Carlos Zan¨®n: ¡°Si avui dispares per l¡¯esquena, no passa res¡±

¡°Que l'est¨¤ molestant aquest individu?", interromp en el que ¨¦s una broma per¨° que ho sembla menys des de la corpul¨¨ncia i les ulleres i el vestit negres del cantant Loquillo just abans de saludar el seu amic Carlos Zan¨®n, per alleujament de l'interlocutor de l'escriptor. Passa al mateix bar en qu¨¨ un Rei Melcior de gran magatzem es planteja amb regust su?cida retardar la fugida amb la seva nova amant i una bossa amb diners il¡¤legals que l'atzar ha posat a les seves mans per acomiadar-se de la seva fins llavors madura companya separada i amb fill. La del rei ¨¦s una decisi¨® fruit de les dificultats de comunicaci¨® entre les persones, d'aquella impossibilitat d'estimar i ser estimats que, esclar, nom¨¦s portar¨¤ la desgr¨¤cia. El que li passa al Melcior de lloguer no ¨¦s gaire diferent del que viuen la majoria dels seus col¡¤legues protagonistes que naufraguen pels 14 relats de regust negre, de forta c¨¤rrega emotiva i entrella?ats que conformen el nou llibre de Zan¨®n, Marley estaba muerto (RBA), nou t¨ªtol despr¨¦s de la seva premiad¨ªssima novel¡¤la Yo fui Johnny Thunders.

"Ser estimat per la persona err¨°nia ¨¦s una constant de les meves novel¡¤les, on tothom ¨¦s v¨ªctima d'alg¨² i, al seu torn, botx¨ª d'alg¨² altre; per a mi, en no tenir d¨¦u, les hist¨°ries d'amor s¨®n la manera de redempci¨®: un se salva en la mesura que tens alg¨² que t'estima; si no t'estimen no existeixes, no hi ha miralls on mirar-se", reflexiona Zan¨®n (Barcelona, 1966), desenfundat r¨¤pid, com en els seus mitificats westerns, en qu¨¨ va buscar de nen par¨¤metres dels quals no el podia proveir una fam¨ªlia que era gaireb¨¦ un matriarcat al seu barri del Guinard¨®. "Ens falten models de conducta on reflectir-se, tot s'hi val avui perqu¨¨ del que es tracta ¨¦s de triomfar; en els westerns tu sabies que no podies disparar per l'esquena; avui fer-ho no importa: robes i amb mala sort, si t'enxampen, potser et cauen tres anys de pres¨®; despr¨¦s ja ning¨² se'n recorda i tu tens el bot¨ª".

Sacsegen els relats de la suposada cinquena incursi¨® de Zan¨®n en el g¨¨nere negre perqu¨¨ els seus personatges s¨®n d'una marginalitat massa propera al lector: gent sense subsidi d'atur, matrimonis que malviuen en separar les seves economies, esposes maltractades, el retorn a casa dels pares ancians i, a sobre, escanyar la seva pensi¨®... "Mai solc posar-los jugant-se deliberadament la vida, ni dormen al carrer i si es droguen ho fan m¨¦s per gust que per depend¨¨ncia¡­ S¨ª, viuen en un m¨®n sense d¨¦u per¨° la gent t¨¦ fe en certa redempci¨®". Per aix¨° no es rebel¡¤len i assumeixen submissament el seu dest¨ª? "?s que els enemics avui no sabem qui s¨®n o s¨®n massa forts per a nosaltres; a m¨¦s, el sistema ha instaurat un m¨®n en qu¨¨ cada persona ¨¦s el seu propi tir¨¤: si has fracassat ¨¦s perqu¨¨ no has estudiat, no tens l'actitud positiva... ?s el parany perfecte¡­ El protagonista del relat Armagedon vol matar la seva fam¨ªlia perqu¨¨ no suporta el dolor d'estar separats i no poder mantenir-los, no per una altra cosa". Tampoc demanen tant els seus personatges: "Demanden un salari m¨ªnim emocional, normalitat: casa, feina, alg¨² que els estimi¡­ Que la vida els passi per damunt sense que els faci gaire mal".

Un se salva en la mesura que tinguis alg¨² que t'estimi¡±

Recorda, a m¨¦s, Zan¨®n que vivia amb els seus pares i els quatre avis: "Sempre hi havia alg¨² a casa, era una estructura familiar que ens protegia i que ara no existeix: avui els tens a la resid¨¨ncia i per pagar-ho has de treballar 24 hores¡­ Es absurd: cal trencar amb aix¨°, es desballesten moltes coses Un discurs conservador? Potser s¨ª en l'aspecte social per¨° no en l'econ¨°mic".

Les hist¨°ries s¨®n tan v¨ªvides que no poden haver estat prefabricades amb l'ofici: han estat emmagatzemades per un Zan¨®n que encara viu al Guinard¨®. "Busco una literatura emocional; m¨¦s l'emoci¨® que la t¨¨cnica: escriure un conte perfecte sense cor no m'interessa". I en aquesta l¨ªnia, la idea que podria ser escriptor en qualsevol part ja no ¨¦s tan ferma com va pensar. "M'he adonat que el territori ¨¦s m¨¦s important del que mai vaig imaginar; avui s¨®c m¨¦s de Barcelona que abans d'aquests llibres; el que passa ¨¦s que no em considero patriota, em sento m¨¦s meva la fam¨ªlia, els amics, els llibres i els meus discos". I amb ells es parapeta del temps: "No crec en banderes per¨° s¨ª que seria necessari un refer¨¨ndum per saber qu¨¨ vol la gent i aix¨ª saber a qu¨¨ atenir-nos".

Una accelerada descripci¨® de la gent del Guinard¨® o el relat T¨ªo Noel Loco podrien passar, en prova cega de sabor literari, per estampes o aventis de Juan Mars¨¦, amb qui es compara Zan¨®n, igual que se l'aparella amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. "S¨®c m¨¦s proper al primer per estil i mirada que al segon, tot i que del pare de Carvalho em subjuga la seva condici¨® de gran poeta i aquella capacitat de baixar al carrer i captar una instant¨¤nia social que acabar¨¤ ratificant-se al cap de pocs anys".

Aqu¨ª entra tamb¨¦ el vessant de bard de qui t¨¦ el doble de llibres de poesia que de lladres i serenos: "Vaig comen?ar amb els versos als 22 anys; la poesia ¨¦s intensitat i emoci¨® en poques paraules; ¨¦s revelaci¨®, imatges que diuen m¨¦s que la prosa; no vull renunciar a la meva mirada, que ¨¦s la de poeta", reivindica. No hi ha en Zan¨®n mai, a m¨¦s, gaire sang. Menys en aquests relats: ni un assassinat, ni un sol tret en 231 p¨¤gines; per no haver-n'hi, ni apunten els policies. Cada vegada n'hi ha menys¡­ "Aspiro a ser escriptor sense encasellar-me en un g¨¨nere: vaig comen?ar amb aquest g¨¨nere perqu¨¨ en el meu primer llibre, Tarde, mal y nunca, per sortir d'un bloqueig se'm va acudir posar-hi un cad¨¤ver i l'editorial em va classificar com a polic¨ªac, per¨° jo vull estirar la goma al m¨¤xim". Per la qual cosa, que salti a la literatura sense qualificatius en breu "no em sorprendria gens", reconeix.

La seva heterod¨°xia ¨¦s tal que en els relats apareixen fins i tot espectres, que en un s¨®n els seus familiars morts. Un mestissatge que creu que li conv¨¦ al g¨¨nere. "La hibridaci¨® ¨¦s a l'ADN mateix de la novel¡¤la negra, considerada sempre un subg¨¨nere; Fred Vargas o John Connolly li fan un gran favor amb el seu element fant¨¤stic i aquell ductilitat tamb¨¦ permet que autors de qualitat entrin en el g¨¨nere¡­ Con aix¨°, la novel¡¤la negra ¨¦s avui l'¨²nica branca de la literatura que ha plantat cara a la televisi¨®¡­ Fins i tot l'ha obligat a fer literatura: aqu¨ª hi ha True detective".

Sense crims, tots els relats transcorren per Nadal. "El Nadal mola. Per Nadal vas ser feli?. De menut. Vas creure que tothom podia estimar-se", diu un personatge. "La festivitat fa de caixa de resson¨¤ncia de tot el que volia dir: no ¨¦s el mateix passar sol el 21 de maig que el 31 de desembre", afirma qui reconeix que de petit se sentia a?llat, sol, ("vivia en un carrer sense sortida, amb gent molt m¨¦s gran que jo i no tenia gaires contactes amb nens de la meva edat"). El va ajudar a sortir de tot aix¨° la m¨²sica, primer de jove (va formar part del grup Alicia Golpea als 90) i ara esquitxa les p¨¤gines amb lletres i int¨¨rprets com potser ning¨² ha fet en el g¨¨nere: Lou Reed, Lennon, Elvis¡­ "La m¨²sica em va ajudar, connecta amb tu emocionalment i et rescata¡­ He intentat aix¨° al llibre, fins i tot hi ha fragments que volen tenir una cad¨¨ncia de dos minuts de can?¨®". Ho aconsegueix. I, a sobre, ja no est¨¤ sol, t¨¦ el seu salari m¨ªnim emocional: lectors i un amic que li espera recolzat a la barra del bar.