Ni ¡®p¨°stums¡¯ ni ¡®nonats¡¯

Quan en un pa¨ªs, de manera recurrent, adquireix un protagonisme important el Tribunal Constitucional (TC), s'ha d'interpretar com un s¨ªmptoma evident d'inestabilitat del sistema, i sobretot de frac¨¤s de la pol¨ªtica, o el que ¨¦s el mateix, de frac¨¤s dels seus governants. Tecnicismes legals a banda, el sentit com¨² m'indica que el TC ¨¦s l'¨°rgan que ha de vetllar perqu¨¨, ni els textos legals que surtin dels parlaments, ni les decisions que prenguin els governs, estiguin en contra de la norma constitucional que proclama drets i obligacions, i sost¨¦ tot l'edifici d'institucions pol¨ªtiques. El nombre elevat de recursos al TC durant els ¨²ltims anys, tant per part del Govern central com pels auton¨°mics, i tamb¨¦ per altres entitats pol¨ªtiques, fa pensar en aquesta inestabilitat. Recordo els tres casos m¨¦s rellevants.

1. Estatut de Catalunya. Fa deu anys, el Parlament de Catalunya va aprovar un nou estatut d'autonomia. Aquest text va ser revisat, retocat, i aprovat novament, pel Congr¨¦s de Diputats, i finalment confirmat pel poble catal¨¤. Despr¨¦s de tot aquest recorregut, el Partit Popular (no el Govern de l'Estat) va presentar recurs d'inconstitucionalitat. Recurs que, per a la meva gran sorpresa, el TC va acceptar a tr¨¤mit i va donar lloc, despr¨¦s de cinc anys de dif¨ªcil recorregut, a una sent¨¨ncia que va causar una gran indignaci¨® a Catalunya.

Vaig compartir aquest sentiment, per¨° vaig dir sempre que el meu malestar seria el mateix, encara que la sent¨¨ncia hagu¨¦s estat diferent. Segueixo pensant que la indignaci¨® no havia de dirigir-se al contingut de la sent¨¨ncia, sin¨® al fet que el TC hagu¨¦s acceptat el recurs i hagu¨¦s dictat sent¨¨ncia sobre un text que ja havia passat per tots els tr¨¤mits necessaris, incloent l'aprovaci¨® sobirana del poble. Aquesta aprovaci¨® era el final del seu recorregut; i per tant em va resultar incomprensible i inacceptable una actuaci¨® p¨°stuma del tribunal. Sembla que, ni els recurrents ni el mateix tribunal, havien ent¨¨s quin era el seu paper, i en quins moments era pertinent la seva actuaci¨®.

2. La declaraci¨® sobiranista. Fa pocs dies, un grup majoritari de diputats catalans triats a les recents eleccions auton¨°miques, ha presentat al Parlament una proposta de resoluci¨® perqu¨¨ fos discutida en un proper ple. El contingut de la proposta cont¨¦ bastants elements que jo personalment no subscric, per¨° mai se m'hagu¨¦s ocorregut acudir al Tribunal Constitucional, per impedir que se celebri la sessi¨®, se'n discuteixi el contingut i, si t¨¦ majoria, s'aprovi. Els grups parlamentaris del PP i de Ciutadans, ho han intentat i, feli?ment, el TC l'hi ha denegat. Si no hagu¨¦s estat aix¨ª, ens haur¨ªem trobat davant una suspensi¨® d'un text encara nonat, i en una situaci¨® d'impediment de l'exercici de la seva funci¨® pol¨ªtica als representants del poble, per part d'un ¨°rgan que penso que no t¨¦ compet¨¨ncies per fer-ho.

Alguna cosa molt diferent ser¨¤ el recurs?previsible, una vegada existeixi la moci¨® aprovada, moci¨® que, vist el seu contingut actual, penso que ser¨¤ segurament declarada inconstitucional i originar¨¤ un altre tipus de problemes que no s¨®n els que ara estic comentant.

3. Reforma del Tribunal Constitucional. L'actual Govern, amb tota l'oposici¨® radicalment en contra, va aprovar fa unes setmanes una reforma de llei que dota el TC de facultats complement¨¤ries per, a m¨¦s de dictar sent¨¨ncies, poder actuar de cara a l'execuci¨® del compliment de les mateixes, cosa que fins ara estava reservada a altres poders. No s'ha donat el cas encara, per¨° probablement veurem situacions d'aquest tipus les properes setmanes.

Estem doncs davant l'evid¨¨ncia de recursos davant decisions?nonades, i d'actuacions p¨°stumes davant altres decisions que han acabat plenament el seu recorregut. Aquests tres casos em condueixen a formular tres preguntes: Per qu¨¨ s'est¨¤ buscant que el TC actu? abans i despr¨¦s dels moments que li corresponen, i fora dels ¨¤mbits pels quals est¨¤ dissenyat? ?s que s'intenta sotmetre la sobirania dels ciutadans i els drets dels diputats triats, a un poder superior dissimulant-lo amb una capa de legalitat? Si aix¨° s'aconsegu¨ªs, seria una deformaci¨® c¨ªnica de la democr¨¤cia, i entrar¨ªem en una dictadura amagada?

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre