No ho descartin

S'ha repetit en infinitat d'ocasions que, al marge dels estralls que hagi pogut causar en la mateixa societat catalana, el proc¨¦s ha provocat una fractura en bona part de les seves formacions pol¨ªtiques (PSC, ICV, la mateixa CiU, primer, i Uni¨®, a continuaci¨®, Podemos/Podem...). Per¨° tal vegada el que molt pocs havien imaginat ¨¦s que la din¨¤mica de fractura no s'aturaria en aquest punt i continuaria, afectant fins i tot forces que s'havien alineat obertament amb l'independentisme.

?s el cas de CDC, que, d'acord amb informacions period¨ªstiques no desmentides (m¨¦s aviat revalidades pel conseller Homs, partidari de prendre repres¨¤lies contra els autors de la filtraci¨®), tamb¨¦ ha comen?at a dividir-se. Segons sembla, els sectors m¨¦s moderats d'aquesta formaci¨® estan alarmats davant la ferma determinaci¨® d'Artur Mas de pagar el que li demani la CUP, per exorbitant que sigui el preu, per mantenir-se en el poder, determinaci¨® inequ¨ªvocament manifestada en la seva acceptaci¨® de la proposta de resoluci¨® sobre l'inici del proc¨¦s cap a l'Estat catal¨¤.

El problema ¨¦s que aquests sectors no tenen prou capacitat d'influ¨¨ncia al si del partit per pressionar per un canvi en la l¨ªnia que est¨¤ marcant la direcci¨®. En aquesta tessitura, probablement tenen dipositades totes les seves esperances en el fet que des de fora es pugui produir alguna circumst¨¤ncia que modifiqui radicalment la situaci¨®. Una possibilitat ¨¦s la que assenyalava fa pocs dies Jos¨¦ Antonio Zarzalejos, en insinuar que tal vegada hi hauria els qui en el partit nacionalista acariciessin la idea que el PP ced¨ªs als cants de sirena dels sectors m¨¦s ultramuntans i decid¨ªs entrar a Catalunya com un elefant en una cristalleria a cavall de l'article 155 de la Constituci¨®. Una intervenci¨® com aquesta permetria al sobiranisme presentar-se davant els seus com a v¨ªctima de la secular intoler¨¤ncia espanyola, disfressant de derrota militar la seva derrota pol¨ªtica i reiterant, per a consum intern, consignes com ¡°hem fet tot el que hem pogut¡±, ¡°Catalunya mai havia arribat tan lluny en els seus anhels¡±, ¡°tornarem a lluitar¡±, etc.

Per¨° no descartin que, dins d'aquest mateix sector suposadament moderat de CDC, n'hi ha que tenen un pla B, que seria precisament el de la repetici¨® de les eleccions catalanes. Aix¨° significaria, amb tota probabilitat, el final de la carrera pol¨ªtica d'Artur Mas. No nom¨¦s perqu¨¨ no hi hauria manera de justificar davant la ciutadania catalana un?overbooking?com aquest d'eleccions, sin¨® potser, sobretot, perqu¨¨, si s'arrib¨¦s a aquest escenari, Mas hi compareixeria derrotat per endavant.

En primer lloc, perqu¨¨, en cas que es produ¨ªs la repetici¨®, aquesta acreditaria el frac¨¤s de l'estrat¨¨gia sencera de Mas, la qual, tenint en compte aquest desenlla?, quedaria en evid¨¨ncia que, lluny de contenir un disseny global de la situaci¨® i dels objectius ¨²ltims, no era en realitat res m¨¦s que un conglomerat d'ast¨²cies i entremaliadures diverses, orientades al l'exclusiu prop¨°sit de la seva superviv¨¨ncia pol¨ªtica. Perqu¨¨ imaginem, si no, per un moment que calgu¨¦s repetir eleccions sense haver aconseguit iniciar cap proc¨¦s constituent a Catalunya. Quin car¨¤cter caldria atribuir als comicis seg¨¹ents? El d'un plebiscit bis? Com es valoraria una hipot¨¨tica reculada de les forces independentistes? Com una correcci¨® del resultat del 27-S? Basant-se en el fet que aquest ¨²ltim hauria implicat un presumpte mandat democr¨¤tic global i el seg¨¹ent, no?

Per¨° encara pitjor seria la situaci¨® en la qual quedaria el mateix Artur Mas. Perqu¨¨ si, com anticipen les enquestes, el 20-D es produeix per fi l'anunciat sorpasso de CDC per part d'ERC, aquesta ¨²ltima de cap manera acceptaria una altra vegada una llista conjunta tipus Junts pel S¨ª, i menys una en la qual Oriol Junqueras figur¨¦s per darrere d'Artur Mas. Ara b¨¦, el seu encobriment en el n¨²mero quatre a les passades eleccions demostra que ja no est¨¤ en condicions de competir en camp obert i d'apar¨¨ixer aquesta vegada com a n¨²mero u de la llista d'un partit que, per afegit¨®, oculta, avergonyit, les seves pr¨°pies sigles. Amb aquest panorama, no li quedaria una altra que renunciar a presentar-se, moment que, segons aquesta hip¨°tesi, estarien esperant els moderats de CDC per sortir del seu particular armari. S'obriria aix¨ª la possibilitat de tornar a comen?ar la partida. ?s nom¨¦s una hip¨°tesi, certament, per¨° el notori nerviosisme de Mas i dels seus aduladors professionals en els ¨²ltims dies sembla fer-la, tirant curt, versemblant.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.