Marina demana condicionar el sou dels docents a l¡¯avaluaci¨® del centre

El fil¨°sof i pedagog Jos¨¦ Antonio Marina, a qui el ministre d'Educaci¨®, ??igo M¨¦ndez de Vigo, ha encarregat el Llibre?blanc de la funci¨® docent, considera que una part de la retribuci¨® del professorat "podria estar relacionada amb l'avaluaci¨® del centre sencer, de manera que es fomenti la implicaci¨® de tots els professors en el projecte educatiu". "Cal avaluar els alumnes, per¨° tamb¨¦ els professors i els centres", defensa Marina.

"Els bons professors no poden cobrar el mateix que els dolents", indica aquest expert en el seu llibre Despertad al diplodocus. Una conspiraci¨®n educativa para transformar la escuela... y todo lo dem¨¢s, publicat fa molt poc. Marina reclama la formaci¨® del docent (i de tota la societat) al llarg de la vida. "Ens semblaria criminal que els metges no actualitzessin els seus coneixements, per¨° som m¨¦s condescendents amb els docents que no ho fan", escriu al llibre, en el qual proposa diferents mesures per millorar el sistema educatiu espanyol en un termini de cinc anys. "Cal avaluar tamb¨¦ el professorat (veient-lo actuar dins de l'aula), els directors, els inspectors, i tamb¨¦ els responsables de l'Administraci¨® que han de comprometre's amb els objectius educatius o b¨¦ dimitir", apunta l'autor.

Els professors espanyols s¨®n els docents que passen menys controls externs, juntament amb els italians, segons un informe de l'OCDE sobre la funci¨® docent, l'informe Talis publicat el 2014. Un 36% no ha estat mai sotm¨¨s a una avaluaci¨® docent formal i externa de la seva tasca.

Els inspectors "no s¨®n policies"

Marina reclama canviar la selecci¨® i formaci¨® dels inspectors, perqu¨¨ siguin un "cos d'elit", compost per professionals amb molta experi¨¨ncia. El seu paper "no ¨¦s fiscalitzar" perqu¨¨ "no s¨®n policies educatius". En la seva opini¨®, la tasca d'aquests professionals ha d'anar encaminada a "ajudar els professors espanyols a millorar les seves compet¨¨ncies".

Aquest pedagog indica que correspon tamb¨¦ al Govern fixar el curr¨ªculum, amb l'ajuda "imprescindible" d'experts, i adverteix que els curr¨ªculums espanyols, en general, han estat sempre massa extensos.

Com a exemple cita Finl¨¤ndia. Segons Marina, el pa¨ªs n¨°rdic, despr¨¦s de patir una crisi educativa fa quaranta anys, va crear un curr¨ªculum molt variat que inclou arts, ci¨¨ncies, humanitats, idiomes, matem¨¤tiques i educaci¨® f¨ªsica; va donar molta llibertat a les escoles i districtes per aplicar-lo; va prioritzar els estudis professionals i pr¨¤ctics; va valorar la creativitat; va animar professors i directors a col¡¤laborar-hi, i va obrir les escoles a la comunitat i a les fam¨ªlies dels alumnes.

Els ministres han de tenir coneixements sobre educaci¨®

A m¨¦s, assenyala que l'Executiu ha de fixar els criteris d'avaluaci¨®, tot i que reconeix que aquest ¨¦s el tema "m¨¦s complex i dif¨ªcil", ja que el sistema educatiu espanyol "no t¨¦ una cultura de l'avaluaci¨®" i quan ha volgut implantar-la, l'ha "conf¨®s" amb l'augment dels ex¨¤mens.

Segons l'autor del llibre, tots els ministres haurien de tenir nocions b¨¤siques sobre l'educaci¨® i del paper que aquesta jugar¨¤ en el futur, independentment de la cartera que tinguin. "Enviar¨¦ aquest llibre als ministres del Govern que surti despr¨¦s de les eleccions", assegura. L'actual titular de la cartera, M¨¦ndez de Vigo, va admetre?en una entrevista amb aquest diari?que no en sabia prou, d'educaci¨®. "Estudio a les nits. Tinc un equip de col¡¤laboradors que s'ho saben b¨¦", va assenyalar el ministre.

Marina tamb¨¦ esmenta en aquest llibre el "pacte d'Estat per l'educaci¨®" i adverteix que "seguir¨¤ sent merament pol¨ªtic" i no tindr¨¤ "repercussions reals" si se cenyeix als partits pol¨ªtics i no t¨¦ en compte els grups socials "cada vegada m¨¦s amplis". Al seu parer, l'acord hauria d'incloure un pressupost, uns objectius, un marc b¨¤sic d'organitzaci¨® escolar, el tractament del professorat i un acord b¨¤sic sobre el curr¨ªculum.