Paper mullat

Qu¨¨ ¨¦s pitjor, la il¡¤legalitat o la utilitzaci¨® que en fan mitjans i institucions? La pregunta que tant evitem fer-nos ¨¦s ja m¨¦s que pertinent, pura necessitat. Els partits, els mitjans, les empreses i les institucions que utilitzen a favor seu la informaci¨® sobre suposats fets il¡¤l¨ªcits formen part del problema o de la soluci¨®? Ajuden a crear espais difusos on all¨° editorial es confon amb all¨° il¡¤legal? Tamb¨¦ en s¨®n culpables?

Sabem llegir not¨ªcies i sent¨¨ncies. M'atreviria a dir que fins i tot sabem llegir la realitat. O, almenys, fem lectures que ens aproximen a conclusions, a fets comprovats. Jutgem, moralment i judicialment. Entenem la complexitat dels esdeveniments, dels temps i dels escenaris i hem apr¨¨s a situar el lloc des d'on parla cada mitj¨¤, cada pol¨ªtic, cada periodista, cada jutge. Tenint en compte tot aix¨°, com es pot confiar en els mitjans que publiquen o amaguen la informaci¨® en funci¨® dels seus interessos? S¨®n de fiar els jutges i els cossos de seguretat que modulen el temps d'escorcolls i detencions?

Diuen que diuen que diuen que un conegut expresident d'entitat banc¨¤ria avui desapareguda en feia de tan grosses que aquest article s'hauria de publicar per entregues. M'expliquen persones de confian?a que, malgrat la seva gesti¨® dolosa, aquest expresident est¨¤ m¨¦s que blindat. La gran corporaci¨® que es va quedar amb la capseta va trobar punts morts a l'armari que per quedar-se amb el pou sense fons, va exigir silenci al Govern. I el silenci es va fer en jutjats, mitjans i institucions.

La part dolenta o bona ser un pa¨ªs tan petit i tan explicat ¨¦s que ens coneixem tots. Sabem, amb aquella barreja d'aproximaci¨® i certesa, quines institucions o persones han fet les coses b¨¦, i quines, i qui, no. Hem vist de quin peu calcen la major part dels jutges i llegim di¨¤riament les l¨ªnies editorials de tots grans els diaris. Podr¨ªem recordar a gaireb¨¦ tothom que vol jugar a aquest joc que qui estigui lliure de pecat, llanci la primera pedra. Ja he dit abans que de gent honrada tamb¨¦ n'hi ha a tot arreu. Aqu¨ª tamb¨¦, generalitzar ¨¦s l'¨²nica manera de parlar.

El periodista que destapa xampany en p¨²blic amb les males not¨ªcies del seu enemic ideol¨°gic ¨¦s fiable?

Un pot fastiguejar-se pensant en la corrupci¨®. Per¨°, quanta gent, quants jutges, quants periodistes i quantes institucions n'han viscut, per acci¨® o per omissi¨®? Periodistes que presumien de tenir informes que sempre hi havia una entitat o una altra que silenciava. Si ho sabien tot, per qu¨¨ han esperat fins al 2015 per publicar i jutjar? Son ¨ªntegres els periodistes que barregen mitges veritats amb veritats i mentides? Hi ha not¨ªcies incorruptes, cad¨¤vers corruptes i existeixen branques de la medicina forense que estudien la mida i les caracter¨ªstiques dels cucs que es mengen la carnassa.

El periodista que destapa xampany en p¨²blic amb les males not¨ªcies del seu enemic ideol¨°gic ¨¦s fiable? I el que es vanta de saber a quina hora comen?ar¨¤ un escorcoll? I el que ho fa servir per presentar-s'hi abans que la policia? Els tribunals que filtren la informaci¨®, els que s'afanyen en alguns casos i en dilaten d'altres, s¨®n justs? Les institucions de tota mena que practiquen aquesta prevaricaci¨® tova, es podria dir que de cot¨®, quina credibilitat tenen? Pot ser que la mateixa que el mitjans espanyols, que passen per ser els menys cre?bles d'Europa, segons Reuters. No s¨¦ si hi ha un r¨¤nquing d'institucions, per¨° m'imagino el resultat. El de la banca el coneixem perqu¨¨ l'hem pagat. I silenciat.

Parlar de corrupci¨®? La falta d'independ¨¨ncia judicial i period¨ªstica fa gaireb¨¦ impossible saber de qui ets el ximple ¨²til. El que s¨ª que saps ¨¦s que quan deixis de ser ¨²til, no deixar¨¤s de ser ximple. D'aqu¨ª ve la dificultat d'informar, d'interpretar i d'opinar. Fa temps vaig escriure un article titulat Coses de les quals no s¨¦ escriure sobre la dificultat de posicionar-se en assumptes com el del setmanari Charlie Hebdo. Crec que aquest article d'avui en pot ser la segona part. I, com que la progressi¨® va en augment, em comen?o a preguntar si valc per aix¨°, v¨¦s a saber.

El que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que no hi ha res m¨¦s, que pot ser que Espanya es trenqui i que algunes institucions morin. El que no t¨¦ remei en aquest pa¨ªs ¨¦s el periodisme. Com a m¨ªnim durant algunes d¨¨cades.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.