Cap frivolitat

La resoluci¨® secessionista que la coalici¨® Converg¨¨ncia/Esquerra i la CUP aprovaran avui al Parlament ¨¦s una q¨¹esti¨® molt greu i d'implicacions perilloses per a la nostra democr¨¤cia. No ha de ser, doncs, fr¨ªvolament menysvalorada.

S'equivoquen els qui recalquen que la seva presumpta factura?t¨¤ctica, els qui subratllen que obeeix nom¨¦s a la voluntat de provocar reaccions maj¨²scules o els qui sostenen que la seva aplicaci¨® seria m¨¦s moderada que la seva literalitat. Al contrari, ¨¦s una proclama de destrucci¨® de l'ordenament legal: apel¡¤la a trencar amb la Constituci¨®, esmicola les principals previsions de reforma del mateix Estatut, viola la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya i fa una crida al desacatament frontal contra les institucions democr¨¤tiques. Suposa un veritable cop a l'Estat, un dels desafiaments m¨¦s greus infligits a la democr¨¤cia espanyola i a l'autonomia catalana.

No es tracta d'una mera provocaci¨® abstracta, sin¨® d'un pla molt concret de ruptura de l'ordre constitucional. Perqu¨¨ ordena que abans de 30 dies es tramitin a la Cambra lleis?concretes per a la seva ruptura.

L'operaci¨® comporta greus riscos d'itinerari. La seva ret¨°rica i objectius colpistes no deixen al Govern espanyol l'opci¨® d'ignorar-la. Est¨¤ obligat a rec¨®rrer-hi en contra davant el Tribunal Constitucional, i aquest, a admetre-la a tr¨¤mit amb l'efecte de suspendre-la. I aix¨ª, autom¨¤ticament amb totes les violacions de la llei que se'n derivin. El risc futur d'aquesta din¨¤mica ve de la passada?demostraci¨® d'irresponsabilitat de les actuals autoritats auton¨°miques del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, a la nova titular del Parlament, Carme Forcadell. De la propensi¨® a l'engany, el menyspreu a l'ordre, la deslleial ast¨²cia i la corrupci¨® del mateix partit que ell ha representat, se sap gaireb¨¦ tot. De Forcadell en queden els seus extemporanis visques a una rep¨²blica inexistent; la seva confusi¨® de la Cambra amb l'agitaci¨® que organitzava com a cap de l'Assemblea Nacional Catalana, i el desplegament del seu sectarisme menyspreant els partits d'oposici¨®.

La presumpci¨® que l¨ªders d'aquesta ¨ªnfima qualitat democr¨¤tica mirin d'oposar-se a les decisions judicials no nom¨¦s amb recursos, sin¨® amb enrenous al carrer, cau, doncs, pel seu propi pes. I ja se sap que l'estrat¨¨gia de la tensi¨® multiplica els riscos d'accidents, desitjats o no. D'efectes m¨¦s nocius en un per¨ªode de transici¨®, com el preelectoral. La sensatesa d'uns i la proporcionalitat de tots hauria de ser l'agulla de navegar sempre. Per¨° sobretot fins al 20-D i m¨¦s enll¨¤, fins a la consolidaci¨® d'un nou Govern.

Que la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia com a seq¨¹¨¨ncia a iniciar-se avui no va per aqu¨ª ho indica l'agenda economicosocial addicional aprovada pels dos grups secessionistes. De perfils ambigus i perfum radical (renegociaci¨® del deute), el pitjor no s¨®n les seves heretgies per a un partit business-friendly, com perjurava ser el de Mas. El pitjor ¨¦s que no condemna les comissions del 3% ni els altres turbulents negocis pujolistes, ni obliga el Govern auton¨°mic entrant (algun dia n'hi haur¨¤ algun) a personar-se davant el jutge contra ells. Per aix¨° el secessionisme, tamb¨¦ el d'Esquerra i la CUP, est¨¤ jugant en la pr¨¤ctica, digui el que digui la seva teoria, a favor d'aquesta ingent corrupci¨®. Quants disbarats.