Lleu desacceleraci¨®

La evoluci¨® de l'economia espanyola no podia quedar al marge de les vicissituds globals. La desacceleraci¨® de l'economia xinesa, les dificultats de creixement global dels mercats europeus i la tend¨¨ncia a la depressi¨® als pa?sos emergents facilitada per l'enfonsament del preu del petroli i de les mat¨¨ries primeres havia de transmetre's tard o d'hora, en major o menor mesura, a la traject¨°ria exterior espanyola. Com els efectes favorables per al consum de l'abaratiment dels combustibles comencen a esgotar-se i el mateix s'ha de dir dels baixos tipus d'inter¨¨s aplicats pel BCE, sembla l¨°gic que la taxa de creixement trimestral s'estigui desaccelerant. El PIB va cr¨¦ixer el 0,8% en taxa trimestral durant el tercer trimestre de l'any, dues d¨¨cimes menys que en el segon i una d¨¨cima menys que en el primer.

Sembla que es confirmen les previsions de diverses institucions privades i p¨²bliques que auguren una (de moment) lleu desacceleraci¨® del creixement el 2016. Per¨° no es tracta d'una evoluci¨® preocupant ni hi ha raons per predir un empitjorament acusat en els propers trimestres. El m¨¦s probable ¨¦s que la taxa trimestral de creixement s'estabilitzi entorn del 0,6%-0,7%, compatible amb taxes de creixement anual per sota del 3%. El que s¨ª que podria produir aquesta desacceleraci¨® lleu ¨¦s una caiguda en el ritme de creaci¨® d'ocupaci¨®, en un moment crucial, quan es comprova que la millora del mercat laboral es fonamenta en la contractaci¨® prec¨¤ria i els m¨¦s optimistes projectaven una major qualitat de l'ocupaci¨® a partir de l'¨²ltim trimestre de 2015.

Encara que el Govern s'obstini a magnificar la millora de l'economia ¡ªinnegable, d'altra banda¡ª, la veritat ¨¦s que el descens de la taxa d'atur s'est¨¤ aconseguint sobretot com a efecte de la caiguda de la poblaci¨® activa, i que la creaci¨® d'ocupaci¨® no est¨¤ produint la millora de rendes esperada en els treballadors i en les fam¨ªlies. Per acceptar el terme recuperaci¨® en termes recognoscibles la clau precisament est¨¤ en les rendes.

El m¨¦s probable ¨¦s que el Govern que surti de les eleccions hagi d'enfrontar-se a diversos problemes simultanis, davant els quals no funcionar¨¤ la t¨¤ctica de mirar cap a una altra banda. El mercat laboral demana a crits una mica m¨¦s que una reforma orientada sobretot a baixar les rendes i abaratir l'acomiadament; l'augment del consum no podr¨¤ mantenir-se (i no diguem augmentar) amb contractes per dies o per hores; la recaptaci¨® fiscal patir¨¤ les conseq¨¹¨¨ncies no nom¨¦s de la desacceleraci¨®, sin¨® tamb¨¦ per l'efecte d'anticipar un canvi fiscal (per qu¨¨ el cost inicial benvolgut era de 9.000 milions i ara ¨¦s de 7.400?) amb la finalitat de recollir vots al desembre, de manera que apareixeran problemes seriosos en l'estabilitat financera p¨²blica (com ja ha advertit Brussel¡¤les); i cal renegociar amb la Comissi¨® Europea les condicions d'estabilitat.

Una de les frontisses sobre les quals ha de girar la pol¨ªtica econ¨°mica dels propers quatre anys ¨¦s una reforma fiscal. Si no s'ent¨¦n aquesta senzilla conclusi¨®, es corre el risc que l'economia entri en una fase perllongada de creixement insuficient.