Jo prohibiria l¡¯onada al Camp Nou

El Camp Nou no ha estat mai un estadi violent, m¨¦s aviat al contrari; se l¡¯ha acusat precisament de ser poc intimidador, massa tranquil i manyac, i a vegades fins i tot de molt dispers. Nom¨¦s hi ha una certa unanimitat a xiular l¡¯¨¤rbitre o quan el Bar?a juga contra el Madrid. No es recorden incidents greus des que durant el mandat de Laporta es van eradicar els radicals, sobretot els Casuals. Les fam¨ªlies van tornar al camp i no hi ha hagut cap m¨¦s alarma que la fomentada per declaracions sorprenents, com la de Rosell ¡ª¡°prefereixo que es digui ¡®Rosell no deixa entrar un nen¡¯ que ¡®Rosell ha matat un nen¡¯¡±¡ª, quan per una q¨¹esti¨® de seguretat es va decidir controlar l¡¯entrada dels menors de set anys.

La gent blaugrana aplaudeix, pateix, discuteix i polemitza per l¡¯alineaci¨® si escau. Acostumada a la pluralitat, l¡¯afici¨® no t¨¦ gaires problemes de conviv¨¨ncia i assumeix que les declaracions institucionals i la c¨¤rrega simb¨°lica de l¡¯estadi varien en funci¨® del perfil del consell directiu, sense que cap d¡¯ells hagi oblidat que el Barcelona ¨¦s un club catal¨¤. Fins i tot Messi crida ¡°Visca el Bar?a i visca Catalunya!¡±. El Bar?a t¨¦ un marcat car¨¤cter popular, integrador i contemporani des dels anys vint, i es va polititzar especialment a partir de la dictadura de Primo de Rivera quan es va tancar Les Corts per haver xiulat la Marcha Real. La situaci¨® pol¨ªtica del pa¨ªs, per tant, sempre es manifesta d¡¯alguna manera al Camp Nou.

Ara mateix se senten c¨¤ntics d¡¯independ¨¨ncia quan es compleix el minut 17.14 de cada partit i es veuen moltes estelades com a mostra d¡¯una tend¨¨ncia pol¨ªtica, i tamb¨¦ com a reivindicaci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨® des que han estat considerades una bandera ¡°inapropiada¡± per la UEFA. Als culers els empipa molt que els fiscalitzin, i m¨¦s l¡¯administraci¨® esportiva, perqu¨¨ segurament no hi ha una instituci¨® al m¨®n que tingui un control social m¨¦s gran, tot i saber-se que avui dia nom¨¦s se¡¯n pot ser president si es tenen molts milions per avalar (uns 80 ara mateix, el 15% del pressupost) i que les quotes dels abonaments han passat del 85% al 12% en 30 anys.

Al mateix temps, per¨°, no hi ha cap club al m¨®n l¡¯activitat del qual estigui condicionada per la den¨²ncia de socis an¨°nims, de noms ben catalans com ara Vicen? Pla, Oriol Giralt o Jordi Cases. Molts aficionats estan segurs que aquests socis no actuen sols, sin¨® que responen a determinats interessos, formant part de les lluites ca?nites entre directives, tot i que mai no se n¡¯hagi pogut treure l¡¯entrellat. D¡¯aqu¨ª ve que els barcelonistes sospitin ara que la den¨²ncia de la bielorussa Anna Bordiugova contra les estelades i les multes de la UEFA, sorprenents si es tenen en compte els informes dels delegats europeus als partits, ha estat indu?da per alg¨² que li vol mal al Bar?a.

Hi ha qui s¡¯ensuma que al darrere hi ha les pressions del govern espanyol, molt cr¨ªtic amb l¡¯exhibici¨® de banderes sobiranistes, de la mateixa manera que tamb¨¦ va posar el crit al cel per xiular l¡¯himne espanyol al Camp Nou a la final de l¡¯¨²ltima Copa. Al barcelonisme no li agrada aquest intervencionisme, com tampoc li fa cap gr¨¤cia que s¡¯utilitzi el seu estadi com una caixa de resson¨¤ncia de les entitats sobiranistes, que van repartir m¨¦s de 30.000 estelades en el partit contra el Bate Borisov.

La gent que va al camp prefereix l¡¯espontane?tat, molt sovint m¨¦s saludable i divertida, com quan el Camp Nou va popularitzar el c¨¤ntic de ¡°Mourinho vete al teatro¡±. Si tothom hi pot dir la seva, jo tinc una proposta: prohibir l¡¯onada. No hi veig cap sentit a voler convertir la graderia en un mar, que la gent es gronxi i es mogui en una determinada direcci¨® i en el moment que toca, com si no hi hagu¨¦s ni jugadors, ni pilota ni partit. Tant me fa que s¡¯hagi importat de l¡¯hoquei sobre gel o del beisbol, i que fos molt celebrada al Mundial de M¨¨xic 86, per¨° l¡¯onada em sembla rid¨ªcula i perillosa: la gent sua molt, pots caure i fer-te mal, i si t¡¯hi negues et miren malament, com si l¡¯estrany fossis tu. Normalment nom¨¦s es fa quan l¡¯enfrontament ja est¨¤ dat i bene?t o no passa res al camp, senyal que els que la practiquen no saben distreure¡¯s i han anat a l¡¯estadi de turisme o a passejar-se, no a animar l¡¯equip, escridassar el rival i pressionar l¡¯¨¤rbitre.

Fer l¡¯onada ¨¦s de molt mal gust, tant com haver d¡¯anar a l¡¯estadi amb un manual d¡¯instruccions per saber qu¨¨ es pot fer i qu¨¨ no, un llibre redactat d¡¯altra banda per molts que mai a la seva vida han jugat un partit de futbol ni han set de cap equip.