Un informe oficial veu ¡°altament probable¡± que Neruda fos assassinat

Un document oficial del Ministeri de l'Interior del Govern de Xile reconeix per primera vegada que ¨¦s molt possible que Pablo Neruda fos assassinat. Segons el document, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, el poeta i premi Nobel de Literatura (1971) no va morir ¡°a conseq¨¹¨¨ncia del c¨¤ncer de pr¨°stata que patia¡±, sin¨® que ¡°resulta clarament possible i altament probable la intervenci¨® de tercers¡±. Neruda va morir el diumenge 23 de setembre del 1973 a dos quarts d'onze de la nit a la Cl¨ªnica Santa Mar¨ªa de Santiago de Xile. Aquell dia, segons ¡°est¨¤ acreditat en el proc¨¦s¡±, afirma el document oficial, li van aplicar una injecci¨® o li van fer ingerir alguna cosa que suposadament va precipitar la seva mort, sis hores i mitja m¨¦s tard. Tot aix¨°, poques hores abans que el Nobel marx¨¦s en avi¨® cap a M¨¨xic, on, com diu el text del ministeri, possiblement anava a liderar un govern a l'exili per denunciar l'actuaci¨® del general Augusto Pinochet, que havia fet el cop d'Estat l'11 de setembre.

Aquestes s¨®n les principals conclusions del document que el Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior de Xile va enviar al magistrat Mario Carroza Espinosa, encarregat de la investigaci¨® de la mort de Pablo Neruda (1904-1973). El document, amb data de 25 de mar? del 2015, forma part de la reserva del sumari n¨²mero 1.038-2011. Es tracta de la principal revelaci¨® inclosa en la nova biografia de Neruda, escrita per l'historiador alacant¨ª Mario Amor¨®s i titulada Neruda. El pr¨ªncipe de los poetas. El llibre el publicar¨¤ Ediciones B dimecres que ve a Espanya i el dia 23 es publicar¨¤ a Xile.

Encara que el jutge Carroza Espinosa reconeix la s¨¨rie de coincid¨¨ncies i les proves testimonials i documentals que porten el Govern a dictaminar l'alta probabilitat d'un assassinat, el magistrat no n'estar¨¤ segur al cent per cent fins que no tingui les proves cient¨ªfiques que ho corroborin: ¡°Nosaltres sempre hem anat en aquesta l¨ªnia que hi va haver alguna cosa estranya en els ¨²ltims dies. Neruda tenia c¨¤ncer, per¨° no estava ag¨°nic, ni en fase terminal. Per¨° el 23 de setembre el seu mal estat de salut es va accelerar de sobte i va morir al cap de sis hores¡±. Tot i aix¨°, hi ha una pen¨²ltima troballa, i el jutge espera: ¡°Estic a l'espera del resultat d'una ¨²ltima prova cient¨ªfica revelada al maig. Es tracta d'un bacteri, el germen de l'estafilococ daurat, trobat al cos del poeta. Encara estic recollint antecedents¡±. Es tracta d'un bacteri ali¨¨ als tractaments del c¨¤ncer, un microorganisme que alterat pot ser altament t¨°xic i pot accelerar la mort en qualsevol persona.

El xofer del poeta

El cas Neruda es va obrir el 2011, quan el xofer del poeta, Manuel Araya, va denunciar l'assassinat. Llavors, el Partit Comunista de Xile va presentar una querella. Es va demanar l'exhumaci¨® del cad¨¤ver, que es va fer el 8 d'abril del 2013. La investigaci¨® cient¨ªfica es va encarregar a un equip d'especialistes internacionals que el 8 de novembre d'aquell mateix any va dictaminar que no havien trobat agents ni subst¨¤ncies estranyes d'enverinament al cos del poeta. "Hem arribat a una conclusi¨® t¨¨cnica i cient¨ªfica que s'ha de complementar amb la investigaci¨® judicial. La veritat final la determinar¨¤ el jutge Mario Carroza. El que nosaltres hem determinat ¨¦s que ¡®no hem trobat restes de ver¨ª¡¯, per¨° aix¨° no vol dir que no hagi estat enverinat i un altre equip amb altres t¨¨cniques pugui trobar restes¡±, afirma el forense espanyol Francisco Etxeberria, que va participar en la investigaci¨® del 2013. El mar? del 2015 el Govern xil¨¨ va lliurar el seu informe d'¡°altament probable intervenci¨® de tercers¡±, que est¨¤ a la reserva del sumari, i al maig una nova prova cient¨ªfica va detectar el germen de l'estafilococ daurat l'entrega de resultat del qual t¨¦ com a termini el mar? del 2016.

Etxeberria, acad¨¨mic de la Facultat de Medicina de la Universitat del Pa¨ªs Basc, que tamb¨¦ participa en aquesta segona prova pericial, amb metges forenses i experts internacionals de pa?sos com els Estats Units, el Canad¨¤, Espanya i altres pa?sos europeus, assegura que aquesta nova hip¨°tesi la va acceptar el jutge Carroza Espinosa tenint en compte la concatenaci¨® de coincid¨¨ncies i persecucions viscudes per Pablo Neruda despr¨¦s del cop d'Estat de Pinochet, especialment aquell diumenge de la seva defunci¨®. ¡°Aquell dia est¨¤ nom¨¦s a la cl¨ªnica, on ja fa cinc dies que hi ¨¦s, el seu estat empitjora, truca a la seva dona, Matilde Urrutia, perqu¨¨ hi vagi immediatament perqu¨¨ diu que li han aplicat alguna cosa i no es troba b¨¦. Al final mor poc despr¨¦s, davant la sorpresa de tothom, en una cl¨ªnica bona, i es crea tota sospita¡±, recorda Etxeberria. Pel que fa a la nova prova, el metge afegeix que ¡°si la veritat ¨¦s que el germen de l'estafilococ daurat ¨¦s m¨¦s o menys com¨², alterat i aplicat en altes dosis pot produir la mort d'una persona¡±.

El que l'equip cient¨ªfic analitza ara ¨¦s una cosa in¨¨dita en la ci¨¨ncia forense, explica Etxeberria: ¡°Intentarem identificar l'ADN d'aquest estafilococ daurat. ?s a dir, establir si ¨¦s el com¨² de l'¨¨poca i la zona, o si ha estat manipulat. Hi ha antecedents d'aix¨° en arsenals militars que han alterat la soca. El que busquem ¨¦s molt dif¨ªcil: si fos un estafilococ alterat mirarem d'identificar l'arsenal o el pa¨ªs d'on va poder haver estat manipulat¡±. A m¨¦s, recorda Etxeberria, hi ha l'antecedent de la mort de l'expresident xil¨¨ Eduardo Frei el gener del 1982, quan va ser intervingut d'una h¨¨rnia de hiat i dies despr¨¦s la seva salut va empitjorar i va morir r¨¤pidament i s'ha parlat d'enverinament.

El bi¨°graf

La hist¨°ria d'aquella pen¨²ltima sospita en el cas de Pablo Neruda l'explica Mario Amor¨®s, el seu bi¨°graf: ¡°El cap de l'?rea Jur¨ªdica del Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior, Rodrigo Lled¨®, va donar a con¨¨ixer, al maig, el resultat de l'informe prote¨°mic d'an¨¤lisi de les restes del poeta que el doctor Aurelio Luna, catedr¨¤tic de Medicina Legal i Forense de la Universitat de M¨²rcia, havia lliurat al magistrat Carroza. La per¨ªcia buscava establir possibles ¡®agents externs¡¯ que van poder ser subministrats i haver accelerat la seva mort¡±. El metge espanyol va detectar l'estafilococ daurat i aquest ¨¦s el resultat de laboratori que espera el magistrat Mario Carroza per dictar sent¨¨ncia.

Segons l'informe del Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior de Xile, el dia anterior al viatge de Neruda a M¨¨xic, el poeta ¡°mor, imputant-se com a causa de mort, sense m¨¦s ex¨¤mens ni verificacions, el c¨¤ncer que patia. No obstant aix¨°, ¨¦s possible preguntar-se si la malaltia assisteix com a causa efectiva en la mort o com a mera justificaci¨® d'una mort abrupta, l'objectiu de la qual era impedir el viatge de Pablo Neruda a M¨¨xic¡±.

A l'agost, explica Amor¨®s, la investigaci¨® judicial ja acumulava m¨¦s de 2.400 p¨¤gines distribu?des en set volums, i ¡°el quadern separat d'informes i per¨ªcies sumava gaireb¨¦ 900 p¨¤gines en tres volums¡±.

Quatre anys i mig ha trigat el bi¨°graf a estudiar la vida de Neruda. I quatre anys i mig ha trigat la investigaci¨® judicial. Aviat, diu l'escriptor, ¡°l'equip internacional de cient¨ªfics dir¨¤ si va haver-hi intervenci¨® de terceres persones en la mort del poeta, ¨¦s a dir, si la dictadura de Pinochet va perpetrar l'assassinat de Pablo Neruda a trav¨¦s d'una injecci¨® letal. Tot estava preparat per al seu viatge a M¨¨xic, com m'ha explicat l'ambaixador mexic¨¤ de llavors, Gonzalo Mart¨ªnez Corbal¨¢, i a l'exili el poeta s'hauria convertit en la principal veu de den¨²ncia de la junta militar. Neruda nom¨¦s tenia 69 anys i un mes abans l'ur¨°leg que l'atenia li havia concedit una esperan?a de vida d'uns cinc anys en funci¨® del c¨¤ncer de pr¨°stata que patia. Aix¨ª ho va dir en una infinitat d'ocasions Matilde Urrutia, la seva dona. El cop d'Estat i la derrota de la Unitat Popular, la mort del president Salvador Allende i la persecuci¨® contra els seus companys, la magnitud de la qual va descobrir finalment, el van abocar a una agonia f¨ªsica i emocional terrible".

Les proves testimonials i els fils dels fets d'aquells dies condueixen al diagn¨°stic del Govern xil¨¨. No obstant aix¨°, aquell 23 de setembre del 1973, especialment aquella, tarda est¨¤ borrosa, plena d'inc¨°gnites. Ning¨² recorda quin metge va poder haver aplicat o donat a Neruda aquella subst¨¤ncia. El que sembla provat ¨¦s que la salut del poeta es va agreujar despr¨¦s d'una injecci¨® i, com assenyala el document oficial, sis hores despr¨¦s va morir.