El misteri¨®s poder de l¡¯¡®ayahuasca¡¯

Jaume V. va comen?ar a consumir pasta base quan ja era gran. Tenia uns 47 anys i havia estat director general de diverses empreses. El seu negoci va fer fallida, es va divorciar i van comen?ar els problemes. Es va ajuntar amb qui no tocava i la vida se li va anar escolant lentament. Giovanna Valls (Par¨ªs, 1963) va passar en pocs anys d'esnifar una ratlla d'hero?na en una festa a Par¨ªs a trobar-se tirada a l'antic barri de Can Tunis de Barcelona mentre alg¨² li punxava el bra?. Durant la seva caiguda va malviure robant en centres comercials i va contreure el virus de la SIDA, la tuberculosi i hepatitis. I quan el 2004 alg¨² ja devia estar gravant el nom de tots dos en alguna l¨¤pida del cementiri de Barcelona, la vida del Jaume i la Giovanna es van creuar en un petit poble de l'Amazones, al costat del riu Mapi¨¢. Esgotades totes les vies tradicionals de rehabilitaci¨®, van decidir participar en un tractament experimental per tractar les addiccions a trav¨¦s de l'ayahuasca. Durant vuit mesos en van estar consumint de forma controlada amb un grup d'ind¨ªgenes i altres pacients d'Espanya. Hi van intervenir molts factors, per¨° tots dos es van salvar.

Va ser l¡¯eina que em feia falta despr¨¦s de tantes cl¨ªniques i desintoxicacions¡±, explica Giovanna Valls

Des de llavors, el Jaume i la Giovanna, escriptora i germana del primer ministre franc¨¨s, Manuel Valls, prenen ritualment i de forma peri¨°dica aquesta droga vision¨¤ria, l'¨²s de la qual s'ha disparat en els ¨²ltims anys a Occident ¨Cnormalment les persones que en consumeixen tenen un perfil sociocultural alt¨C amb l'augment de corrents espirituals com la meditaci¨®. L'ayahuasca ¨¦s una mena d'infusi¨® que resulta de la decocci¨® d'una liana amaz¨°nica anomenada?Banisteriopsis caapi amb altres plantes que poden contenir DMT, l'element qu¨ªmic que produeix les visions. Per separat no tenen cap efecte, per¨° juntes indueixen estats de consci¨¨ncia alterada que esgl¨¦sies amaz¨°niques com el Santo Daime utilitzen amb finalitats religioses o espirituals.

No obstant aix¨°, m¨¦s enll¨¤ de l'esfera ritualista ¨Ccada cap de setmana es pot trobar a Madrid o Barcelona una cerim¨°nia¨C deixa al descobert indrets amb informaci¨® de l'inconscient i ¨¤rees del cervell que faciliten alguns tractaments psiqui¨¤trics, com les addiccions, la depressi¨® i l'estr¨¨s posttraum¨¤tic. Les ¨²ltimes investigacions, en bona part realitzades a Espanya ¨Con el seu consum transcorre en una llacuna legal¨C, han obert l'exploraci¨® d'aquesta subst¨¤ncia per la via cient¨ªfica.

Josep Maria F¨¢bregas, psiquiatre expert en addiccions i director de la cl¨ªnica CITA?(Centre d'Investigaci¨® i Tractament de les Addiccions), va descobrir la planta ara fa m¨¦s de dues d¨¨cades, durant una estada a la selva amaz¨°nica. I aix¨° va derivar en importants estudis publicats en diverses revistes, com Drug and Alcohol Dependency?o Plos One,?sobre els seus usos terap¨¨utics. ¡°Em va permetre observar que tenia aplicacions per a casos refractaris a ter¨¤pies convencionals. D'una manera molt artesanal vam introduir la possibilitat que es pogu¨¦s convertir en una opci¨® terap¨¨utica. Els resultats ens van animar m¨¦s i es va acabar creant una estructura professional per poder utilitzar aquestes capacitats¡±, assenyala.

L¡¯¡®ayahuasca¡¯ no ¨¦s una droga recreativa i el seu consum a Espanya s¡¯emmarca en un buit legal

Aix¨ª, desvinculada completament del centre de Barcelona, es va crear l'Institut d'Etnopsicologia Amaz¨°nica Aplicada (Ideaa), una mena de cl¨ªnica/campament en plena conca de l'Amazones on uns 150 pacients ¨CValls va escriure aqu¨ª Aferrada a la vida (RBA, 2014), un llibre sobre la seva experi¨¨ncia¨C?van passar temporades rebent una ter¨¤pia alternativa. ¡°Va ser l'eina que em feia falta despr¨¦s de tantes cl¨ªniques i desintoxicacions. Em va obrir el cervell en canal i va fer que em vei¨¦s a mi mateixa i pogu¨¦s comen?ar pel perd¨®¡±, assenyala Valls des del jard¨ª de casa seva, a Barcelona.

Els resultats en la resta de pacients van ser ¡°molt encoratjadors¡±, segons F¨¢bregas. Per¨° no hi ha dades precises sobre el percentatge d'¨¨xit. Jaume V. recorda com 14 de les 16 persones que van conviure amb ell durant tres mesos fa 10 anys han recuperat una vida normal, lluny de l'addicci¨® (un d'ells va morir i a l'altre li va perdre la pista). ¡°En psiquiatria utilitzem f¨¤rmacs de fa 60 anys. El Prozac ja fa 40 anys que ¨¦s al mercat; el Valium, 60¡­ Seguim tractant s¨ªmptomes i sent incapa?os de modificar situacions de base. Les subst¨¤ncies vision¨¤ries podrien ser una opci¨® per aconseguir-ho. Avui dia s'estan iniciant en molts pa?sos estudis per implementar aquestes t¨¨cniques com a ter¨¤pia¡±.

Jordi Riba, doctor en Farmacologia i responsable del grup de neuropsicofarmacologia de l'Institut d'Investigaci¨® Hospital de Sant Pau, fa 20 anys que estudia l'ayahuasca. Acaba de col¡¤laborar en un estudi publicat a la?Revista Brasileira de Psiquiatria en el qual es va administrar aquesta subst¨¤ncia a pacients amb casos de depressions refract¨¤ries a tractaments convencionals. Els f¨¤rmacs tradicionals triguen dues o tres setmanes a fer efecte, mentre que en aquest cas despr¨¦s d'una dosi ¨²nica al cap de poques hores ja es va veure una notable millora que es va mantenir fins als 21 dies. A la vista d'aquests resultats, tamb¨¦ s'han comen?at a utilitzar en casos d'estr¨¨s posttraum¨¤tic i en rehabilitaci¨® de presos a les presons brasileres.

Part de l'explicaci¨® d'aquests resultats ¨¦s que l'alcaloide principal d'aquesta mescla accedeix al cervell i s'uneix a unes prote?nes que estan presents en algunes neurones. D'aquesta manera activa determinades ¨¤rees del cervell situades a la frontera entre la part emocional i la cognitiva. Aix¨° es traduiria en la capacitat de recuperar records amb un alt contingut emocional i poder observar-los amb una certa dist¨¤ncia. ¡°Vam obtenir una imatge de l'activaci¨® del cervell al c¨°rtex frontal, l'am¨ªgdala i l'hipocamp. Aquestes ¨¤rees s'encarreguen del processament emocional, de la mem¨°ria i de la interrelaci¨® de la informaci¨® emocional amb la cognitiva. I durant els efectes, segons vam poder veure als esc¨¤ners abans i despr¨¦s de les sessions, es produeix un augment de transfer¨¨ncia d'informaci¨® entre aquestes ¨¤rees¡±, assenyala Riba.

Segons els ¨²ltims estudis,? permet recuperar records amb un alt contingut emocional i poder observar-los amb una certa dist¨¤ncia

L'ayahuasca no ¨¦s una droga recreativa. Segons l'¨²ltim estudi del psic¨°leg i doctor en Farmacologia Jos¨¦ Carlos Bouso, l'edat d'inici es produeix al voltant dels 35 anys i no es busquen sensacions noves, sin¨® m¨¦s aviat respostes a traumes o problemes mal resolts. Per¨° els efectes de l'ayahuasca s¨®n molt potents. ?s impossible prendre aquesta subst¨¤ncia sense alg¨² que supervisi l'experi¨¨ncia. Fins ara, les escasses morts que s'han registrat no han estat mai pels seus efectes, sin¨® per accidents derivats d'haver-ne consumit en un entorn que no fos segur. ¡°A Sud-am¨¨rica tamb¨¦ hi ha hagut alguns casos d'intoxicaci¨®, per¨° ¨¦s dif¨ªcil saber qu¨¨ es va ingerir exactament. Tamb¨¦ pot haver-hi interaccions perilloses amb altres f¨¤rmacs que alg¨² pot estar consumint. S'han descrit reaccions de por i p¨¤nic durant l'experi¨¨ncia. A m¨¦s, hi ha un cert increment de la pressi¨® arterial i la freq¨¹¨¨ncia card¨ªaca, aix¨ª que alg¨² que pateixi del cor no seria recomanable que en prengu¨¦s¡±, adverteix Riba.

Fora de l'entorn cient¨ªfic, l'¨²s de l'ayahuasca presenta moltes ambig¨¹itats legals. L'ONU, a trav¨¦s de la Junta Internacional de Fiscalitzaci¨® d'Estupefaents (JIFE), no la regula. No obstant aix¨°, s¨ª que penalitza la DMT, la subst¨¤ncia que cont¨¦. Fran?a ¨¦s l'¨²nic pa¨ªs del m¨®n on es prohibeix, no pels seus efectes, sin¨® per la seva vinculaci¨® a una secta. En pa?sos com el Brasil, els EUA i Holanda, est¨¤ reconeguda pel seu ¨²s religi¨®s i en la majoria, com Espanya, es troba en situaci¨® de buit legal. Justament, des del 2009 hi ha hagut unes 40 detencions, fruit d'haver interceptat en duanes espanyoles recipients amb aquesta subst¨¤ncia. No obstant aix¨°, nom¨¦s una d'aquestes imputacions ha acabat en condemna (despr¨¦s d'arribar a un pacte amb el fiscal per no ingressar a la pres¨®). La majoria de vegades es tracta de gent que volia fer una cerim¨°nia i la policia ha intervingut l'enviament i s'ha presentat a casa seva com si fos un treballador de Correus. En signar el paquet, queda detingut.

Una cerim¨°nia ¨CCatalunya n'¨¦s un dels epicentres a Espanya¨C consisteix en una trobada de gent de mitjana edat, moltes vegades tots vestits de blanc, reunits qualsevol cap de setmana per prendre aquesta infusi¨®. Generalment hi ha un guia (molts v¨¦nen un temps expressament per oficiar-les) que dirigeix el ritual i alguns dels assistents que vigilen que tothom estigui b¨¦ (els anomenats fiscals). Els participants tanquen els ulls i romanen unes sis hores fent el treball sense parlar amb ning¨².? Benjamin De Loenen ¨¦s el director executiu d'ICEERS, una fundaci¨® que promou la investigaci¨® de plantes amb propietats psicoactives d'¨²s tradicional i la seva potencial integraci¨® com a eines terap¨¨utiques. ¡°L'¨²s de l'ayahuasca a Espanya ja fa uns 25 anys que es fa, no ¨¦s nou. Per¨° ara s'ha tornat m¨¦s conegut. Hi ha un inter¨¨s a fer treballs [aix¨ª es diu una sessi¨®] d'autoconeixement i cada vegada acudeixen m¨¦s persones a aquestes cerim¨°nies. Per¨° segueixen sent grups privats on la gent participa. No hi ha gaire fenomen comercial¡±. L'avan? significatiu, no obstant aix¨°, s'ha produ?t en el seu vessant m¨¨dic i farmacol¨°gic. I, sobretot, en l'estranya circumst¨¤ncia que una droga ancestral amaz¨°nica penetri a l'Europa del segle XXI.