Illes plenes de cine

Sovint, les illes Balears han tengut poca fortuna a l¡¯hora de construir la seva biografia cinematogr¨¤fica, de cedir el cos i ¨¦sser el paisatge de suport dels films. ?s ver que hi ha hagut pluja fina i continuada de pel¡¤l¨ªcules externes ¨Cpocs documentals condrets¨C que han usat redols del seu territori per a localitzacions. Tamb¨¦ s¡¯han digerit hist¨°ries nostrades i perfilat protagonistes nadius o residents.

Potser hi ha qui queda conformat amb peces centrals com Bearn o la sala de las mu?ecas?(1983), la mirada de Jaime Ch¨¢varri sobre el cl¨¤ssic de Lloren? Villalonga; l¡¯inevitable Lu¨ªs G. Berlanga amb El verdugo (1963) o, tamb¨¦, el sempre curt Blai Bonet tot abra?at per Agust¨ª Vilaronga El mar (1999) i la lluminosa cinta de Rafa Cort¨¨s, Yo (2007). Per esmentar estels pocs fugissers.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta escala de colors hi ha un relat extens i refer¨¨ncies expertes a Entorn, una revista sobre el cinema ¡®illenc¡¯, un dossier obert penjat al n¨²vol, a Internet, que fa l¡¯Ajuntament de Calvi¨¤. T¨¦ veus, dades i an¨¤lisi de J.A Mendiola, Magda Rub¨ª, Joana M. Roque, Agust¨ª Aguil¨®, Juan Montes de Oca i Ignasi Pomar. Se citen i expliquen des dels films fets a l¡¯illa, a les cases de cine al?ades aposta pels films o per refugi d¡¯estrelles.

Adesiara la geografia illenca queda espipellada, amb cintes desgavellades i grans actors, a l¡¯¨¤mbit internacional, com ¨¦s el cas de la pen¨²ltima cinta, Cloud Atlas (2011) i la pret¨¨rita El mago (1968). Ressenyables. No han mancat, a carretades, els projectes frustrants, les castanyes, les pel¡¤l¨ªcules sopor¨ªferes, tamb¨¦ banals, d¡¯altres pretensioses, inintel¡¤ligibles. I pel¡¤liculetes a carretades

Mallorca i quasi sempre totes les altres terres enmig de la mar han estat disfressades d'illa grega o com ¨¦s m¨¦s com¨² de territori ignot, ex¨°tic, misteri¨®s, illot de desterrats i pirates. Per¨° Menorca ha tengut sort. Ha quedat immortalitzada ara en una pel¡¤l¨ªcula d'un director llest, many¨®s i seri¨®s, en Fernando Colomo, que han desdit el mal boc¨ª que contagia l¡¯arxip¨¨lag.

Menorca funciona com argument a Isla Bonita, el territori, la gent, l¡¯¨¤nima del paisatge contagien tot el film, obrat sense la maquin¨¤ria gegantina. L¡¯illa s¡¯assembla als actors, a l¡¯autor i ¨¦s el terreny improvisat que suporta la hist¨°ria. Celebrem-ho.

Les lletres de la vida i no el cine fantasi¨®s, roden tamb¨¦ des de Menorca. La vida dura s¡¯expressa en les cartes i les sent¨¨ncies d¡¯un resistent i perseguit, un de tants, que documenta i contextualitza Joan F. L¨®pez Casasnovas al llibre Un malson: viatge de Juan Rodr¨ªguez Niebla per les presons de Franco, que editen Luis Camarero i Xavier Castell. L¨®pez confegeix un documental escrit sobre un antic company de viatges clandestins o comunistes, activistes pioners de les associacions de ve?nats.

Niebla ¨¦s tots els presos rojos, la mem¨°ria dels humils revolucionaris republicans perdedors que no derrotats. Ajustat a la dimensi¨® no-heroica de la minuciositat, ell deixa d¡¯¨¦sser un desconegut, creix i genera respecte en la vida de les seves cartes, des de tants de centres de repressi¨®.

A m¨¦s, Manuel Cuy¨¤s, columnista a El Punt Avui ha tret L¡¯arr¨°s de la terra. Dos juliols a l'illa de Menorca (Lleonard Muntaner Editor) una compilaci¨® d¡¯articles i notes de dietari de dos juliols passats a l¡¯illa de Menorca suara. Cuy¨¤s diu la vida pl¨¤cida, experi¨¨ncia emocional, d¡¯un exsoldat a l¡¯illa del 1975. Tants de temps despr¨¦s ¨Ci sense ser soldat ni la dictadura¨C, la veu millor, tastant els menjars o xerrant amb i semblants.

Eivissa ¨Ci Formentera amb Luc¨ªa y el sexo (2001) de Julio M¨¦dem¨C desborda la seva petjada cinematogr¨¤fica. Qualitat tamb¨¦ en q¨¹esti¨®. Al sud de les Balears s¡¯ha d¡¯esmentar el cat¨¤leg gegant¨ª de cintes obrades, documentades i en xarxa, amb m¨¦s de 10.000 hores.

No ¨¦s cine, s¨®n paraules escrites les que conformen un llibre de gaireb¨¦ 480 p¨¤gines, les que usa Joan Llu¨ªs Ferrer, a Ibiza: la destrucci¨®n del para¨ªso (Qui¨¦n, c¨®mo y por qu¨¦) de Bal¨¤fia postals. El periodista, documentat, amb criteri i dits esmolats fa el que diu el t¨ªtol. Repassa i passa comptes, sense contemplacions. Els fets i el retrat final ¨Cla foto d¡¯ara, luxe, grues i exc¨¦s- s¨®n incontestables, el gui¨® repetit, un protagonista central un ample repartiment de secundaris comparses.