¡°He estat un esclau sexual de depravats encoberts per bisbes¡±

"Publiqueu-ho". ?s la s¨²plica (o, potser, una ordre) de Francesc al te¨°leg Jos¨¦ Manuel Vidal quan aquest va lliurar al Papa un dossier sobre presumptes abusos sexuals en una organitzaci¨® d'eclesi¨¤stics i laics sorgida a Barcelona el segle passat i estesa ara per diversos pa?sos. Es tracta de la Comunitat Missionera de Sant Pau Ap¨°stol i de Maria Mare de l¡¯Esgl¨¦sia (MCSPA, en les sigles en angl¨¨s), que, a part de la faceta religiosa, fa obres de cooperaci¨® i desenvolupament importants a l¡¯?frica i Hispanoam¨¨rica. Els fundadors, Francisco Andreo Garc¨ªa, Albert Salvans Giralt i Pere Can¨¦ Gombau, entre d¡¯altres, ja van ser investigats pel Vatic¨¤ fa una d¨¨cada i castigats, els dos ¨²ltims, per l¡¯Arquebisbat de Barcelona el 1995.

"He estat esclau laboral i sexual d'un grup de depravats, encobert per jerarques de l¡¯Esgl¨¦sia. Els tres anys, del 2001 al 2003, que vaig estar en la missi¨® de Nariokotome, a K¨¨nia, em van tractar com una b¨¨stia de c¨¤rrega. ?rem unes 30 persones i, a l'esclavitud laboral, s'hi afegia l'esclavitud sexual. Ens deien que la vida sexual activa ¨¦s una cosa que D¨¦u vol, i que tamb¨¦ vol que anem despullats perqu¨¨ nus ens va crear. Ajudi'm, Francesc. Posi una mica d'alleujament a la meva ¨¤nima trencada. No permeti que altres nois segueixin passant per aquest infern", escriu al Papa una de les presumptes v¨ªctimes, que ara t¨¦ 36 anys.

No ¨¦s l'¨²nica den¨²ncia davant el Vatic¨¤ contra la MCSPA, per¨° t¨¦ la virtut d'estar en mans del Papa. N¡¯hi ha dues d¡¯anteriors, amb confessions igualment escruixidores d'un noi i una noia, que semblen haver-se perdut pel cam¨ª. En aquest nou testimoni, en Paulino (no vol que es reveli el seu nom) qualifica la MCSPA de "perfecta enginyeria del mal" i suggereix que el Vatic¨¤ s'enfronta davant un nou cas Maciel, el fundador dels Legionaris de Crist que va obtenir el silenci d'incomptables jerarques durant d¨¨cades, sense que ning¨², tampoc Joan Pau II, pos¨¦s l¨ªmit a les malifetes sexuals d'aquell fundador. Com llavors, prelats i organismes eclesi¨¤stics en fan cas om¨ªs, o es justifiquen afirmant que han donat tr¨¤mit a les den¨²ncies davant els organismes superiors.

Diverses de les persones al¡¤ludides en el dossier lliurat a Francesc ¨Cel sacerdot Andreo, el seu l¨ªder, va morir fa dos anys¨C han negat amb energia les acusacions quan EL PA?S els va fer arribar aquest informe. "No hem vist mai aquest campament dels horrors que relata en Paulino", afirma el sacerdot i metge Pablo Cirujeda. En el mateix sentit s'ha manifestat el bisbe de la di¨°cesi que ha donat llic¨¨ncia eclesi¨¤stica a K¨¨nia a aquesta comunitat missionera, Dominick Kimengich. En carta a EL PA?S, aquest prelat qualifica les acusacions de "molt serioses". Afegeix: "S¨®c conscient d'algunes acusacions que van ser presentades a la Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe i al Consell Pontifici de Laics, per¨° semblen referir-se a esdeveniments investigats el 2006".

En Paulino rep el periodista amb extrema precauci¨®. El que ha de dir, ho ha escrit en set folis que ja estan en mans de Francesc. ?s una declaraci¨® seca, notarial, que crema. "Ja nom¨¦s confio en el Papa. Em dol no haver tingut pebrots per denunciar-ho abans. Denunciar ¨¦s buscar-se problemes. Em dol que durant tots aquests anys en qu¨¨ no he estat capa? de denunciar-ho, han seguit abusant de nois i noies. Jo ja no tinc por. Aix¨° s¨ª, m'han quedat seq¨¹eles. Per exemple, s¨®c com una pedra. No sento res. Despr¨¦s de viure sense nord i a la deriva de D¨¦u, no sents res. Ara, nom¨¦s busco que el que em va passar a mi no li segueixi passant a d¡¯altres. Espero que la jerarquia reaccioni d'una vegada. Hi ha molts bisbes que ho saben. Uns per no complicar-se la vida, d¡¯altres per diners, el cas ¨¦s que no fan res. Jo mateix ho vaig explicar a un bisbe i no em va fer cas. El D¨¦u que el jutjar¨¤ a ell tamb¨¦ em jutjar¨¤ a mi".

En Paulino amb prou feines parla. Lliura papers i calla. "Francisco Andreo muntava orgies amb homes i dones, en qu¨¨, de vegades, participava activament i, altres vegades, es dedicava a mirar com una missionera fornicava amb dos negres. Quan volia sexe, Andreo cridava un noi a la seva habitaci¨®. El dia que em va manar cridar, em vaig apropar esperant que podia passar el pitjor. Em va convidar a caf¨¨ i va ordenar que ens deixessin sols. Em va manar despullar-me. Em vaig asseure en una cadira, per¨° ell em va fer estirar al llit. Va comen?ar a parlar-me de sexe i a preguntar-me si no se m'aixecava. Despr¨¦s, va comen?ar a tocar-me. Jo tremolava de por. En veure'm tan nervi¨®s i que el penis no es posava erecte amb els seus tocaments, em va titllar de moralista, em va insultar, em va fer fora de l¡¯habitaci¨®. Vaig sortir amb l'¨¤nima trencada, l'escena marcada amb foc en la meva mem¨°ria".

Ens deien que la vida sexual activa ¨¦s una cosa que D¨¦u vol Paulino, v¨ªctima d'abusos sexuals

A la por, s'hi unia un intel¡¤ligent rentat de cervell. "Ets en un desert, a l'estranger, sense passaport, sense papers, sense diners. Depens d'ells per a tot i en tot. Ets el seu esclau, i a sobre, maltractat. En ocasions, dels insults es passava als cops. Viv¨ªem en estat de p¨¤nic. Primer, t'arrenquen de la fam¨ªlia. Despr¨¦s, et fan creure que ets un merda que has d'obeir sense protestar. El rentat de cervell ¨¦s tan profund, que et sents incapa? de rebel¡¤lar-te. Per descomptat, la vida religiosa simplement no existeix. Un dia, vaig esperar a Francisco Andreo fora de la capella per dir-li que volia marxar de la MCSPA. Per¨°, com sempre, ni em va deixar obrir la boca, va comen?ar a cridar-me com si estigu¨¦s posse?t i em va donar una bufetada tan forta que em va tirar a terra, sense que cap dels presents fes res. La por era encara m¨¦s gran, pel control que exercien sobre tots nosaltres, sense permetre'ns que pogu¨¦ssim compartir les nostres inquietuds".

Deien que an¨¦ssim despullats perqu¨¨ D¨¦u ens va crear nus

"Amb el temps, t'acostumes a saber el que pensa l'altre sense que ho expressi amb paraules. Aix¨ª, em vaig adonar que un colombi¨¤, Pedro Acosta, estava patint el mateix que jo. Els nois kenians quan podien se n'anaven, sense dir ni una paraula. Per nosaltres, era m¨¦s complicat escapar-se, sense diners i sense papers. Un dia Pedro Acosta i jo vam veure una sortida quan ens van dir que ens enviaven als Estats Units a l'ordenaci¨® sacerdotal d'un altre company, Ricardo Mart¨ªn. Vam arribar-hi el 18 de maig del 2003. L'endem¨¤, ens vam escapar. Vam sortir de casa amb l'excusa que hav¨ªem de renovar el perm¨ªs de conduir. No vam tornar mai. Vam agafar un autob¨²s a Milwaukee i despr¨¦s el tren a Nova Cork, morts de por. Vam arribar a casa d'uns altres que tamb¨¦ se n¡¯havien sortit, amb una motxilla buida, sense documents per poder treballar i 75 d¨°lars a la butxaca; per poder comen?ar una nova vida, lluny del malson, per¨° sense poder lliurar-te¡¯n totalment. Et persegueix tota la vida. Primer, perqu¨¨ t'amenacen, perqu¨¨ no parlis. I segon, perqu¨¨ calles per por i per no tornar a recordar aquell infern. Per¨° aquella covardia et mata per dins, perqu¨¨ saps que segueixen enganyant i abusant de joves. Cada vegada s'estenen m¨¦s. Avui estan presents no nom¨¦s a Racine i a Nariokotome, sin¨® tamb¨¦ a M¨¨xic, a Cochabamba, a la Rep¨²blica Dominicana, a Bogot¨¤ i a Eti¨°pia".

Liderada per Francisco Andreo, la MCSPA va sorgir entre sospites per l'origen dels seus impulsors principals, llavors (anys noranta del segle passat) joves sacerdots o alumnes del seminari per a vocacions tardanes Casa de Santiago de Barcelona. L'arquebisbat local ja va investigar llavors Andreo, Salvans i Can¨¦, despr¨¦s de ser denunciats davant la Fiscalia acusats de corrupci¨® de menors i estupre (dilig¨¨ncies pr¨¨vies n¨²m. 2083/95 del jutjat d¡¯instrucci¨® 21 de Barcelona). La den¨²ncia tamb¨¦ demanava que es process¨¦s per encobridors i coaccions l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narc¨ªs Jubany, que ja estava jubilat; el seu substitut, el tamb¨¦ cardenal Ricard Maria Carles, i tres dels seus bisbes auxiliars. El cas va arribar el 1995 al Parlament de Catalunya en forma d'interpel¡¤laci¨®. "Ja hav¨ªem tingut not¨ªcia que alguna cosa fosca passava", es va justificar tamb¨¦ un portaveu de la Generalitat.

Pressions pol¨ªtiques i el prestigi de Jubany van aconseguir l'arxivament del cas penal (per prescripci¨®) i de l'expedient eclesi¨¤stic, per¨° no van fer callar l'esc¨¤ndol originat per "la xarxa clerical de corrupci¨® de menors m¨¦s important que ha existit a Espanya" (aix¨° deia la den¨²ncia). Malgrat tot, els denunciats, es va dir llavors, van rebre un escarment: no serien ordenats sacerdots.

La realitat ¨¦s que Andreo, que ja era sacerdot i no va rebre sanci¨®, va desapar¨¨ixer de Barcelona per crear i liderar amb m¨¤ de ferro la MCSPA, amb Salvans i Can¨¦ com a suports principals a l¡¯?frica i als EUA, els dos com a sacerdots malgrat que l¡¯Arquebisbat de Barcelona havia actuat can¨°nicament contra ells i els havia "redu?t a l'estat laical". Aix¨ª ho ha assegurat l¡¯arquebisbat mateix, a petici¨® d¡¯EL PA?S: "Es va actuar can¨°nicament reduint Alberto Salvans i Pere Can¨¦ a l'estat laical des del seu orde de diaques. Salvans i Can¨¦ van desapar¨¨ixer de la pres¨¨ncia diocesana en la d¨¨cada dels vuitanta, i van apar¨¨ixer posteriorment en altres di¨°cesis d'Anglaterra i dels EUA, on presumptament han rom¨¤s sense cap vinculaci¨® a aquesta arxidi¨°cesi".

De Francisco Andreo, el l¨ªder, ni una paraula. L'arquebisbat afegeix, encara: "Totes les dilig¨¨ncies dutes a terme els anys vuitanta es van fer amb un rigor profund i van ser escomeses pel cardenal Narc¨ªs Jubany i posteriorment pel cardenal Ricard Maria Carles, que van aplicar les sancions adequades al cas. El 12 de setembre del 2014, i a petici¨® del Vatic¨¤ es va remetre immediatament la informaci¨® sol¡¤licitada de l'antic proc¨¦s, aix¨ª com les sancions efectuades en el seu moment".

Documents aportats per Pere Can¨¦, consultat per EL PA?S, desmenteixen aquesta versi¨® de l'arquebisbat. El llavors diaca no va ser redu?t al laicat. Per contra, es va ordenar sacerdot amb la preceptiva transfer¨¨ncia d'antecedents (incardinaci¨® i excardinaci¨® en termes can¨°nics) des de Barcelona a l'arxidi¨°cesi de Milwaukee (EUA), mitjan?ant un solemne encreuament de notificacions entre les dues institucions, datades l'1 d'abril del 1993 (decret d'incardinaci¨®), i 55 dies m¨¦s tard "la lletra d'excardinaci¨®", els dos documents per ordre o signatura dels respectius arquebisbes. EL PA?S ha acarat els escrits. No donen marge al dubte.

Francisco Andreo (Sotana, M¨²rcia, 6 de juliol del 1941 ¨C Torkana, K¨¨nia, 15 de febrer del 2013) va morir amb 71 anys de c¨¤ncer de pr¨°stata. Abans, el 2008, la MCSPA s'havia trencat en dos trossos amb estr¨¨pit: va perdre les seves seus americanes i va quedar redu?da a missions a l¡¯?frica, amb Salvans com a cap, mentre que Can¨¦, l'home de Milwaukee, va liderar amb 27 missioners i missioneres m¨¦s la creaci¨® de la Comunitat Sant Pau (CSP), amb seu a Racine, Wisconsin, radicalment allunyats dels seus antics companys de missi¨®.

Llavors, la Comunitat Missionera de Sant Pau Ap¨°stol i de Maria Mare de l¡¯Esgl¨¦sia ja tenia l'aprovaci¨® de les di¨°cesis de Lodward (K¨¨nia) i Milwaukee. Produ?da la ruptura, la nova organitzaci¨® de Can¨¦, la CSP, va rebre de seguida l'aval can¨°nic de qui era llavors pont¨ªfex de l'arxidi¨°cesi, el cardenal Timothy Dolan, arquebisbe actual de Nova Cork i president de la Confer¨¨ncia Episcopal dels EUA.

La ruptura del grup va ser tot menys amistosa, reconeix Can¨¦, ara en proc¨¦s de secularitzaci¨®. Ho va comprovat la setmana passada EL PA?S, en dues reunions: primer, amb quatre missioners (tres dones i un home) vinguts des de K¨¨nia a Madrid; despr¨¦s, amb quatre dirigents de la CSP americana, les dues en despatxos d'advocats al passeig de la Castellana, n¨²meros 114 i 164, respectivament.

investigacion@elpais.es