Aznar diu que ¡°Espanya hi va sortir guanyant¡± amb la guerra de l¡¯Iraq

Dels tres presidents del Trio de les A?ores (el nord-americ¨¤ George W. Bush, el brit¨¤nic Tony Blair i l'espanyol Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar), que va patrocinar la invasi¨® de l'Iraq el 2003, nom¨¦s l'¨²ltim segueix justificant la guerra que va provocar un incendi, les flames del qual encara no s'han apagat. ¡°En termes d'influ¨¨ncia i de suport internacional als nostres objectius, Espanya va sortir-hi guanyant. I no nom¨¦s Espanya¡±, assegura Aznar en una carta al ministre d¡¯Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo.

Bush ja va recon¨¨ixer en les seves mem¨°ries (publicades el 2010) i en successives declaracions p¨²bliques, la cadena errors que va envoltar la guerra de l'Iraq, comen?ant per la inexist¨¨ncia de les presumptes armes de destrucci¨® massiva. D¡¯altra banda, Blair va admetre, fa nom¨¦s una setmana, que els que van patrocinar l'atac no van calcular les conseq¨¹¨¨ncies de la seva decisi¨® i va assumir, fins i tot, certa responsabilitat pel caos que regna la regi¨® i que ha perm¨¨s l'ascens de l¡¯Estat Isl¨¤mic (EI).

L¡¯expresident al¡¤lega que ¡°no es pot demanar ajuda a un amic [Bush] i negar-l'hi si te la reclama¡±

Margallo a Aznar: ¡°El poble espanyol no va entendre ni se li va saber explicar la ra¨® de la invasi¨®¡±

En canvi, Aznar s'escuda que ell nom¨¦s va fer ¡°el mateix que la majoria dels pa?sos europeus¡±, encara que la seva ¡°visibilitat era m¨¦s gran¡± perqu¨¨ ocupava un lloc no permanent del Consell de Seguretat de l¡¯ONU¡±. I al¡¤lega que Espanya ¡°no va participar en cap guerra¡± i que ¡°cap soldat espanyol va ser a l'Iraq ni un sol dia sense la cobertura de les Nacions Unides¡±. Es refereix al fet que, quan les tropes espanyoles van arribar, l¡¯ONU ja havia aprovat una resoluci¨® que atribu?a a les pot¨¨ncies estrangeres la condici¨® d'ocupants, i els imposava les obligacions corresponents, i al fet que el suport de Madrid a Washington va ser m¨¦s pol¨ªtic, en contraposici¨® amb el rebuig de Par¨ªs o Berl¨ªn, que militar.

Aznar eludeix les q¨¹estions espinoses que van portar Bush o Blair a excusar-se i argumenta que, si va donar suport a la invasi¨® de l'Iraq ¨Cque assimila a la de l'Afganistan, aquesta s¨ª, legitimada per l¡¯ONU¨C va ser ¡°per convicci¨® atlantista, perqu¨¨ convenia estrat¨¨gicament a Espanya i per un sentit elemental de reciprocitat pol¨ªtica: no es pot demanar ajuda a un amic [Bush] i despr¨¦s, quan aquest mateix amic te la reclama, negar-l¡¯hi¡±.

La carta d¡¯Aznar, datada del 12 d'agost, figura en el llibre Todos los cielos conducen a Espa?a. Cartas desde un avi¨®n, de Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo (Editorial Planeta). El volum inclou 44 missives del ministre a responsables pol¨ªtics, experts o diplom¨¤tics, i les respostes corresponents, centrades en diferents aspectes de la pol¨ªtica exterior espanyola. En la carta que d¨®na motiu a la r¨¨plica d¡¯Aznar, el ministre del PP admet sense embuts: ¡°Ja saps que no comparteixo la decisi¨® que va tenir el Govern de llavors [sobre l'Iraq]. El poble espanyol no la va entendre, ni se li va saber explicar el perqu¨¨ d'aquella decisi¨®¡±.

La invasi¨® de l'Iraq tamb¨¦ l'aborda l'expresident Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, a qui Margallo retreu en la seva missiva trencar el consens que havia presidit la pol¨ªtica exterior espanyola amb la retirada de les tropes de l'Iraq, que qualifica d¡¯¡°encertada i precipitada alhora¡±.

Zapatero rebutja aquella cr¨ªtica i al¡¤lega que el que va trencar el consens ¨Cno nom¨¦s el dom¨¨stic, sin¨® tamb¨¦ el que hi havia amb la majoria dels pa?sos europeus, ¨¤rabs i iberoamericans¨C va ser la implicaci¨® d¡¯Aznar en la invasi¨®.

¡°La retirada de les tropes, a m¨¦s del compliment d'un comprom¨ªs electoral, va representar la fi d'aquell desacord¡±, reivindica Zapatero. Respecte a la relaci¨® amb els EUA, assegura que el distanciament amb l¡¯Administraci¨® Bush, ¡°m¨¦s aparent que en la interlocuci¨® di¨¤ria¡±, es va recuperar amb Obama.

El tercer expresident que es carteja amb Margallo, Felipe Gonz¨¢lez, tamb¨¦ al¡¤ludeix a la ¡°recomposici¨® de les relacions amb els EUA¡± ¨Cla renegociaci¨® del conveni militar¨C com ¡°el cap¨ªtol m¨¦s complicat¡± de la seva pol¨ªtica exterior, ja que Washington no volia perdre els avantatges aconseguits a Franco. I rebat la ¡°confusi¨® ¨¤mpliament estesa¡± que l'ingr¨¦s a l¡¯OTAN i el reconeixement d'Israel fossin contrapartides per l'adhesi¨® a la Comunitat Europea.