projectem en la llengua¡ª, els mateixos interessats hem maldat per ser vistos com ling¨¹istes, assessors ling¨¹¨ªstics o editors, i no em sorprendria trobar-me la presumptuosa f¨®rmula coach ling¨¹¨ªstic. S¨®n al capdavall intents maldestres de dissimular l¡¯estigma que pesa sobre el censor mestretites, el corruptor, el policia de la llengua, quan el que fem no ¨¦s sin¨® corregir els errors dels altres, i per tant som aix¨°, correctors. I dies com el Dia del Corrector permeten reivindicar-ho amb un cert orgull.

Picar pedra amb la llengua, per¨°, tamb¨¦ aporta coneixement. Si s¨®n certes les tesis de K. Anders Ericsson, que quantifica en 10.000 les hores necess¨¤ries perqu¨¨ alg¨² arribi a ser expert en alguna cosa, per for?a el corrector, a base de batallar amb les paraules i rebuscar entre fonts de consulta, acaba adquirint una experi¨¨ncia ben rotunda. El corrector postmodern, digital i multim¨¨dia, ¨¦s tamb¨¦ un ling¨¹ista talent¨®s. No ¨¦s casualitat que, avui dia, calgui trobar el millor debat sobre normativa i ¨²s de la llengua, precisament, al voltant del m¨®n de la correcci¨® ¡ªen b¨¤ndols enfrontats, aix¨° s¨ª¡ª, amb ling¨¹istes notoris que s¨®n o han estat hereus de Gutenberg i Erasme.