Di¨¤legs amb la trucul¨¨ncia

El primer cap¨ªtol de La malcontenta, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972), t¨¦ poc m¨¦s de 30 p¨¤gines, per¨° mentre segueix una fila de quatre homes encaputxats que s¨®n condu?ts a la forca, el lector hi trobar¨¤ una extensa gamma de viol¨¨ncia: hi ha cops i coces a les costelles dels reus, el fred fa que els grillons i la soga que duen al coll se¡¯ls clavi amb m¨¦s ferocitat a la pell i a la carn, cauen a terra i el p¨²blic assedegat de venjan?a els escup, i alg¨² ¡°va deixar anar una efusi¨® de moc verd¡±. Els vigilants els bufetegen i un presoner rep un cop de corretja ¡°que li va obrir una ferida sangonosa a la galta¡±, a un altre li cau un cop de ma?a sobre l¡¯espatlla i ¡°es va sentir el cruixit de l¡¯os¡±, i a un tercer la ma?a li trenca les dues clav¨ªcules, ¡°li engruna el crani¡±, i sota la seva cara es forma un bassal de sang. Per¨° a pesar de la vigil¨¤ncia a qu¨¨ estan sotmesos, el m¨¦s perill¨®s, el protagonista de la novel¡¤la, el c¨¨lebre bandoler Joan Dur¨ª, una vegada dalt del pat¨ªbul, aconsegueix esmunyir-se dels gu¨¤rdies i, endut per la r¨¤bia que sent cap a un dels seus companys de condemna, li agafa el cap amb totes dues mans i ¡°ja jeia a terra amb el coll trencat¡±. I com que el seu afany de resist¨¨ncia ¨¦s imparable, acorralat, treu la ma?a de les mans del macer ¡°i en un moviment sec li va engrunar el cap davant de tothom¡±. Evidentment, no se li permet que escapi, per¨° tot i aix¨ª, quan ja est¨¤ al costat del botx¨ª ¡ª¡°l¡¯al¨¨ li feia pudor d¡¯all i de cassalla¡±¡ª, encara posseeix prou ¨ªmpetu i, ¡°amb una torsi¨® d¡¯anguila¡±, salta sobre el pare confessor i li mossega el coll i la cara. Quan a la fi el pengen ¡ªpotser hi haur¨¤ lectors que estiguin tan impacients com el p¨²blic perqu¨¨ es compleixi la sent¨¨ncia¡ª, no sorpr¨¨n gens que no tingui ¡°la fortuna que se li trenqu¨¦s el coll de seguida¡±, que l¡¯agonia duri una estona i, ¨¦s clar, que se senti la ranera del moribund i es vegi com encara mou les cames.

A Crim de sang, a La pell i la princesa, Alzamora tamb¨¦ volia narrar-hi el m¨®n m¨¦s fosc de la barb¨¤rie, detectar la pres¨¨ncia del mal i treure a la llum tot l¡¯obsc¨¨ que s¡¯havia silenciat fins aleshores, per¨° en aquelles novel¡¤les ja s¡¯anunciava el que es troba sobradament a La malcontenta, que a l¡¯autor li agrada sucumbir a la temptaci¨® de l¡¯exc¨¦s, que transforma l¡¯observaci¨® de l¡¯horror en un grand guignol que esdev¨¦ una par¨°dia senzilla del sofriment, com si de les lli?ons de Tarantino nom¨¦s en retingu¨¦s el m¨¦s superficial, l¡¯acci¨® i la crueltat de la viol¨¨ncia: ¨¦s com si arreu de la novel¡¤la hi hagu¨¦s una sobreabund¨¤ncia de tr¨¤velings endavant amb l¡¯¨²nic objectiu de remarcar l¡¯efecte dram¨¤tic de l¡¯art de morir, a la recerca de la trucul¨¨ncia estandarditzada per sobresaltar els lectors pusil¡¤l¨¤nimes. Com passa a Kill Bill i a Death Proof, el tema de La malcontenta tamb¨¦ ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una venjan?a femenina, situada al sud de Mallorca durant les primeres d¨¨cades del segle XIX, per¨° Alzamora s¡¯estalvia la preocupaci¨® d¡¯haver de lligar gaire els motius i les causes de la trama perqu¨¨ opta per establir una nova forma de di¨¤leg amb la rondalla, per inventar de nou la seva mitologia i reconduir-la cap el territori de l¡¯spaghetti western, com si hagu¨¦s muntat un artefacte on no hi ha ¨¦ssers humans sin¨® unes m¨¤quines estranyes que xoquen les unes contra les altres. I excepte en els breus cap¨ªtols on es tracta de posar una mica d¡¯ordre argumental per aconseguir que el lector almenys s¡¯assabenti del lloc per on circula la hist¨°ria, la major part de l¡¯estructura de la novel¡¤la se sustenta justament en aquest xoc: s¨®n un seguit d¡¯escenes extremament dilatades a prop¨°sit, en les quals un grup de personatges mantenen uns di¨¤legs trivials que moltes vegades voregen l¡¯absurd i que sempre es troben a frec de la viol¨¨ncia macabra.

Aquests cap¨ªtols, llegits de forma independent, m¨¦s enll¨¤ del desgavell de les aventures del bandoler fero? i de la seva amant embogida d¡¯amor, tenen un atractiu innegable, perqu¨¨ sempre desprenen l¡¯aroma de l¡¯aparici¨® de l¡¯inesperat, de la tensi¨® fat¨ªdica, i perqu¨¨ de tant en tant hi apareix la ferma vigoria i la gran expressivitat verbal que Alzamora t¨¦ i amaga massa sovint.

LA MALCONTENTA

Sebasti¨¤ Alzamora

Editorial Proa

240 p¨¤gines

19 euros