El bon samarit¨¤ ¨¦s l¡¯ateu

Si alguna vegada ¨CD¨¦u no ho vulgui¨C us apallissen uns assaltants mentre baixeu de Jerusalem a Jeric¨®, ser¨¤ millor que despr¨¦s passi per all¨¤ un samarit¨¤ poc creient. Perqu¨¨ ser religi¨®s o ateu no fa m¨¦s bones les persones, per¨° s¨ª que sembla condicionar la forma d'entendre la generositat i l'altruisme cap a desconeguts. I les persones menys religioses tenen una tend¨¨ncia m¨¦s espont¨¤nia a ajudar al pro?sme, segons els ¨²ltims estudis.

Els nens m¨¦s altruistes eren de fam¨ªlies atees o no religioses. La religi¨® no ¨¦s una garantia per a la moralitat¡±, assegura l¡¯autor

Un treball recent ha sorpr¨¨s en mostrar que els nens i nenes criats en ambients religiosos s¨®n menys proclius a ser generosos, que hi ha una correlaci¨® inversa entre l'altruisme i l'educaci¨® en valors identificats amb la fe. Per mitj¨¤ d'un experiment fet amb menors d'entre 5 i 12 anys en sis pa?sos culturalment molt diversos (el Canad¨¤, els EUA, Jord¨¤nia, Turquia, Sud-¨¤frica i la Xina), els investigadors van trobar que els escolars que no reben valors religiosos a la seva fam¨ªlia s¨®n notablement m¨¦s generosos quan es tracta de compartir els seus tresors amb altres nens an¨°nims.

"?s important destacar que els nens m¨¦s altruistes v¨¦nen de fam¨ªlies atees o no religioses", destaca el l¨ªder de l'estudi, Jean Decety, neurocient¨ªfic i psic¨°leg de la Universitat de Chicago. "Espero que la gent comenci a entendre que la religi¨® no ¨¦s una garantia per a la moralitat, i que la religi¨® i la moralitat s¨®n dues coses diferents", afegeix com a conclusi¨® quan se li pregunta per la import¨¤ncia d'aquest estudi.

A m¨¦s, en la investigaci¨® es preguntava als progenitors si els seus fills eren m¨¦s o menys generosos i, curiosament, els pares i mares m¨¦s religiosos creuen que estan criant una descend¨¨ncia m¨¦s solid¨¤ria: els creients donen per fet que els seus fills s¨®n m¨¦s altruistes, tot i que a l'hora de la veritat compartien menys. Una altra dada important ¨¦s que la religiositat fa que els nens siguin m¨¦s severs a l'hora de condemnar el dany interpersonal, com, per exemple, les empentes. "Aquesta ¨²ltima dada encaixa b¨¦ amb investigacions pr¨¨vies amb adults: la religiositat est¨¤ directament relacionada amb l'augment de la intoler¨¤ncia i de les actituds punitives cap a delictes interpersonals, incloent-hi la probabilitat de donar suport a penes m¨¦s dures". En resum, els menors criats en ambients religiosos s¨®n una mica menys generosos per¨° m¨¦s proclius a castigar qui es porta malament.

Els m¨¦s religiosos fonamenten menys la seva generositat en l¡¯empatia i m¨¦s en altres factors com el dogma, la identitat de grup o la reputaci¨®¡±, assegura Willer

Fa un parell d'anys, el soci¨°leg de Stanford Robb Willer va publicar un estudi en qu¨¨, a trav¨¦s de tres experiments, va mostrar que la compassi¨® portava les persones no creients a ser m¨¦s generoses mentre que en les m¨¦s properes a la fe la compassi¨® no influ?a en el nivell de generositat. "Pels menys religiosos, la for?a de la seva connexi¨® emocional amb una altra persona ¨¦s fonamental per decidir si l¡¯ajudaran o no", assegurava Willer en el seu moment: "Els m¨¦s religiosos, per contra, fonamenten menys la seva generositat en les emocions i m¨¦s en altres factors, com el dogma, la identitat de grup o la reputaci¨®".

Des de fa segles, diversos autors han abordat el debat de si la religi¨®, creure en D¨¦u o t¨¦mer-lo, provoca en els humans una actitud m¨¦s bondadosa, m¨¦s solid¨¤ria, m¨¦s emp¨¤tica vers el sofriment dels altres. No obstant aix¨°, els ¨²ltims anys la investigaci¨® psicol¨°gica ha revelat diverses tend¨¨ncies consistents, com que els creients tendeixen m¨¦s a dirigir l¡¯empatia cap al seu grup, que religiosos i no religiosos motiven el seu altruisme en valors diferents i que fan servir criteris diferents per determinar quines accions s¨®n immorals.

No obstant aix¨°, la idea que la religi¨® consolidava l'altruisme apareixia en diversos estudis, com els que han publicat autors com Azim Shariff, que ha repassat a la revista Science la import¨¤ncia de la fe a l'hora de mostrar-se m¨¦s gener¨®s amb els altres. En els seus treballs es posava a prova l'altruisme de la gent despr¨¦s de fer-los pensar (conscientment i inconscientment) en D¨¦u i les seves manifestacions: aquells que llegien sobre ell o en veien v¨ªdeos relacionats abans de la prova es mostraven notablement m¨¦s generosos que els que no. Les motivacions no eren la compassi¨® o l'empatia, per¨° ajudaven m¨¦s al pro?sme en tenir present la figura divina.

Per aix¨°, Shariff considera que els resultats de l'estudi en nens publicat avui "semblen superficialment contradictoris" amb el seu treball. Per¨° que s¨®n de gran import¨¤ncia: "Crec que es tracta d'unes conclusions fascinants a partir d'un esfor? impressionant. Aquest estudi ens obliga a repensar seriosament les coses a fi de conciliar el que sabem", resumeix Shariff, de la Universitat d'Oregon.

Els pares i les mares m¨¦s religiosos creuen que els seus fills s¨®n els m¨¦s solidaris; els experiments van mostrar que era just a l¡¯inrev¨¦s

El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s explicar per qu¨¨ ateus i creients (o poc religiosos enfront de molt religiosos) actuen de forma diferent quan es tracta de pensar en els altres. Encara que no hi ha respostes concloents, tant Shariff com Decety al¡¤ludeixen a una certa llic¨¨ncia moral que s'atorguen aquells que ja resen pels altres: si ja cobreixo el contingent de generositat a la meva parr¨°quia, aix¨° m'eximeix d'haver de ser altruista amb desconeguts. "?s un pensament mental particularment interessant: fent alguna cosa b¨¦, que ajuda a enfortir la nostra pr¨°pia imatge positiva, es desinhibeix el comportament egoista i, per tant, som m¨¦s propensos a prendre decisions immorals", explica Decety, un dels experts m¨¦s importants en empatia. Aix¨° pot explicar per qu¨¨ els nens criats en llars religioses, que es perceben com m¨¦s sensibles i justs, s¨®n, de fet, els menys altruistes entre els seus companys de classe.

Shariff, m¨¦s cr¨ªtic, considera que aix¨° t¨¦ una lectura al rev¨¦s. "Es limiten a una classe espec¨ªfica de generositat espont¨¤nia. ?s possible que alg¨² sigui enormement altruista donant el 20% dels seus guanys a la caritat. I com que ha estructurat el seu altruisme d'aquesta manera, no se sent obligat a donar diners a un captaire que demana al carrer de forma espont¨¤nia, o a un psic¨°leg que els d¨®na l'oportunitat de compartir amb alg¨² en un experiment".

En la par¨¤bola de Jes¨²s que va recollir Lluc als Evangelis era un sacerdot qui passava de llarg davant el necessitat i ¨²nicament es va aturar el samarit¨¤. Per¨° no sabem qui era m¨¦s religi¨®s dels dos, ni si aix¨° va tenir-hi alguna cosa que veure.