L¡¯art d¡¯empitjorar les coses

Fa dos anys era imprevisible que la deterioraci¨® i el contrasentit de la q¨¹esti¨® catalana arribessin tan lluny, per¨° ara tot ¨¦s previsible com, per exemple, que Carme Forcadell presideixi el Parlament, que es present¨¦s una proposta de resoluci¨® independentista, que PP i C¡¯s demanessin la suspensi¨® del ple per iniciar la seq¨¹¨¨ncia independentista i tamb¨¦ la decisi¨® del Tribunal Constitucional de no suspendre cautelarment el ple de dilluns. T¨¦ l¨°gica que el Constitucional argumenti que, en cas que es faci una resoluci¨® il¡¤legal, llavors haur¨¤ arribat el moment d'anul¡¤lar-la. Mentrestant, el reflux c¨ªvic ¨¦s constatable. No pocs ciutadans que van creure idealment en la Catalunya independent pensen ara que el Parlament de Catalunya no ¨¦s una llan?adora de m¨ªssils, que gran part del que est¨¤ fent Artur Mas no t¨¦ cap m¨¦s objectiu que mantenir-se en el poder sigui al preu que sigui i que les vies de fuita sobre les quals s'est¨¤ especulant parteixen d'una pol¨ªtica concebuda com l'art d'empitjorar les coses.

Concretament, t¨¦ components d'alienaci¨® el sistema tetrarca de govern que s'insinua en les especulacions d'un pacte pel qual la CUP, malgrat les seves aparents retic¨¨ncies, estigui disposat a donar-li la presid¨¨ncia a Artur Mas sempre que els seus poders ¨Ccom els d'una reina mare¨C quedin limitats per un executiu amb tres vicepresidents, eminentment Oriol Junqueras pilotant l'economia de la Generalitat. A saber, com pagar¨¤ els farmac¨¨utics o amb quin tarann¨¤ rebr¨¤ els inversors estrangers si la CUP exigeix posar fi a l'euro. Un govern de quartet accentuaria la descomposici¨® pol¨ªtica de Catalunya i l'actual moment involutiu, per contrast dram¨¤tic amb la vitalitat econ¨°mica i social de cada dia. Els historiadors recuperen la figura dels tetrarques que compartien el poder en l'Imperi rom¨¤ des dels temps de Diocleci¨¤, creador de la f¨®rmula i que va saber aprofitar-la amb ast¨²cia. Si Diocleci¨¤ va concebre la tetrarquia per parar els perses, l'aportaci¨® de la CUP t¨¦ el prop¨°sit de desacatar la norma i trencar amb el poc que queda del fair play despr¨¦s de les primeres actuacions de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. ?s clar que un Diocleci¨¤ apostant per resistir davant de l'Imperi persa no ¨¦s comparable a Artur Mas acceptant tant desmembrament del poder per, preservant-lo encara que sigui en format m¨ªnim, obrir a Catalunya les portes de m¨®n deixant enrere els seus llargs segles d'exist¨¨ncia com a part d'Espanya i, per tant, la seva perman¨¨ncia a la Uni¨® Europea.

L¡¯aportaci¨® de la CUP desacata la norma i trenca amb el poc que queda del fair play despr¨¦s de les primeres actuacions de Forcadell com a presidenta del Parlament

La rumorologia perfila la tetrarquia com un organigrama de poder executiu en qu¨¨ Artur Mas tindria una presid¨¨ncia simb¨°lica ¨Cel que a Fran?a es diu inaugurar exposicions de crisantems¨C i hi hauria tres vicepresid¨¨ncies, l'econ¨°mica per a Junqueras, una altra per a la convergent Neus Munt¨¦ procedent del sindicalisme i una altra per a Romeva, de qui no se sap gaire d'on ve ni on va. Per¨° abans s'haur¨¤ produ?t la presentaci¨® del recurs de l'Executiu de Mariano Rajoy al Constitucional, tal vegada dem¨¤ mateix. Evidentment, l'independentisme sap que es troba en un atzucac i per aix¨° espera que la Moncloa doni motiu a una reactivaci¨® emocional del que han estat els pics, ja decreixents segons les recents eleccions, de les mobilitzacions secessionistes.

Artur Mas t¨¦ desorientats, per no dir decebuts, els qui li han donat suport amb assidu?tat, m¨¦s enll¨¤ de la racionalitat i de la llei universal del sentit del rid¨ªcul, formulada per Josep Tarradellas. Ara mateix, a Junts pel S¨ª la consist¨¨ncia conceptual est¨¤ sota zero. I mentrestant, Ciutadans va augmentant notablement les expectatives de vot. D'alguna manera, C¡¯s podria ser considerat una de les obres mestres del llegat d'Artur Mas, a la manera d'aquesta forma de fer poesia que va quedar definida com una trobada atzarosa, ¡°sobre una taula de dissecci¨®, d'una m¨¤quina de cosir i un paraigua¡±. Ser¨¤ la seva pen¨²ltima aportaci¨® als annals de la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya: els seus assoliments previs han estat unes retallades socials mal fetes i pitjor explicades, deixar-se portar per ERC, aconseguir que Uni¨® se n'an¨¦s pel seu compte, posar fi a aquell instrument pol¨ªtic ben afinat que era el grup parlamentari a la Carrera de San Jer¨®nimo, fallir la confian?a del m¨®n econ¨°mic i, entre altres coses, dividir la societat catalana. En fi, res que no pugui remeiar la capacitat conciliadora de Carme Forcadell.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.